El PSM opina. 25/09/2003

PP-UM, contra el 0,7% solidari

Al Ple del Consell de Mallorca de dilluns passat, el grup del PSM va presentar una moció per la qual s’instava l’estat espanyol a incrementar fins al 0,7% del PIB la seva contribució a projectes de solidaritat internacional, donant compliment a nombroses resolucions de Nacions Unides i de la Unió Europea. Els Quinze han aprovat que d’aquí al 2006 la mitjana d’ajuda oficial al desenvolupament dels estats de la Unió ha d’arribar al 0,39%, i la situació actual és que l’estat espanyol hi dedica sols el 0,22%, de manera que s’haurà de fer un esforç important per arribar a l’objectiu previst.

És freqüent que a les institucions polítiques es presentin iniciatives d’aquesta mena, concebudes com una declaració de voluntat o de principis. Certament, tenen un valor més aviat testimonial, però això no és gens menyspreable: serveixen per donar a la ciutadania missatges positius, per fer de les institucions una caixa de ressonància i amplificació de valors i inquietuds que es manifesten en la societat, i poc o molt contribueixen a definir postures que, ben encaminades, poden fructificar en iniciatives governamentals concretes i operatives. Per això, quan qualsevol grup presenta iniciatives d’aquestes característiques, t’esperes i desitges que rebin el suport unànime de tots els grups polítics. Idò en el cas que ens ocupa, malauradament no ha estat així: la majoria de PP-UM al Consell hi ha votat en contra.

Tan sols això ja és trist i preocupant. I si aprofundim en els arguments que han esgrimit aquests dos grups per justificar el seu vot, veim que són d’una buidor i una estultícia que ens fan riure per no plorar. El PP ha argumentat que això és política internacional, i que aquesta li correspon a l’estat, de manera que el Consell no és el lloc on s’ha de parlar d’això: excusa de mal pagador, quan el PP presenta, amb assiduïtat i a tot arreu —Consell, Parlament Autònomic i ajuntaments— tota mena de mocions i iniciatives sobre els més diversos afers internacionals i de política estatal (terrorisme, la Constitució, sanitat, educació...). Resulta evident que ho fan perquè les nostres institucions locals i autonòmiques avalin o recolzin la línia política del govern central, però mirau, és ben legítim que ho facin. Per això no és de rebut que ara s’aferrin a una argúcia tan insostenible com la que han fet servir. Per la seva banda, UM es fa un embull amb desenllaç patètic. Opina, com ja ha fet saber en altres ocasions, que una part dels recursos que es destinen a solidaritat internacional s’hauria de gastar aquí, perquè vénen immigrants de països pobres. Però també diu que haurien de deixar de venir-ne, i està d’acord que la cooperació al desenvolupament internacional s’hauria de plantejar amb aquest objectiu. Bé, això feia preveure que votarien a favor de la moció... però no: argüint que “no disposam de dades suficients” sobre com es gasten aquestes ajudes, diu que aprovar una moció com la presentada pel PSM és “poc seriós”.

Com veis, arguments artificiosos i frívols amb els quals, al capdavall, la nova majoria governamental d’aquest país —nova i vella: és la dreta dura, la dreta de sempre— ens vol transmetre un claríssim missatge: no us heu assabentat que hem guanyat les eleccions? Assaboriu la derrota amargament, llepau-vos les ferides, però no ens vingueu amb utopies, gestos kumbaiàs i comèdies, que nosaltres anam per feina. Si voleu altruisme, feis d’oenegé, però no emprenyeu més.