El PSM opina. 14/09/2003

Tota la ira dels justos

Agraint el títol del vetust però magnífic poemari de l'amic Jaume Pomar, ha estat exactament el que ha acudit a la punta del «Staedtler» de manera gairebé automàtica quan he observat amb detenció la fotografia que ara mateix tenc davant els ulls. També ho ha fet el títol d'una pel·lícula d'aquelles «espaguetti western»: Por un puñado de dólares. Ambdós hi escauen a la perfecció. Es tracta de la foto que ha comparegut a tota la premsa local aquests dies passats, amb petites variacions fins i tot en els encapçalaments: «Palma es queda fora de la lluita per la Copa Amèrica». Les cares i els posats de la fotografia són d'un patetisme alt, de llibre, encomanen una mala llet potser gens ni mica exagerada, no ho sé, jo, com a bon sineuer, no hi entenc gens ni mica de regates. La regata més popular del meu poble és aquella que es produeix allà on s'acaba la columna vertebral. Allò altre són corregudes. Bé, deia, a la fotografia, vuit personatges encapçalats per Jaime Ensenyat com a coordinador de la candidatura palmesana a la dita Copa Amèrica, i per Gabriel Barceló com a president del Reial Club Nàutic de Palma, i acompanyats per Pep Ballester, Francesc Villalonga i quatre senyors més que no tenc el gust de conèixer, exhibeixen un caratge d'un cabreig més que considerable. Fins i tot el dit Sr. Villalonga amb una claríssima positura d'estar a punt de desenfundar les pistoles. Un altre, mans plegadetes com els nins bons al·lots; el Sr. Ensenyat parlant pels micros amb rostre de verba poca, i tota la resta amb les dues mans juntes a l'alçada dels atributs masculins, no fos cosa. Tots ells increpant en absència Ernesto Bertarelli, l'armador de l'Alinghi, el vaixell guanyador de l'any passat, i un tal Bonnefus, el cap de l'organització. Acceptaren el desafiament sense adonar-se'n que, pel que sia, misteris insondables, duien bales de fogueig enfront d'uns altres que les duien de ben de veres. Punt i final. Ja no hi hem de tornar a pensar. I les inversions que han quedat en l'aire aparcades, infraestructures, reforma del moll Vell, etcètera, si són necessàries per a la ciutat, s'han de fer i foris. I si no ho són, millor està així com està. Els déus mos guardin d'un ja està fet.