"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 13/09/2003

Deu anys sense La Crida

Aquesta primavera passada s'han complit deu anys de l'autodissolució de La Crida.

La Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci√≥ Catalanes (aquest n'era el nom complet), va ser un moviment c√≠vic d'inspiraci√≥ gandhiana, que va treballar durant la d√®cada dels vuitanta i comen√ßaments de la dels noranta en favor de l'autodeterminaci√≥ dels Pa√Įsos Catalans, de la llengua catalana, de les llibertats col¬∑lectives, de la construcci√≥ d'una societat m√©s lliure i justa, de la desmilitaritzaci√≥, desnuclearitzaci√≥ i defensa del territori, de la internacionalitzaci√≥ del fet nacional catal√† i en favor d'una entesa solid√†ria amb totes les nacions oprimides del m√≥n.

La Crida va n√©ixer com un manifest de resposta a una declaraci√≥ p√ļblica d'una s√®rie de suposats intel¬∑lectuals (el m√©s destacat era Federico Gim√©nez Losantos, o sigui que ja me diran) espanyolistes que aleshores vivien a Catalunya i que exigien encara m√©s imposici√≥ de la llengua espanyola. R√†pidament, la gent que havia dinamitzat la massiva resposta catalana (m√©s de 2.400 entitats i desenes de milers de signatures individuals) es convertiren en aquesta esp√®cie de plataforma oberta que va ser La Crida els seus primers anys.

Aquella entitat sacsejaria de bon de veres la societat catalana: acte ¬ęSom una naci√≥¬Ľ al Nou Camp, amb la participaci√≥ de m√©s de 100.000 persones; manifestaci√≥ contra la LOHPA; tren de les nacions a Estrasburg i a Par√≠s; edici√≥ del passaport dels Pa√Įsos Catalans; diverses campanyes de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica, de reforestaci√≥ de boscs, de solidaritat internacional (Eti√≤pia, Eritrea, Nicaragua, B√≤snia...), per la catalanitat dels Jocs Ol√≠mpics de Barcelona... La Crida es va colar a l'Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya i al Palau de la Generalitat per netejar-los de s√≠mbols espanyols, va burlar les mesures de seguretat de l'estadi ol√≠mpic, del Nou Camp, del museu militar de Montju√Įc, del Govern militar de Barcelona, de l'aeroport del Prat, de diverses confer√®ncies de Samaranch... i fins i tot de la sala de control de la central nuclear de Vandell√≥s! Sempre amb m√®todes pac√≠fics i avisant amb antelaci√≥ que ho faria.

A Mallorca, La Crida tengu√© poca incid√®ncia social, tot i que la seva sola exist√®ncia aqu√≠ ja era un fet m√©s que eloq√ľent. Tamb√© tengu√© un protagonisme important en la recuperaci√≥ de la celebraci√≥ popular de la Diada de Mallorca, no la postissa, sin√≥ la del 31 de desembre, i va aconseguir alguns assoliments importants dins el proc√©s de recuperaci√≥ ling√ľ√≠stica.

Ara, deu anys després de la seva desaparició, cap organització ha aconseguit els nivells assolits per La Crida, i és molta la gent que l'enyora o pensa que amb l'andanada espanyolista que estam patint, ens aniria bé tenir un instrument com aquell. Entre aquests, molts dels que quan hi era, no tan sols no ajudaven, sinó que, amb perdó, emprenyaven.

Ens hem posat una mica massa malencònics, però l'important és aprendre del passat.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: