El PSM opina. 12/10/2003

Vents d'intolerància, com sempre

A un poblet del Pla de Mallorca anomenat, posem, Son Sarigot, succeí una feta que tenc la sospita que ja l'he contada qualque pic, però com que s'escau molt bé amb uns fets molt contemporanis, la tornaré a dir: hi havia al poble un home d'una setantena d'anys, que totes les nits, després de la timba de canari magrel·lo a la taverna de la Plaça Major, arran de mitjanit, pagava el mesclat o dos que s'havia begut, sortia, i hivern i estiu orinava ben enmig de la plaça, contra o a favor del cadafal que aleshores hi havia sullà. Com que la plaça feia -i fa- rost, el riuet arribava fins ben a prop del portal de la dita taverna, l'amo de la qual ja n'estava fins bastant més amunt que els oremus. Com que amo i home ja havien tengut paraules al respecte i res no s'aclaria, el taverner ho va denunciar al saig. Aquesta considerada autoritat vilatana advertí l'incontinent, fent-li saber que, si hi tornava, li posaria un «duro» de multa. I bé, que sí, que d'acord. L'endemà vespre, l'orinador caparrut tornà a fer el de sempre, fou aglapit pel saig que el vetlava, i clar, vénga, l'amo, un «duro», a veure si vos escalivaré jo, o què. Es posà mà a la butxaca i se'n tragué dos de «duros», i li va dir, diu, au jas, bon al·lot, un per la pixarada d'anit i l'altre per la que faré demà vespre aquí mateix. I amb la mirada clavà en terra el saig, com una fita de partió. Ho he tornat a contar, perquè és el que faré jo quan topi en Joan Amer: de la ració de multa que em toqui, n'hi donaré el doble, perquè ell vagi a l'intolerant virrei de les fondes espanyes i li digui, au, 3.000 euros per aquest GUERRA NO, i tengui, 3.000 més pel venidor, que la guerra encara hi és i cou, i com més va més enviscats hi estem. Aconseguir-ho depèn de nosaltres, els pacifistes exercidors. Seria una gran i maca endemesa, si fos possible.