|
Tots contra Mateu Morro
Un conegut comentarista, especialitzat en la demonització del
marxisme (que, per cert, en la seva ignorància sol confondre amb
el PCE o el PSOE) i que té certa fama de nacionalista, aixecava
l'altre dia, com de costum, la destral de guerra contra el PSM i
els seus dirigents. Els acusava, no en mancaria d'altra!, de «delirar».
Però el més curiós d'aquest article és que, després d'atacar
el PSM d'una forma més virulenta que qualsevol altre partit,
acabava justificant políticament el PP. Vaja, quin nacionalisme
tan curiós el de tots aquests liberals tan fervents! Tampoc no
ens haurien d'estranyar aquestes actituds que, alhora que
demonitzen el PSM per «marxista» (encara aquesta cançoneta!)
enlairen i escriuen llibres lloant dirigents del PP. Però
aquesta és la funció històrica dels agitadors d'una certa
casta de dreta: fer demagògia pseudonacionalista per a atacar
els partits i dirigents de l'esquerra nacionalista. Ja estam una
mica acostumats a totes aquestes campanyes rebentistes que, de
tan conegudes, ja fan fàstic.
Com l'any 1999, tornen a sonar els tambors de guerra contra
alguns dels dirigents de les formacions fracassades en les
passades eleccions autonòmiques i municipals. L'estiu s'acaba i
ja s'han organitzat els primers dinars i sopars de dissidents de
tots els partits del Pacte. No hi ha dia que no se'ns informi
d'un rumor, d'una trobada de descontents, d'un manifest o carta
adreçada als militants de tal o qual organització... Dins els
Verds sembla que la que rebrà properament tots els cops serà Margalida
Rosselló, a la qual EU no perdona l'acostament a les
posicions crítiques dels Verds d'Eivissa i Formentera. Els
sectors més dogmàtics i sectaris d'EU volen fer pagar a
l'exconsellera tot el que han hagut de patir en aquella llarga
espera per a anar concretant la coalició electoral. El retgiro
que tenien els ha fet patir tant (no fos cosa, com s'ha
esdevingut, que no es pogués continuar fruint de sous i
cadiretes) que ja han mogut els peons adients per a segar-li
l'herba davall els peus. Si Margalida Rosselló és marginada en
la propera assemblea dels Verds, no hi haurà cap dubte que ella
mateixa s'haurà cavat la tomba. En no haver estat prou valenta
per a engegar un procés independent i unitari de l'ecologisme
illenc (va preferir anar amb EU, deixant sols els seus companys
de Menorca i d'Eivissa i Formentera) ha contribuït a debilitar
el projecte ecologista, a restant-li credibilitat i, de rebot, a
disminuir-ne les possibilitats electorals. Una vegada que,
evidentment de forma indirecta i potser inconscient, ha ajudat a
soterrar un projecte Verd independent, ja no és necessària.
Altres companys, molt més supeditats al PSOE -via EU- semblen
tenir tot el suport dels «poders fàctics» de l'esquerra
oficial.
L'altre dirigent amenaçat, tant per un sector dels seus com per
la majoria d'»estats majors» de les burocràcies oficialistes
és, sens dubte, Mateu Morro. El seu conegut passat
marxista, la ferma oposició a UM i Maria Antònia Munar,
pareix que el fan la diana més adient per a rebre tots els cops
dels sectors més dretans i oportunistes del propi partit. Ja
s'han sentit veus en aquesta direcció. Si l'»estratègia» dels
sectors de dreta és anar amollant cada vegada més les amarres
que els mantenien lligats a certs compromisos ecologistes i
esquerrans... ¿com poden permetre l'existència d'un secretari
general que considera la dreta actual «com l'hereva dels botxins
del trenta-sis»?
L'objectiu darrer és la liquidació del PSM. ¿Què, sinó,
poden cercar els qui l'acusen d'haver estat «massa esquerrà»,
quan és evident que el fracàs ha vengut per una política massa
poc d'esquerra? Els grups que volien la dissolució del PSM dins
UM, aquells poderosos sectors del poder que paguen bons sous als
seus mercenaris... ¿què no podran ordir ara quan el
nacionalisme d'esquerra és dèbil a conseqüència dels onze mil
vots perduts? Mateu Morro, tota la direcció del PSM, tendrà
dificultats per sortir de la tempesta que s'apropa sense gens de
dissimul
|
