El PSM opina. 04/11/2003

El desequilibri territorial

Han estat quatre anys de legislatura força complicats. Des del nostre suport crític al president Antich i a les forces de l'esquerra oficial hem fet tot el possible, des de les nostres capacitats, per evitar l'enfonsament de l'experiència progressista. Des d'aquestes pàgines hem escrit prop de dos-cents articles encoratjant les mesures en defensa del medi ambient, la política de normalització lingüística, la defensa del món agrari de les Illes impulsada des de la Conselleria d'Agricultura, alhora que advertíem dels errors que podrien posar en perill el Pacte. Paper banyat. Ningú no volia escoltar. Sovint les posicions de suport crític han estat demonitzades pels vividors del romanço. Què hi farem!

Ara, amb la derogació de l'ecotaxa, amb les multes del delegat del govern als joves que demanen la pau, amb la concreció d'un pla d'autopistes i carreteres que augmenta fins a límits increïbles el nostre desequilibri territorial, amb la ben possible marxa enrere de la política de normalització lingüística que havien engegat Damià Pons i Joan Melià, la dreta, posseïda per un ferotge i forassenyat liberalisme thatcherià, campa arreu, cada cop més semblant a un elefant que ha entrat a una botiga d'objectes de vidre. Pensem en el desbocat malgastament de recursos públics que signifiquen les compres m de finques com les de Raixa o de s'Estaca de Michel Douglas!

El discurs de més dessaladores, més autopistes, més urbanitzacions, més incineradores, més centrals elèctriques, més camps de golf, més i més de tot no deixa de ser un programa del tot (tret de català, justícia social i equilibri ecològic) no deixa de ser un programa del tot copiat del que, en el seu dia, va fer Gabriel Canyelles, avui dia reivindicat pels més rabiosos sectors del l'extrema dreta.

Qualsevol economista amb un mínim de seny -vegeu al respecte la política social, agrària i d'ensenyament de la majoria de governs europeus- sap que, sense la correcció del «mercat» i l'aplicació de determinades mesures proteccionistes dels sectors més desvalguts de la societat, és impossible fer funcionar eficaçment la maquinaria d'un estat modern. No cal ser «marxistes» per a saber com funciona aquesta Europa Occidental.

A cent dies del nou govern ja podem anar veient com es van concretant els perills que anunciàvem la mateixa nit de les eleccions: elaboració del pla d'autopistes sense tenir en compte el consum de recursos i territori; anul·lació del Parc de Llevant i conversió del de Tramuntana en una simple mesura decorativa. La recent anul·lació de l'ecotaxa, un petit impost més testimonial que efectiu, ja que només exigia un euro per turista, i que va ser acusat de tots els mals del món, és el cop de gràcia definitiu a les esperances que molts sectors progressistes tenien què, amb aquests diners, es poguessin solucionar una mica els desgavells causats pel turisme.

No ens convenç gens ni mica aquest aire superdesenvolupista que està agafant el nou govern de les Illes. Com en temps de Gabriel Cañellas, sembla que tot val per tal de fer diners... per a invertir en el Carib, lluny de les Illes? El sector hoteler que tan activament va participar en la lluita per a ensorrar l'experiència progressista, amb ajut, tot s'ha de dir, d'alguns sectors del PSOE illenc, hauria d'entendre que el paisatge, els recursos naturals de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (terra, amar, aigua...) no són propietat particular d'un sector, per altra banda minoritari, de la població. Els recursos i el territori són de tots els ciutadans i, per tant, els beneficis que s'obtenen amb l'explotació del que és nostre han de revertir, necessàriament, en la protecció i enriquiment del poble de les Illes.

És evident, i ho deixàrem escrit en el seu moment, que la manca d'un pla territorial va ser un dels errors bàsics de l'anterior legislatura. Però el nou govern, pel que constatam, no pensa millorar gaire en aquest aspecte. El desenvolupament irracional, que segons sembla és el que es pretén, no serveix per a solucionar els greus problemes causats per l'augment constant de població i parc automobilístic. Destruir per les bones més i més espai dedicat a usos agraris no soluciona, ans al contrari, augmenta els problemes d'accentuat desequilibri territorial. �