"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 16/09/2003

Problemes de molt lenta solvència

No voldria ara me mal interpretàssiu, no tenc absolutament res contra aquests ciutadans del món que vénen a Mallorca perquè a la seva terra no hi fa estar de res. Pensau més que res quan els nostres padrins ho havien de fer, també. Entre ells hi ha gent bona, mitjancera i dolenta. Talment com a Petra o Sineu, per exemple. El que sí he de dir és dels que, fort i no et moguis mos volen imposar els seus usos i costums, siguin peninsulars o d'un altre punt de la bolla del món. I No. Per enyorar a pler el seu país ja existeixen les cases regionals. Del portal de ca seva cap a fora, són, haurien de ser ciutadans com tots els altres, amb els mateixos drets i idèntiques obligacions com jo mateix, amb la feina honesta per comesa i la llei com a única norma de convivència. I no està bé al meu parer que un home d'aquí s'exclami que no hi ha dret que el seu fill no pugui anar a tal col·legi, perquè la seva plaça l'ocupa un negre de la punyeta. Els seus pares deuen pagar imposts, apunt. No m'importa, que se'n vagi a l'Àfrica, replica. No està bé al meu parer que una veïnada de la plaça de Pere Garau gemegui que: aquests moros em miren d'una manera com si em despullassin amb la vista. I jo: però li han posat mà a damunt o li han fet cap gest groller? No, però no m'agrada com em miren. Ja, pens jo: una que va ganosa. No està bé al meu parer que les filles de família islàmica no puguin fer gimnàstica amb les altres, ni puguin assistir a l'escola després de la primera menstruació. Són aquí i s'han de sotmetre a les lleis d'aquí, ho facin com ho facin al seu país d'origen. No està bé al meu parer que encara sigui més mal de reciclar, recuperar per a la nostra cultura un argentí, un uruguaià, un xilè, que un extremeny o un andalús. Tot sigui dit, així, una mica en gros. Tot d'una que tenen el permís de residència, te'l refreguen pels nassos i et diuen: «esto es España y yo hablo español, entendés?». I jo, davant aquesta tocada d'anagos els contest: que vist des de ca seva original està bé dir espanyol això que xampurregen, que situats aquí seria més correcte dir «castellà»; que l'espanyol que parlen, no és gaire «de llibre» tanmateix, i que aquí sigui Espanya, miri, sí, de moment i fins que no es demostri el contrari. No està bé al meu parer que el personal d'aquí vegi amb mals ulls el veïnadatge dels immigrants, sobretot si són obscurets de pell, que s'hi oposi obertament, es mobilitzi quan volen construir una mesquita a la barriada, critiqui les seves carnisseries perquè no hi venen porc i, diuen, que els xots que sacrifiquen ho fan d'una manera especial, misteriosa. No estan bé al meu parer les illetes ocupades per alemanys i l'alcohol envoltant el balneari 6, pels anglesos devers Magaluf, pel seu menyspreu absolut al descans dels veïnats, la llengua i la cultura d'aquí, nosaltres. I que ho denunciïs i et facin el mateix cas del moix més ruec de la contrada. I no riuen obertament perquè es contenen l'esclató, perquè si no... Tenen coses més importants que fer els responsables. Sobretot estan reunits, es reuneixen molt, els responsables. Però d'aquest darrer tipus d'immigrants, els darrers temps he trobat la manera de venjar-me'n: mirin, quasi de puntetes vaig als serveis higiènics d'un d'aquests establiments colonitzadors, em situu perfectament davant la tassa de l'urinari, i faig una feina llarga, llaaarga... Com que totes les escudelles de tots els seus urinaris estan fetes a la seva mida, o sia: penjades a la paret com a un forc més amunt de la mida normal d'un home d'aquestes terretes, i que un ja no té la bufeta per a segons quins atlètics exercicis, és de suposar que en sortir hi deix un bon bassiot. No ho sé. Me'n guard com de caure de mirar-ho.






      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: