En positiu
Paraula que un s'arriba a cansar de donar merescuda branca a
tot déu que alena i que, al judici del sotasignant, són més
torts que un ganxo tant persones com entitats, no camina tot el
dret que ho haurien de fer. Per això mateix avui matà quan m'he
assegut davant el bloc de notes, llapis en rest, m'he dit: au,
Biel, tresca motius per a escriure en positiu. És el que provaré
de fer després d'aquest punt i seguit; si hi hem de ser a les
dures, també a les madures. Dins el povilet pipÃ-can del
municipal Parc de Torre d'en Pau, hi he descobert dues
defecacions de ca (dues), per primera vegada en els cinc o sis
anys de la seva, fins ara, inútil existència. També és
veritat que, en els envoltants, tant els més pròxims com els
llunyans, són incomptables les existències de tan olorós
subproducte, dues merdes a son lloc les consider importants,
cabdals, fonamentals. Tots els començaments són difÃcils però
imprescindibles, si es vol arribar a alguna part. Si no dones la
primera passa, mai podràs saber si pots arribar a Lluc a peu. I
una altra observació: les dues defecacions són idèntiques, el
que em fa deduir que són produïdes pel mateix animalet. Millor
dit: animalot, a jutjar per la mida dels residus. De moment és
un sol ca que ha après a comportar-se de manera cÃvica. O un
sol propietari que ha ensenyat al seu amic a comportar-se aixÃ
com toca. No és tan difÃcil, creis-me, els cans són molt
aprenents i els agrada saber fer coses noves i que el seu amo els
ho reconegui i recompensi, malgrat sols sia amb unes paraules més
dolces del normal, una passadeta del palmell de la mà pels
lloms, l'obsequi d'una galeta... També podria fer una recomanació
al personal d'Emaya: si recolliu dues senalles de fems d'aquests
encontorns i l'abocau al pipÃ-can, és quasi del tot segur que
bona part dels cans de la contrada hi facin les seves feines dins.
Per la meva experiència, sembla que es tracta d'un estimulant
llenguatge canà infal·lible. I si aixà i tot el resultat no és
satisfactori, almanco haureu netejat una bona part del camp minat.
La meva més cordial enhorabona a ca i amo, aquests que ho fan bé.
De res. A manar.
|