"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 11/09/2003

Salvador Allende

Ja ha fet 30 anys i ho record beníssim, nítid i perfilat com si haguera passat ahir mateix. Va quedar tatuat a foc per a sempre més a la meva memòria. La imatge de Salvador Allende amb metralladora de canó curt penjada a l'espatlla i casc d'acer, envoltat pels seus més fidels companys, tots ells morts que encara respiraven i provaven de lluitar contra l'impossible, vèncer la utopia, o morir amb la dignitat dels homes lliures per tot bagatge... Els avions de combat dels rebels en vol rasant amollant una bomba darrera l'altra damunt les crestes del Palau de la Moneda, fum i destrucció d'edificis i de somnis de justícia i democràcia. Una emissora de ràdio civil, civilíssima, que interfereix els lladrucs d'un miserable anomenat Pinochet i que capta les ordres que, també per ràdio, dóna a un dels seus lloctinents: que ofereixin un avió a Allende i família perquè els pugui dur a l'exili i que, sobrevolant l'oceà se suïcidassin, volguessin aprendre a volar com si diguéssim. Tancar els ulls amb ràbia i poder veure, imaginar el magrel·lo de Víctor Jara amb les mans d'acariciar la guitarra tallades pels canells, i després tret al clatellet per anar segurs. I tants altres, assassinats, «suïcidats» a la bruta, desapareguts... Tants «missings» a més del de la pel·lícula. I tot perquè a ianquilàndia es pretenia mantenir el nivell d'ocupació econòmica al con sud de les amèriques, i l'executor Kissinguer hi trobà els interlocutors adequats. I mania poca, no eren gens estugosos, ells. Reproduesc a continuació una cançó, aquesta: «El fascismo te mató/ pero tú estás vivo, Allende,/ porque muerto tu defiendes/ al pueblo que te eligió// El oro Yanqui brilló/ y el lacayo dijo: ordena./ Pero no sabe la hiena/ que un marxista asesinado/ es un milagro sembrado/ que florece en azucenas». La cançó és de Justo Vega, i fou escoltada per na Neus i jo al Parque Jossone, a «La punta bar», Varadero, Cuba, dia deu de juny de l'any 1993, horabaixando. M'agradaria poder pensar que aquest articlet i la reproducció de la cançó que ben segur molts pocs de vostès coneixien, serveixen potser com el meu personal homenatge a Allende, a la Idea, a la dignitat.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: