"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 27/09/2003

Llengua saltejada

Que ningú cerqui explicacions estranyes al títol d'aquest article. No he fet cap joc de paraules on la complicitat del lector pugui inferir alguna proposta, encara que no del tot canònica des del punt de vista ortogràfic, bel·licista. Senzillament té un sentit més escarabutat o, si tant condescendent sou, metafòricament culinari, vaja com si fossin mongetes saltejades. Començaré de forma lleugera amb un deute mig pendent que no sé amb qui vaig contreure. La cosa és que de tant en tant amics i coneguts em peixeixen de temes per complir setmanalment la cita amb els lectors. Un amic em va dir que en un desplaçament de Palma a Barcelona, no puc dir amb certesa si era vaixell o avió i molt menys amb quina companyia el va realitzar, li va passar una cosa curiosa i era que cada vegada que el mitjà de transport era a prop del port de Barcelona, tant en un sentit o en l'altre del trajecte, les locucions públiques es feien també en català. Alerta! aquest «també» que he posat no és gratuït i du, com podeu suposar, un poc de rossegall al darrere. Pagat el deute amb l'amic deixant constància d'aquest fet les conclusions del qual les deix en mans dels lectors, continuaré amb trajectes Palma-Barcelona- Palma, aquesta vegada amb Iberia, i que em va sorprendre per l'ús lingüístic que es feia. La cosa mirada des del punt de vista optimista, és a dir, pel caire on ho mira dona Maria Antònia, suposa una millora no sé si qualitativa o només quantitativa; de fet la llengua catalana té el mateix tractament que la francesa quan la companyia vola a la capital francesa, s'hi fan unes locucions tant en un sentit com en l'altre del trajecte. Fins aquí res d'imprevisible (seria un miracle demanar que el bilingüisme fos català/anglès i llavors, si de cas, pels tutups en matèria de llengües, una coeta solta i sintèntica en espanyol -que és el tractament que reben la llengua catalana i la francesa en els vols esmentats. Però alerta, mirat des d'un altre punt de vista, no sé si símptoma de l'anomalia lingüística o de ser uns avançats en els usos de la llengua, resulta que la variant dialectal, sense deixar de ser estàndard, no és la mateixa. (Es tracta de locucions enregistrades). I jo em deman, per un missatge tan senzill i curt fan falta tantes cortesies lingüístiques? I encara un altre interrogant, quan un avió de la companyia Iberia s'acosta o s'allunya de terres andaluses, canvien també la variant dialectal o, en canvi, fan servir la mateixa variant durant tot el trajecte? I un poc de més brou encara, si Iberia pot fer aquestes duplicitats d'enregistraments, no podria obligar a fer-ne, com a mínim un, també a la companyia Air Nostrum, que opera en els vols interinsulars, on l'ús del català depèn de l'aleatorietat de l'hostessa o de l'hostès.

Però això és pecatta minuta amb el que ens espera aquí d'ara endavant. Estam a l'expectativa de la campanya mediàtica de dona Maria Antònia per saber quins top ten farà servir per allò de parlau en mallorquí que fa bo. Per molt d'or que es vulgui trobar en aquest missatge, els copets a l'esquena, com les paraules diplomàtiques d'un condol no alleugereixen la pena, són força inútils sobretot si no van acompanyades d'altres mesures on els potencials usuaris de la llengua percebin no només que fa bo sinó també que ara va de debò. I si perceben en canvi la desídia lingüística que demostra aquest govern (no cal enumerar el memorial de greuges perquè és de tothom conegut) i del qual dona Maria Antònia no es desmarca amb claredat, qualsevol campanya d'aquestes fa tanta planta com un ram de roses musties dins les mans d'una nuvia. Perquè una de les coses més destacables que va fer la Direcció General de Política Lingüística de l'anterior govern fou generar una inèrcia positiva vers la llengua catalana i que es va notar a diferents àmbits (des de l'increment de la matrícula a la multitud i variada oferta d'aprendre català -escoles d'idiomes, d'adults, per a nouvinguts, etc.-, passant per l'adhesió o millor dit pel compromís adquirit d'organitzacions de diversa índole per promoure i fer efectiu l'ús de la llengua catalana en els seus àmbits, entre les quals es trobava la UGT i el seu secretari general Lorenzo Bravo). Bé, sense voler ser alarmistes però sembla que aquesta inèrcia s'ha trencat i no crec que dona Maria Antònia, només amb un poc de sex-appeal mediàtica sigui capaç de retornar-la al punt que estava quan va subscriure el pacte amb Matas.






      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: