"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 13/09/2003

El fals respecte ling√ľ√≠stic del PP

La pol√≠tica ling√ľ√≠stica que aplica el govern del PP significa l'impuls d'un model te√≤ric que incrementa la marginaci√≥ de la nostra llengua. Ells en diuen ¬ębiling√ľisme¬Ľ, per√≤ haurien de parlar de condemna a mort lenta. L'objectiu final d'aquest model √©s el mateix que el del franquisme: la desaparici√≥ de la nostra llengua. No s√© si tots els del PP ho saben, per√≤ aquestes decisions no s√≥n innocents.

Aquest resultat no sols s'aconseguir√† perqu√® l'√ļnica obsessi√≥ que tenen √©s fer ¬ębiling√ľes¬Ľ els pocs √†mbits en qu√® el catal√† t√© una relativa prioritat o exclusivitat, sovint nom√©s te√≤rica (administraci√≥ p√ļblica, ensenyament, premis Ciutat de Palma i poc m√©s). En canvi, si √©s al rev√©s se'ls acaba el ¬ębiling√ľisme¬Ľ: No han mostrat mai -si no √©s en la intimitat- voluntat de fer ¬ębiling√ľes¬Ľ els √†mbits en qu√® el castell√† √©s exclusiu o gaireb√©, que √©s per on haurien de comen√ßar (administraci√≥ de just√≠cia i de l'estat, policia, publicitat, cinema, relacions laborals, etiquetatge, retolaci√≥ comercial, etc.). El pitjor mal el causa, per√≤, la ideologia que implica: el catal√† passa a ser un afegit innecessari; i aquest missatge impl√≠cit afecta tant catalanoparlants com immigrants acabats d'arribar; en definitiva, una invitaci√≥ a empegueir-se'n o a ignorar-la.

La nostra llengua es troba en una situaci√≥ tan cr√≠tica que, per assegurar-ne el futur, √©s imprescindible una acci√≥ compartida per tota la societat (institucions p√ļbliques, organitzacions i ciutadans). En la legislatura passada es va fer una invitaci√≥ clara a tots els ciutadans a participar en el proc√©s de fer de la llengua pr√≤pia de les Illes Balears un factor de cohesi√≥ entre les persones que hi vivim. En aquest sentit hem de destacar que, tamb√© entre la poblaci√≥ nascuda fora, comen√ßava a ser un objectiu compartit. En s√≥n exemples la bona acceptaci√≥ dels materials elaborats a posta per a l'acollida ling√ľ√≠stica de les persones no catalanoparlants, la manca de conflicte que aquestes propostes provocaren, la il¬∑lusi√≥ generada en els col¬∑lectius a qu√® s'arrib√†, la participaci√≥ de persones d'aquest origen en accions a favor de la normalitzaci√≥, l'increment constant de la demanda de cursos per a estrangers, de cursos per a pares i mares, d'inscripcions a centres d'autoaprenentatge, de la participaci√≥ d'organitzacions diverses en aquest projecte i de la implicaci√≥ creixent de mitjans de comunicaci√≥ destinats a la poblaci√≥ immigrada.

Per√≤, en aquest context d'una relativa esperan√ßa, irromp el senyor Jaume Matas amb el seu ¬ębiling√ľisme¬Ľ i es presenta com a salvador de l'amena√ßa que la nostra societat perdi el castell√†. Quina proposta m√©s positiva per a un governant, que -cercant ¬ęprotegir¬Ľ del catal√† les persones que no en saben i amagant quina √©s la llengua que est√† en perill-, en lloc de fomentar-la com a factor d'uni√≥, separa la societat a partir de difer√®ncies ling√ľ√≠stiques! La necessitat que tota la poblaci√≥ que viu a les Illes Balears comparteixi la llengua pr√≤pia del territori, √©s evident si no volem provocar la fragmentaci√≥ social a partir de l'origen de les persones, de la seva llengua o cultura.

A part d'aix√≤, qui marca la ideologia ling√ľ√≠stica del PP, que pensa que la situaci√≥ ideal √©s el biling√ľisme? A la nostra societat ja √©s freq√ľent la conflu√®ncia de diverses lleng√ľes en la quotidianitat dels ciutadans. En aquest context s'ha de dissenyar el model ling√ľ√≠stic de les Balears, i no en r√†ncies oficialitats d'estats uniformistes. De cada vegada s'incrementa el nostre contacte diari amb diverses lleng√ľes i, en conseq√ľ√®ncia, el seu coneixement (en graus diferents). Les societats monoling√ľes es transformen en societats en qu√® els ciutadans di√†riament exerceixen de pluriling√ľes. Aquesta evoluci√≥, comuna a totes les comunitats ling√ľ√≠stiques, exigeix actuacions per assegurar-ne la continu√Įtat. Unes actuacions que concorden amb el respecte a la diversitat ling√ľ√≠stica i s'emmarquen en les l√≠nies de pensament dels partidaris d'aquesta diversitat, que coincideixen, per exemple, amb la filosofia de l'Assemblea de les Regions d'Europa o de la celebraci√≥ de l'Any Europeu de les Lleng√ľes.

La planificaci√≥ ling√ľ√≠stica, per tant, ha de determinar el paper de les diverses lleng√ľes en el marc social. I √©s evident que la llengua pr√≤pia ha de tenir un tractament diferenciat de les altres, oficials o no, presents en el territori. Aquest tractament es pot concretar, en el cas del catal√†, de la manera seg√ľent: pres√®ncia a tots els √†mbits, posici√≥ priorit√†ria i exclusivitat en determinats √†mbits.

La ra√≥ de l'exclusivitat es deu a la necessitat de garantir a la llengua pr√≤pia uns espais en qu√® s'ha de con√®ixer i usar (aquesta √©s la millor garantia de continu√Įtat), en criteris d'economia comunicativa (en aquelles √†rees i funcions en qu√® es fa innecessari l'√ļs d'altres lleng√ľes) i per l'incentiu d'aprenentatge que suposa.

Per altra banda, la posici√≥ priorit√†ria en compartir espais amb altres lleng√ľes s'explica per l√≤gica comunicativa (els primers destinataris s√≥n els qui viuen en el territori) i per la funci√≥ did√†ctica d'aquesta posici√≥.

I la pres√®ncia a tots els √†mbits √©s necess√†ria perqu√® la seva exist√®ncia sigui percebuda per tothom que arribi a la nostra comunitat i que els qui en som membres puguem accedir a totes les funcions ling√ľ√≠stiques sense haver de baratar de llengua.

√Čs bo no oblidar que la normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica no serveix sols per garantir la perviv√®ncia de la nostra llengua, sin√≥ que √©s una eina essencial en la construcci√≥ d'una societat equilibrada i cohesionada; objectiu que hauria de marcar les actuacions de qualsevol governant.

Ě




      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: