Aquesta dreta fatxenda
Aquesta dreta que mos comanda, que definitivament ha perduda
la vergonya i ha arraconat del tot el maquillatge del mot:
centre, de cada dia que passa li augmenten més els rictus de la
supèrbia, la suficiència, la prepotència. Dels posats d'una
infladura fora mida a l'hora del fer i desfer de la cosa pública,
no se n'escapoleix cap ni un, i molt menys: ni una, que van
bones, elles, també, almanco segons el veure de l'humil
mallorquinetxo que signa aquà baix. Aquests posats, aquest anar
per la vida i les institucions aixÃ, amb rostre i fets d'estar
part damunt del bé i del mal, des d'antuvi a Sineu té un nom
molt concret: tenir més collons que raons. I perdonin la mala
criança en el parlar, però com que cada cosa té un nom, idò
això. Més que res ho venia a dir per les darreres actuacions en
l'exercici del seu cà rrec de Miquel Ramis, Delegat del Govern de
Madrid. Oblidant, aquest homenet, que la violència sempre és
filla de la injustÃcia: és l'efecte frontó, aquell instint tan
humà que et diu darrere l'orella: tanmateix he pagat una multa
com si jo fos xerec: ara ho seré de bon de veres. Allò d'en
Joan Amer no té nom. O sÃ, però no el diré per escrit. De
viva veu sà que ho faré, si en tenc l'ocasió, als subjectes. I
no és covardia: és sols manca de pressupost. I això altre dels
justÃssims i pacÃfics protestadors de Costitx, el milió de
pessetes per barba, és una passada de deu pobles, digui el que
digui en Ramis, na Munar, el messetaris Acebes i Michavila, i qui
alena. El carrer és des de sempre dipositari d'una força a
tenir en compte, senyores i senyors, sempre que sigui pacÃfica,
clar. No vos apressureu, mesurau la decisió de sancionar, no fos
cosa passàs un denou seriós. A força d'aplicar les lleis de
manera injusta, exagerada, sols s'obté obediència, mai per mai
respecte. I és un bony que infla. Però quasi se m'oblida que a
vosaltres, l'eterna gran dreta fatxenda, no vos interessen els
ciutadans; preferiu els súbdits. Ah, Cirer i Ramis, no jugueu a
set i mig: sempre vos guanyarà la banca: Cirer per defecte, a
Ramis per excés. A Déu siguin dades.
|