|
El Pacte de Retrocés
Des de fa uns mesos, sembla que, com cantava el grup eivissenc
UC, hem agafat la usança de caminar com els crancs.
Tornam enrere en tots els aspectes de la nostra vida. La llàstima
és que no tornam joves. El revival mundial en el que estam
immersos afecta totes les facetes de la nostra vida. Experimentam
un retrocés en benestar i en llibertats. En nom de la llibertat
ens furten benestar i en nom de la seguretat ens arrabassen
llibertats.
O sigui, fotuts i contents.
A les Illes Balears, com que no ens agrada ser l'excepció de
l'Estat, després de quatre anys de pacte de progrés, que va
servir per avançar tímidament en el repartiment del benestar,
votàrem frenada, i ens ha sortit retrocés. El pacte entre els
rics i les diverses sensibilitats dels seus representants polítics,
ha resultat ser un pacte de retrocés. Un pacte per retrocedir el
poc que havíem avançat. Un pacte que, si no anam vius, al pas
que va, ens retornarà a les cavernes.
Si algú dubtava que el PP tengués un programa electoral, més
enllà d'una sèrie de lemes buits de contingut i d'una imatge
pulcra i ben engominada, aquí el té: és el programa de la
marxa enrere, del desfer el (poc) camí fet durant els darrers
quatre anys.
Sí al retrocés.
No és una tàctica nova. L'aznarisme es basa en ser, encara
avui, vuit anys després d'arribar al poder, una oposició de
l'oposició. «Dius que nosaltres ho feim malament... però quan
tu hi eres, què?».
El PP ens retorna, sense manies, al neoliberalisme més salvatge
i desacomplexat. Ens transporta a una idea de progrés basada en
la insostenibilitat, el desenvolupisme i el campi qui pugui. Els
botons de mostra cauen un darrere l'altre: derogació de
l'ecotaxa (recordem una vegada més que consistia a fer que els
turistes pagassin per un dia d'estada a la nostra terra, el
mateix que pagam nosaltres per una hora d'aparcar al centre de
Palma o per un viatge en bus); nou Pla de Carreteres, que inclou
l'absurda autovia entre Inca i Manacor i l'inútil segon cinturó,
que només servirà per col·lapsar més els accessos a Palma; la
reforma de les directrius territorials per tal d'incrementar
l'edificabilitat de diversos espais protegits...
En qüestions de llengua, cultura i educació, el retrocés és
diari. Cada dia ens anuncien una nova passa enrere: retrocés en
el nivell de català dels funcionaris, retrocés en el pressupost
dedicat a normalització lingüística i, la penúltima
barrabassada, l'anunci de la liquidació de Som Ràdio (quin
bilingüisme més estrany aquest que consisteix a esborrar del
mapa una de les dues llengües a les quals, se suposa, que es
refereix el prefix «bi»...).
Si fa quatre anys, un seguit de partits polítics signaren un
pacte de mínims per treure aquesta terra de la dependència d'un
sistema caciquil i per dur-la a quotes de creixement sostenible,
encara que després fessin el que fessin... Ara fa quatre mesos,
un pacte entre cacics i depredadors, entre botifarres i colons,
ha tornat les coses al seu estat anterior. A l'statu quo de
sempre.
El retrocés com a programa polític. Aquesta és la vertadera
naturalesa del Pacte de Retrocés que presideix el president
absent. Un pacte que no està format per partits, sinó per
partides.
|
