|
Llengua saltejada
Que ningú cerqui explicacions estranyes al títol d'aquest
article. No he fet cap joc de paraules on la complicitat del
lector pugui inferir alguna proposta, encara que no del tot canònica
des del punt de vista ortogràfic, bel·licista. Senzillament té
un sentit més escarabutat o, si tant condescendent sou, metafòricament
culinari, vaja com si fossin mongetes saltejades. Començaré de
forma lleugera amb un deute mig pendent que no sé amb qui vaig
contreure. La cosa és que de tant en tant amics i coneguts em
peixeixen de temes per complir setmanalment la cita amb els
lectors. Un amic em va dir que en un desplaçament de Palma a
Barcelona, no puc dir amb certesa si era vaixell o avió i molt
menys amb quina companyia el va realitzar, li va passar una cosa
curiosa i era que cada vegada que el mitjà de transport era a
prop del port de Barcelona, tant en un sentit o en l'altre del
trajecte, les locucions públiques es feien també en català.
Alerta! aquest «també» que he posat no és gratuït i du, com
podeu suposar, un poc de rossegall al darrere. Pagat el deute amb
l'amic deixant constància d'aquest fet les conclusions del qual
les deix en mans dels lectors, continuaré amb trajectes Palma-Barcelona-
Palma, aquesta vegada amb Iberia, i que em va sorprendre per l'ús
lingüístic que es feia. La cosa mirada des del punt de vista
optimista, és a dir, pel caire on ho mira dona Maria Antònia,
suposa una millora no sé si qualitativa o només quantitativa;
de fet la llengua catalana té el mateix tractament que la
francesa quan la companyia vola a la capital francesa, s'hi fan
unes locucions tant en un sentit com en l'altre del trajecte.
Fins aquí res d'imprevisible (seria un miracle demanar que el
bilingüisme fos català/anglès i llavors, si de cas, pels
tutups en matèria de llengües, una coeta solta i sintèntica en
espanyol -que és el tractament que reben la llengua catalana i
la francesa en els vols esmentats. Però alerta, mirat des d'un
altre punt de vista, no sé si símptoma de l'anomalia lingüística
o de ser uns avançats en els usos de la llengua, resulta que la
variant dialectal, sense deixar de ser estàndard, no és la
mateixa. (Es tracta de locucions enregistrades). I jo em deman,
per un missatge tan senzill i curt fan falta tantes cortesies
lingüístiques? I encara un altre interrogant, quan un avió de
la companyia Iberia s'acosta o s'allunya de terres andaluses,
canvien també la variant dialectal o, en canvi, fan servir la
mateixa variant durant tot el trajecte? I un poc de més brou
encara, si Iberia pot fer aquestes duplicitats d'enregistraments,
no podria obligar a fer-ne, com a mínim un, també a la
companyia Air Nostrum, que opera en els vols interinsulars, on l'ús
del català depèn de l'aleatorietat de l'hostessa o de l'hostès.
Però això és pecatta minuta amb el que ens espera aquí d'ara
endavant. Estam a l'expectativa de la campanya mediàtica de dona
Maria Antònia per saber quins top ten farà servir per allò de
parlau en mallorquí que fa bo. Per molt d'or que es vulgui
trobar en aquest missatge, els copets a l'esquena, com les
paraules diplomàtiques d'un condol no alleugereixen la pena, són
força inútils sobretot si no van acompanyades d'altres mesures
on els potencials usuaris de la llengua percebin no només que fa
bo sinó també que ara va de debò. I si perceben en canvi la
desídia lingüística que demostra aquest govern (no cal
enumerar el memorial de greuges perquè és de tothom conegut) i
del qual dona Maria Antònia no es desmarca amb claredat,
qualsevol campanya d'aquestes fa tanta planta com un ram de roses
musties dins les mans d'una nuvia. Perquè una de les coses més
destacables que va fer la Direcció General de Política Lingüística
de l'anterior govern fou generar una inèrcia positiva vers la
llengua catalana i que es va notar a diferents àmbits (des de
l'increment de la matrícula a la multitud i variada oferta
d'aprendre català -escoles d'idiomes, d'adults, per a
nouvinguts, etc.-, passant per l'adhesió o millor dit pel
compromís adquirit d'organitzacions de diversa índole per
promoure i fer efectiu l'ús de la llengua catalana en els seus
àmbits, entre les quals es trobava la UGT i el seu secretari
general Lorenzo Bravo). Bé, sense voler ser alarmistes però
sembla que aquesta inèrcia s'ha trencat i no crec que dona Maria
Antònia, només amb un poc de sex-appeal mediàtica sigui capaç
de retornar-la al punt que estava quan va subscriure el pacte amb
Matas.
|
