Problemes de molt lenta solvència
No voldria ara me mal interpretà ssiu, no tenc absolutament
res contra aquests ciutadans del món que vénen a Mallorca perquè
a la seva terra no hi fa estar de res. Pensau més que res quan
els nostres padrins ho havien de fer, també. Entre ells hi ha
gent bona, mitjancera i dolenta. Talment com a Petra o Sineu, per
exemple. El que sà he de dir és dels que, fort i no et moguis
mos volen imposar els seus usos i costums, siguin peninsulars o
d'un altre punt de la bolla del món. I No. Per enyorar a pler el
seu paÃs ja existeixen les cases regionals. Del portal de ca
seva cap a fora, són, haurien de ser ciutadans com tots els
altres, amb els mateixos drets i idèntiques obligacions com jo
mateix, amb la feina honesta per comesa i la llei com a única
norma de convivència. I no està bé al meu parer que un home
d'aquà s'exclami que no hi ha dret que el seu fill no pugui anar
a tal col·legi, perquè la seva plaça l'ocupa un negre de la
punyeta. Els seus pares deuen pagar imposts, apunt. No m'importa,
que se'n vagi a l'Àfrica, replica. No està bé al meu parer que
una veïnada de la plaça de Pere Garau gemegui que: aquests
moros em miren d'una manera com si em despullassin amb la vista.
I jo: però li han posat mà a damunt o li han fet cap gest
groller? No, però no m'agrada com em miren. Ja, pens jo: una que
va ganosa. No està bé al meu parer que les filles de famÃlia
islà mica no puguin fer gimnà stica amb les altres, ni puguin
assistir a l'escola després de la primera menstruació. Són aquÃ
i s'han de sotmetre a les lleis d'aquÃ, ho facin com ho facin al
seu paÃs d'origen. No està bé al meu parer que encara sigui més
mal de reciclar, recuperar per a la nostra cultura un argentÃ,
un uruguaià , un xilè, que un extremeny o un andalús. Tot sigui
dit, aixÃ, una mica en gros. Tot d'una que tenen el permÃs de
residència, te'l refreguen pels nassos i et diuen: «esto es
España y yo hablo español, entendés?». I jo, davant aquesta
tocada d'anagos els contest: que vist des de ca seva original estÃ
bé dir espanyol això que xampurregen, que situats aquà seria més
correcte dir «castellà »; que l'espanyol que parlen, no és
gaire «de llibre» tanmateix, i que aquà sigui Espanya, miri, sÃ,
de moment i fins que no es demostri el contrari. No està bé al
meu parer que el personal d'aquà vegi amb mals ulls el veïnadatge
dels immigrants, sobretot si són obscurets de pell, que s'hi
oposi obertament, es mobilitzi quan volen construir una mesquita
a la barriada, critiqui les seves carnisseries perquè no hi
venen porc i, diuen, que els xots que sacrifiquen ho fan d'una
manera especial, misteriosa. No estan bé al meu parer les
illetes ocupades per alemanys i l'alcohol envoltant el balneari 6,
pels anglesos devers Magaluf, pel seu menyspreu absolut al
descans dels veïnats, la llengua i la cultura d'aquÃ, nosaltres.
I que ho denunciïs i et facin el mateix cas del moix més ruec
de la contrada. I no riuen obertament perquè es contenen
l'esclató, perquè si no... Tenen coses més importants que fer
els responsables. Sobretot estan reunits, es reuneixen molt, els
responsables. Però d'aquest darrer tipus d'immigrants, els
darrers temps he trobat la manera de venjar-me'n: mirin, quasi de
puntetes vaig als serveis higiènics d'un d'aquests establiments
colonitzadors, em situu perfectament davant la tassa de
l'urinari, i faig una feina llarga, llaaarga... Com que totes les
escudelles de tots els seus urinaris estan fetes a la seva mida,
o sia: penjades a la paret com a un forc més amunt de la mida
normal d'un home d'aquestes terretes, i que un ja no té la
bufeta per a segons quins atlètics exercicis, és de suposar que
en sortir hi deix un bon bassiot. No ho sé. Me'n guard com de
caure de mirar-ho.
|