El PSM opina. 28/10/2003

Paraules de Barceló

No pensava escriure dels premis asturians de les ciències, les arts i les lletres. Crec que els media n´han donat in extenso tota casta de notícies. Hem llegit les entrevistes i els discursos de la Sontag, del Lula (me va encantar una pancarta en un edifici: "Lula mola"), de l´Habermas, de la Mernissi, de la Goodall, del Kapuscinski... Tots han dit mots plens de saviesa i de reivindicacions: contra la fam, contra la guerra d´Iraq, contra la destrucció de la biodiversitat i del medi ambient, contra la ignorància, contra el racisme, contra la desigualtat social, etc. Emperò allò que he notat a faltar, tant en els media estatals com en els locals (amb alguna excepció) són les paraules que va dir Miquel Barceló a la Universitat d´Oviedo el passat dijous 23 d´octubre de 2003 en una conferència sincera, neta i lluitadora on, a més a més de parlar de la seva pintura amb mots carregats d´emoció i senzilla veritat, aixecava un manifest fort, dur i combatiu en defensa de la "seva" Mallorca, de la "seva" Àfrica, del "seu" Món: del Planeta. He fet un tràiler traduït al català.

Llegiu mot a mot: "Que vaig néixer a Mallorca, Felanitx, us assegur que és cert. Que la vida molt agreste i amfíbia dels meus primers anys va ser fonamental en el desenvolupament d´una certa estètica personal, sembla evident. Però ho és molt més encara, la terrible angoixa de veure deteriorar-se i degradar-se el territori de la meva infantesa amb una velocitat de vertigen. La combinació de cobdícia i estupidesa ha donat a Mallorca resultats catastròfics. Allò que ara resulta determinant en la meva estètica no és tant el fet de posseir aquest univers mediterrani que hem après a reconèixer a Atenas, Pompeia i Paestum, com la seva pèrdua irremeiable. En una illa que fa a penes 50 km., es pretén construir autopistes i doblar la capacitat de l´aeroport, que ja és desmesurat. Fins i tot tendrem dret a un camp de polo amb la seva urbanització, evidentment en un dels paratges més verjos però també més secs de l´illa. Per què us cont tot això? Podria continuar durant hores la llista de desastres passats i prevists, que és enorme en un país tan petit. Us cont això perquè el premi que tenc l´honor de rebre s´argumenta en la meva aportació a l´art amb una estètica mediterrània. Probablement és cert ja que, al cap i la fi, un no tria la seva estètica, almenys no tant com un mateix pretén. Però aquest món mediterrani ara ja és sota unes gruixades capes de formigó i ja són altres llengües les que se senten als molls, on velocíssimes màquines marines ocupen el lloc dels desapareguts i vells llaüts."

"Joan Miró, el millor artista que ha fet feina a Mallorca, a finals dels 70, quan li demanaren sobre la pressió urbanística i la indústria turística, va dir (i era un home de poques paraules): "Els mallorquins són beneïts" És curiós que no se citi mai aquesta frase de Miró, del qual a Mallorca usen i abusen de les estrelletes i llunes com anagrama de dubtoses empreses, mentre es deixa dins el marasme més absolut la Fundació Miró que va voler llegar-nos al mallorquins, que sembla que fem tot el possible per donar-li la raó."

I després de denunciar la tragèdia de les pasteres dels emigrants estavellant-se contra la còmoda Europa, l´absurda i injusta guerra d´Iraq i l´Eurodisney del món de l´art, acabà defensant el mester dels pintors: "L´art com a metàfora mòbil i canviant de l´Univers, una visió global del món, una pintura que estableixi relacions amb el món, no ja representant-lo, una visió en profunditat davant les estandarditzades mirades superficials."

Unes paraules barcelonianes vindicatives i reveladores, amarades d´independència, de coratge, de compassió i de lluita. Un manifest històric...