"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 05/11/2003

Catecismo español

Cada dia que passa, l’ofensiva nacionalista espanyola agafa més el caràcter d’una veritable croada religiosa que el d’una disputa política. Després d’haver divinitzat la Constitució i d’haver dividit l’univers sencer entre bons i dolents, cada cop apareixen amb més nitidesa els dogmes, les litúrgies i la fe cega que mouen aquest exèrcit de fervents defensors de l’única Veritat. Clar que, guaitant per la finestra de la història, ens adonam que no hi ha res de nou sota el sol. Fa prop de dos-cents anys, quan la pell de brau bullia per la guerra contra l’invasor francès, ja van ser freqüents els esforços per legitimar aquella lluita civil assimilant-la a la defensa de la fe contra l’impiu. Aquell episodi va donar peu a la proliferació d’himnes, proclames i cançons que convertien la defensa d’Espanya en un deure religiós.

Com que davant l’heretgia del Pla Ibarretxe «todos nos sentimos llamados a defender la Constitución y la unidad de la Nación», segons acaba de proclamar el Sacerdot Zaplana, he decidit respondre a la crida adaptant lleugerament a les circumstàncies actuals alguns d’aquells vells materials de la Guerra de la Independència. Un dels més sucosos és el «Catecismo Español». Aquí en teniu un fragment, en versió reciclada (els retocs que he fet són mínims):

P. Decid, niño, ¿cómo os llamáis?
R. Español.
P. ¿Qué quiere decir español?
R. Hombre de bien.
P. ¿Cuántas y cuáles son sus obligaciones?
R. Tres: ser cristiano, defender su religión, su Patria y su Rey, y morir antes de ser vencido.
P. ¿Quién es nuestro Rey?
R. Josemari I.
P. ¿Con qué amor debe ser obsequiado?
R. Con el mayor a que le han hecho acreedor sus virtudes y desgracias.
P. ¿Quién es el enemigo de nuestra felicidad?
R. El Lehendakari Ibarretxe.
P. ¿Quién es ese?
R. Un nuevo señor infinitamente malo, codicioso, principio de todos los males, exterminador de todos los bienes, compendio y depósito de todos los vicios.
P. ¿Cuántas naturalezas tiene?
R. Dos: una diabólica y otra humana.
P. ¿Cuántos lehendakaris hay?
R. Uno verdadero, pero trino en personas falsas.
P. ¿Cuáles son?
R. Ibarretxe, Arzalluz y Otegi.
P. ¿Es más malo uno que otro?
R. No señor, que todos son iguales.
P. De quien procede Arzalluz?
R. Del pecado.
P. ¿Y Otegi?
R. De Arzalluz.
P. ¿E Ibarretxe?
R. De la intriga de ambos.

Així mateix, recoman a qualsevol que senti la temptació de la feblesa a recobrar ràpidament el fervor ardent tot recitant aquesta magnífica marxa (novament, els retocs sobre l’original antinapoleònic són mínims): Ya despertó de su letargo / de las Españas el León / y con rugidos espantosos / cubre la tierra de pavor. / En busca va brotando horrores / del infernal Ibarretxe / para vengar su tiranía / su iniquidad y mala leche.

(Fonts: Catecismo Español, a “Los guerrilleros de 1808”, Madrid 1867; i Marcha Nacional, a “Colección de proclamas, bandos y órdenes”, Cádiz 1808; ambdós recollits per Sabino Delgado (ed.) a “Guerra de la Independencia: proclamas, bandos y combatientes”, Editora Nacional, Madrid 1979).





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: