"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 09/10/2003

9 d'octubre

Avui √©s 9 d'octubre, Diada del Pa√≠s Valenci√†, en la versi√≥ bona, aquella en qu√® guanyen els bons. Perqu√® les tropes de Jaume I van entrar a ciutat de Val√®ncia el 9 d'octubre del 1238. Jaume I va ser un gran rei, fins i tot f√≠sicament, i va fer coses que ens tenen a tots bocabadats, sobretot en un dissortat pa√≠s que no t√© mitologia del seu passat perqu√® la hi han substitu√Įda per la mitologia del pa√≠s ve√≠. El Pa√≠s Valenci√† t√© moltes desgr√†cies en al seva hist√≤ria d'en√ß√† que el bon rei En Jaume va fundar els Pa√Įsos Catalans -ja havia conquerit les Illes el 1232-: √©s un pa√≠s que no t√© ni nom -quan tens nom, tens una certa identitat, ni que sigui aix√≠, nominal-, ni la llengua que s'hi parla en t√©, de nom, i fins i tot esfor√ßats historiadors mesetaris diuen que poden demostrar que no existeix, que ens l'hem inventat. Al Pa√≠s Valenci√† passen moltes coses, algunes de les quals et fan callar quan te les refreguen per la cara, com les porcellanes Lladr√≥ o el cantant Camilo Sesto -que a sobre √©s del meu poble, Alcoi; per√≤ tamb√© ho era l'Ovidi-. Jaume I va conquerir el Pa√≠s Valenci√† amb facilitat -les escaramusses posteriors a la seva conquesta s√≥n menors-, per√≤ tingu√© dues febleses: dividir els Pa√Įsos Catalans entre els seus fills, cosa que ens ha fet la llesca als descendents, i pactar amb Castella la cosa de les fronteres, creient que estaven entre cavallers.

Sigui com sigui, avui és un dia que cal celebrar. Jo, si fos principatina, el celebraria tant com els valencians, i fins i tot li contaria la gesta a George W. Bush: com s'envaeix un país, com se'l pacifica, com se'l torna a la normalitat... I això amb la nosa dels cavalls i les armadures. Matar moros, però, és un horrible passat, no hi ha dubte, però és que ens hem matat entre religions amb un furor només superat pel furor amb què ens hem matat els de la mateixa religió. Al meu poble, com sap tothom, tenim les festes de moros i cristians, que culminen amb sant Jordi surant en un nuvolet de colors als merlets del castell de mentida de la plaça i matant moros, una conducta ben poc exemplar en un sant, i que deu sobtar els immigrants recents. Tot fa pensar, però, que després del 9 d'octubre del 1238, els moros d'aleshores estaven contents i és ben probable que parlessin català. La del Castillo diu que això ho hauríem d'oblidar perquè no és "lo que nos une" sinó "lo que nos separa". Doncs sí: exactament això. I visca València, companys.

Ě




      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: