El PSM opina. 29/10/2003

Andratx, ètica o estètica?

Estimat Lupus, avui te voldria parlar de l'ètica, de l'ètica política, de l'ètica del ciutadà, de l'ètica del qui administra, en definitiva, del qui ha de donar exemple a l'administrat sobre quin ha de ser el màxim tresor de l'individu en democràcia parlamentària, és a dir l'honradesa i el sentit de la «civis», la civilitat. En definitiva, ser el mirall de tot un poble, de tot un col·lectiu, de la gent que cada quatre anys es posa a pensar una estoneta a en qui podran confiar durant la propera legislatura.

Aquest sentit de la responsabilitat es palesa en els fets, en l'educació, en el «savoir faire», en com es poden dur les coses del bé comú sense perjudicar massa els altres, en complir la paraula donada, en definitiva, en ser persona. I quan un és persona i ho demostra, ho ets per sempre, estimat ca, però si no ho ets, mai ho podràs demostrar. Perqué el subconscient et trairà un i altre cop, pic rere pic, i obraràs igual de malament que abans o pitjor, que la reincidéncia és un factor sempre negatiu.

I t'ho mostraré amb una història, que -t'ho asseguro- és ben real. Imagina't que hi ha un partit (diguem-li A) que ha perdut bastants vots a les darreres eleccions locals a un poble d'aquesta terra, i fa un mal pacte amb un partit que és una persona i que n'ha guanyat molts, al qual li direm partit X, com el GAL. Com era d'esperar, quan es fan les coses malament no solen durar, i el partit X treu fora del Consistori a l'A. Aquest es posa en contacte amb el partit sorpresa (li direm B), que entra per primer pic al consistori, i amb el partit Z, que és un clàssic al poble però que ha perdut molts recolzaments populars per l'irrupció del partit B.

*

Passen els dies, setmanes, ningú es posa d'acord, però al final les cúpules dels partits es comuniquen entre elles, i acorden anar a la moció de censura. I els al·lots de les agrupacions locals comencen a treballar de valent, amb reunions fins a les tres i mitja de la matinada, fins a les dotze, amb comunicacions constants via telefònica... Tot per posar-se d'acord i treure el senyor X de la Sala, que potser -i dic potser- no ho feia tan bé. I no ho dic jo, sinò ho deien els màxims dirigents del partit Z. I no dirigents locals, precisament. Però quan tot estava fet, quan la moció de censura estava redactada, quan les botelles de cava estaven a la nevera, quan només mancaven 30 minuts per celebrar-se la cerimònia... truca la líder del partit Z i diu que se'n va amb el senyor X i amb els socialistes, que són els actors secundaris de tota aquesta tramoia.

Idò Lupus, què me'n dius de tot això? On arriba l'ética en política? On arriba l'estètica? Què son més important, les formes o el contingut? Per què el partit Z se'n va amb un senyor al qual insultaven en públic i en privat fins hores abans de la sessió plenària d'avui? Per què se´n van amb uns partits l'electorat dels quals no és el seu ni de bon tros? Hi ha alguna raò més que no sigui l'estrictament política?

Això, tot això, se pot resumir en una resposta: perqué ho poden fer, perqué un se´n pot anar al llit amb qui vulgui si considera que li ho farà millor que l'altre, i amb perdò. Però aleshores, haurà de pensar que els altres amants circumstancials -és a dir, els votants- també li poden passar factura. I quedar-se sense anar al llit amb algú durant quatre anys deu ser dur, molt dur. Moltes gràcies.