Pardalejarem, que em ve de gust i Ă©s barat
Nosaltres la colla d'utòpics de sempre, ja començam a
albirar, ingressam en la saviesa del coneixement, que la lluita
contra l'autopista Inca-Manacor, la brega rabiosa però pacĂfica
contra qualsevol salvatge agressiĂł a la terra, estant la cosa en
mans dels qui hi està , comença a tenir mal color, la malaltia
no és un gripet, és més greu. Darrerament fins i tot
Mariantonietamunar ha manifestat als propietaris del terme
municipal de Costitx (als altres que els bombin, clar) el seu
personal feu de tota la vida democrĂ tica, i que es veuran
afectats directament per aquestes obres, que no es preocupin, que
encara hi faran negoci ja que els pagaran el conrĂł expropiat a
preu de bagassa de dilluns de Pasqua... Com si tot fos un
problema de preu, de doblers. Hi ha coses, propietats, que no
poden ser quantificades en euros, encara que devers la
Internacional Liberal li prediquin el contrari i li riguin les grĂ cies.
El preu sentimental, allò que m'ha deixat mon pare i jo guardava
per als meus fills, com molt bé deia la sineuera Maria Jaume
Fornés l'altre dia a una carta al director d'aquest mateix
diari, el preu conservacionista, l'ecològic, fins i tot el
paisatgĂstic (a una illa que sobreviu de vendre el pler
d'admirar-lo), no hi ha arques de cap consistori ni cap Consell
que el pugui pagar. Ni que li sigui lĂcit fer-ho. Jo crec que,
en realitat, la Princesa pardaleja, que en deim per aquĂ, i
posats a fer-ho, nosaltres, els d'Autovia No (no se'n fan
carnets, d'això, digui el que digui el duet PP-UM), també vivim
sobrats en l'antic joc pagès d'anar de pell. Per exemple:
Alternativa: Inca-LlubĂ-Santa Margalida-Ariany-Petra-Manacor. Què
vos sembla? M'explicaré si puc: Inca= Es tracta de potenciar com
més millor el comtat de Pere Rotger, sense perdre de vista el
futur i ben possible parc temĂ tic, terrenys agrĂcoles
reconsiderables...; hi ha massa cash en joc per poder fer-ne
anques enrere. LlubĂ= El seu batle TomĂ s Campaner, l'home amb mĂ©s
vista de tot el seu terme municipal i bona part de l'estranger,
canten les urnes i menten barbes, s'hi ha mostrat molt favorable,
ho ha manifestat públicament, vaja, perquè, diu ell, això és
progrĂ©s i del que es tracta Ă©s de progressar; idò sĂ, jo li
donaria l'oportunitat de progressar per un tub; volia dir: pels
cent cinquanta metres de terreny de servitud de l'autopista, hi
cap progrés a raig i roi, miri. Santa Margalida= Home, en Del
Olmo és un personatge més viu que una geneta moguda i amb més
ulls que un covo d'alatxa; tot d'una que ensumi «dindins» (per
a la Sala, eh!, no em faceu dir ara allò que no he dit), perilla
que hi estigui ben d'acord; som de l'opiniĂł que tot rau a saber
explicar-li les coses aixĂ com DĂ©u mana; a part que li arramba
una mica més els cotxes a les seves benvolgudes platges. Pa beneït,
ja ho veuran. Ariany= Home, en Pascual no pot fer «un feo» a la
«Princesa», un home tan acostat, tan «de la casa» no li pot
fallar de cap de les maneres i li ha de facilitar la tasca, en
mancaria d'altra. Petra= Res, ni mirar-se'ls, els petrers; el
consistori Ă©s una cova de rojos subversius, que ja varen tenir
l'abrupta moguda del tren, ara deuen estar cansats, exhaurits,
gastats, més cremats que la pipa del darrer sioux. I ja està !
Ja estĂ planificada una altra alternativa a la vil i canalla
destrossadissa del bell cor de Mallorca! I per acabar, una
maledicciĂł (sempre m'han dit que tenc saliva de gitano, jo), Ăşnicament
dirigida als que s'hi han de fer la bossa bona, amb tot aquest
entrellat: mal no vos bastin per a medecines! Que siau els més
rics del cementeri, colla de bords!
ť
|