|
La solitud d'UM
Si d'alguna cosa ha servit la Jornada del Grup Blanquerna del
cap de setmana passat, a la qual em dol no haver pogut assistir,
és per mostrar-nos que, malgrat tot, encara hi queden
nacionalistes de bona fe dins UM. Són poquíssims, i avui per
avui pinten ben poca cosa, però n'hi ha. I comprenc perfectament
que, tal com està el pati, segueixin escarrassant-se a demanar
al PSM que accepti formar una coalició per concórrer plegats a
les eleccions generals. M'imagín com s'han de sentir veient la
situació a la qual els dirigents uemites estan conduint el seu
partit. Qualsevol militant amb un mínim de sensibilitat pel país
s'hi ha de sentir més sol que un mussol, i per tant és
absolutament lògic que aquesta gent ansiegi l'aixopluc d'una
coalició o plataforma nacionalista que els doni els referents
que la direcció d'UM està malbaratant de manera dramàtica. Ho
comprenc, però no crec que aquest sigui el camí. Argumenten que
en matèria territorial i mediambiental -les autovies, el Pla
Territorial de Mallorca, etc.-, UM i PSM mantenen posicions antagòniques,
però que el seu caràcter de forces nacionalistes els hauria de
fer superar aquestes diferències per afavorir una entesa en allò
que els uneix. Idò agafem aquest envit: realment hi ha res que
uneixi en aquests moments aquests dos partits? Perquè els
partits polítics no són allò que diuen, sinó allò que fan, i
si ens hem d'atendre a la realitat més immediata, no basta que
UM digui que és un partit nacionalista. Anem al gra: com pot
definir-se de nacionalista una política ultradesenvolupista i
depredadora del territori que hipoteca el futur del país i de
les generacions futures? (o és que el territori no és el país?).
Com podem pair el suport explícit de dirigents d'UM a la política
lingüística que el PP impulsa des del Govern, de signe
clarament involucionista i directament contrari a la normalització
de la nostra llengua? Com hem d'anomenar la supeditació de les
polítiques de defensa del patrimoni històric i cultural a la raó
urbanística? (el Consell de Mallorca és l'única administració
de tot l'Estat espanyol on les competències en patrimoni estan
integrades en el departament d'Ordenació del Territori i no dins
el de Cultura). És fer nacionalisme que la líder indiscutida
d'UM faci reiterades declaracions insultants i ofensives contra
una part dels habitants d'aquest país per raó de la seva procedència
immigrada? És exercir l'autogovern amb criteris nacionalistes
haver suprimit la Conselleria de Promoció Econòmica, carregant-se
d'una potada els programes d'inserció de renda mínima i enviant
a l'atur desenes de treballadors d'entitats no lucratives que
mantenien acords amb el Consell Insular? He de continuar? Crec
que no fa cap falta. Permeteu-me una última pregunta: algú em
pot dir què tenen a veure, avui per avui, UM i PSM? Tot comptat
i debatut, tanmateix insistesc a dir que comprenc que, des de la
solitud dels nacionalistes sincers que encara militen a UM, es
deleixi la coalició per a les eleccions generals. El que ja no
arrib a comprendre de cap manera, i això s'ha vist a la Jornada
de Blanquerna, és que hi hagi altres nacionalistes que no són
d'UM (no són d'UM?) que segueixin demanant la coalició
nacionalista amb el PSM. Fixau-vos en el seu raonament: si no es
fa aquesta coalició, UM queda quasi com un apèndix del PP, i
això a la llarga només beneficiarà el PP. Per tant, facem la
coalició per salvar la imatge nacionalista d'UM i mantenir els
seus votants dins l'espai nacionalista. Curiós, no? Es tractaria
que un partit li salvés a un altre els mobles de la casa que
ells tot solets s'han encarregat de cremar. Per favor! A un
partit se li poden demanar moltes coses, però no que faci de
bomber a casa d'un piròman. En fi: la pedra no està sobre la
teulada del PSM, sinó dins les sabates dels veritables
nacionalistes que resten dins UM.
|
