El PSM opina. 12/11/2003

Pardalejarem, que em ve de gust i és barat

Nosaltres la colla d'utòpics de sempre, ja començam a albirar, ingressam en la saviesa del coneixement, que la lluita contra l'autopista Inca-Manacor, la brega rabiosa però pacífica contra qualsevol salvatge agressió a la terra, estant la cosa en mans dels qui hi està, comença a tenir mal color, la malaltia no és un gripet, és més greu. Darrerament fins i tot Mariantonietamunar ha manifestat als propietaris del terme municipal de Costitx (als altres que els bombin, clar) el seu personal feu de tota la vida democràtica, i que es veuran afectats directament per aquestes obres, que no es preocupin, que encara hi faran negoci ja que els pagaran el conró expropiat a preu de bagassa de dilluns de Pasqua... Com si tot fos un problema de preu, de doblers. Hi ha coses, propietats, que no poden ser quantificades en euros, encara que devers la Internacional Liberal li prediquin el contrari i li riguin les gràcies. El preu sentimental, allò que m'ha deixat mon pare i jo guardava per als meus fills, com molt bé deia la sineuera Maria Jaume Fornés l'altre dia a una carta al director d'aquest mateix diari, el preu conservacionista, l'ecològic, fins i tot el paisatgístic (a una illa que sobreviu de vendre el pler d'admirar-lo), no hi ha arques de cap consistori ni cap Consell que el pugui pagar. Ni que li sigui lícit fer-ho. Jo crec que, en realitat, la Princesa pardaleja, que en deim per aquí, i posats a fer-ho, nosaltres, els d'Autovia No (no se'n fan carnets, d'això, digui el que digui el duet PP-UM), també vivim sobrats en l'antic joc pagès d'anar de pell. Per exemple: Alternativa: Inca-Llubí-Santa Margalida-Ariany-Petra-Manacor. Què vos sembla? M'explicaré si puc: Inca= Es tracta de potenciar com més millor el comtat de Pere Rotger, sense perdre de vista el futur i ben possible parc temàtic, terrenys agrícoles reconsiderables...; hi ha massa cash en joc per poder fer-ne anques enrere. Llubí= El seu batle Tomàs Campaner, l'home amb més vista de tot el seu terme municipal i bona part de l'estranger, canten les urnes i menten barbes, s'hi ha mostrat molt favorable, ho ha manifestat públicament, vaja, perquè, diu ell, això és progrés i del que es tracta és de progressar; idò sí, jo li donaria l'oportunitat de progressar per un tub; volia dir: pels cent cinquanta metres de terreny de servitud de l'autopista, hi cap progrés a raig i roi, miri. Santa Margalida= Home, en Del Olmo és un personatge més viu que una geneta moguda i amb més ulls que un covo d'alatxa; tot d'una que ensumi «dindins» (per a la Sala, eh!, no em faceu dir ara allò que no he dit), perilla que hi estigui ben d'acord; som de l'opinió que tot rau a saber explicar-li les coses així com Déu mana; a part que li arramba una mica més els cotxes a les seves benvolgudes platges. Pa beneït, ja ho veuran. Ariany= Home, en Pascual no pot fer «un feo» a la «Princesa», un home tan acostat, tan «de la casa» no li pot fallar de cap de les maneres i li ha de facilitar la tasca, en mancaria d'altra. Petra= Res, ni mirar-se'ls, els petrers; el consistori és una cova de rojos subversius, que ja varen tenir l'abrupta moguda del tren, ara deuen estar cansats, exhaurits, gastats, més cremats que la pipa del darrer sioux. I ja està! Ja està planificada una altra alternativa a la vil i canalla destrossadissa del bell cor de Mallorca! I per acabar, una maledicció (sempre m'han dit que tenc saliva de gitano, jo), únicament dirigida als que s'hi han de fer la bossa bona, amb tot aquest entrellat: mal no vos bastin per a medecines! Que siau els més rics del cementeri, colla de bords!