|
Amb els Països Catalans dins el cap
Des que el pujolisme i les forces majoritàries de l'esquerra
decidiren renunciar a parlar-ne (una renúncia més de les moltes
que dugué la Transició) i des que el diari Avui suprimí la
seva secció, hi havia el perill que l'expressió Països
Catalans anàs quedant a poc a poc en l'oblit. Que desaparegués
irremissiblement del panorama polític i mediàtic en mans d'un
pragmatisme mal entès.
Però l'extrema dreta, la seva premsa i alguns clubs de freakies
més, s'han encarregat de mantenir ben viva la flama de la seva
plena vigència i pervivència. De tenir-los sempre presents.
La darrera acció de promoció del terme fusterià per anomenar
la nació catalana, és una manifestació a Saragossa, que, en
principi, estava prevista per avui, encara que sembla que
finalment s'ha ajornat, i que té per lema: 'No a los Països
Catalans. Aragón, Valencia y Baleares no hablamos catalán'.
La patxanga no tan sols posa en relleu l'actualitat del terme i
el fa arribar a sectors, en principi, poc receptius, sinó que és,
en si mateixa, la demostració fefaent, rotunda i clara que les
diverses terres que formam els Països Catalans tenim moltes
coses que ens uneixen i que cal, com ja sabíem molts des de fa
temps i acaba de descobrir en Maragall ara, fer una feina
conjunta. La llista de convocants és una lliçó de treball
conjunt i d'entesa fraternal, per totes aquelles forces polítiques
i socials que es mostren receloses de col·laborar amb
organitzacions similars de la resta de terres de parla catalana,
perdó, dels Països Catalans. En la convocatòria de l'esmentada
party ridiculista, hi col·laboren sense cap complex i amb una
naturalitat alliçonadora, valencians, mallorquins i aragonesos
orientals: la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón
Oriental (FACAO), i les associacions afectes a la violència política,
per bé que no il·legalitzades, Grup d'Acció Valencianista (GAV)
i Centro Cultural Mallorquí, en són les organitzadores.
A més a més la convocatòria ha rebut el suport d'Unidad
Aragonesa, el Front per les Identitats i Llengües Amenaçades (FILLA),
el partit d'ultradreta Democracia Nacional, així com altres
partits ultres de les illes Balears.
Val a dir que aquest tipus de concentracions solen ser, no sé
com dir-ho... Singulars, podria ser la paraula. Substitueixen la
manca de quòrum amb grans dosis d'imaginació, que mesclada amb
el seu innat gust per l'estètica kitch acaba fent derivar les
seves processons en una espècie de desfilades d'excombatents.
Basta dir que fa uns anys, al passeig marítim de Palma, en vaig
confondre una amb una trobada casual de guardacotxes... En fi,
que entre els sectors més carques i freaks del nostre país la
idea d'uns Països Catalans units té una curiosa vigència i
gaudeix d'una salut de ferro.
De fet, segons un seguiment exhaustiu, fet aquests darrers dos
anys per un servidor, aquesta és la classificació de mitjans de
comunicació que més han utilitzat el terme Països Catalans
tant en les seves «informacions» com en els seus articles
d'opinió i articles editorials: en primer lloc, frec a frec,
Diario de València i La Razón, seguits de l'ABC i la sucursal
mallorquina d'El Mundo. A molta distància ja, hi trobaríem les
publicacions de l'esquerra independentista.
En definitiva, gràcies a aquesta gent, que el té permanentment
i obsessiva dins el seu cap, el terme Països Catalans és més
vigent que mai.
Qui ho havia de dir!
|
