Casau-vos i vos diran vós
Des de sempre que les monarquies i jo mos miram com els
fesols, estam en absolut desacord. No hi ha manera, no hi puc fer
més, se'm circuiten les neurones amb l'insult a la democrà cia,
l'escopinada a la cara de la igualtat de tots els éssers humans
que per a mi és i representa la institució monà rquica.
Sobretot molt més la borbònica perquè em qualifica directament
a mi i a la meva nissaga. La cosa madurà de garrut, quan, a més
de les conviccions republicanes, vaig arribar a saber d'aquesta
augusta gent tot allò que no s'explica a les escoles. Ni quan jo
hi anava ni encara ara. I no és per retreure tares a ningú, ben
alerta, mirin, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera
pedra, com diuen que va dir l'Històric. A totes les famÃlies hi
ha gra i palla, tot mesclat. Per exemple a la meva mateixa: una
germana del meu padrà Biel Florit Fiol, la tia Antonina,, «no
hi era tota», feia qualque doi que tothom, ja assabentat de la
seva personal limitació, li comportava; va ser la meva «teta»
quan jo era nin; m'encobeïa d'allò més i em comprava gelats
els diumenges horabaixa, quan passava en «Potif» amb el carretó;
el seu germà Joan Florit Fiol, fadrinango, va ser un gran
bagasser i va morir dins els meus braços més pelat de butxaca
que un jonc; un germà de mon pare el conco en Francesc Florit
Felani, un dels fusters més fins que hi ha hagut a Sineu, deien,
home molt estimat a ca nostra, va morir relativament jove,
alcoholitzat; un germà del padrà de mon pare, de nom Biel
Florit Fontcuberta a darrera hora d'unes votacions va canviar el
vot que tenia compromès amb els menestrals i els pagesos, per
donar-lo als senyors de la vila; va trair els seus; quan li
demanaren per què ho havia fet va dir: perquè m'agrada menjar
camaiot i ara ho podré fer. Des d'aquell dia va ser mestre Biel
«Camaiot» a molts d'efectes. Tot plegat ho venia a dir, perquè,
a totes les nissagues hi ha de tot i mal garbat. Però els «Sabaterets»
tenim un capital indiscutible: ni un sol s'ha guanyat el pa
esquena dreta, com aquell que diu. No crec que els Borbons, amb
similar historial genètic d'alcoholismes, traïdories i
subnormalitats diverses, puguin bravejar del mateix. Ah, i a la
parelleta aqueixa del «matrimoni ha tractat», que els déus els
ho augmentin, si és cosa possible, i que facin el que puguin per
pol·lucionar poc, que duim un parell de setmanes que...
|