El PSM opina. 21/11/2003

Beneitures

Vaig seguint amb gran interès el degotís de notícies sobre els continguts del PEM (Pla Encimentador de Mallorca, eufemísticament anomenat PTM —Pla Territorial de Mallorca—), que ha de ser aprovat inicialment el proper 1 de desembre. No sé quina deu ser la intenció dels seus promotors en anar facilitant-nos informació per lots (un dia berenam d’autopistes, un altre de sostre poblacional, i l’endemà de vies-parc...). Potser ho fan per consideració, per allò de dosificar el patiment: si els ciutadans sensibles amb la qüestió territorial anam coneixent els projectes desenvolupistes un a un, i no tots de cop, el sotrac no és tan fort. O potser sigui per mirar de convèncer-nos de les bondats d’aquest pla. No ho sé. Però en qualsevol cas, haurien d’anar més vius a l’hora de dir segons quines coses, perquè la ciutadania no és beneita, i no se li pot vendre gat per llebre.

El cas és que una d’aquestes notícies ens anuncia que, finalment, es concreta la reiterada intenció de fixar un sostre poblacional mitjançant el Pla Encimentador. Segons les notícies publicades, des d’ara i fins el 2016 Mallorca només podrà créixer amb 121.011 habitants més, fins arribar a un total de més de vuit-cents mil habitants. La primera curiositat que sent és qui deuen ser aquests onze habitants de la cua. No ho sé, podien haver deixar la xifra en un nombre rodó, però no: deuen ser onze persones molt importants. Qui seran? La resposta, d’aquí a 13 anys. Quina emoció!

Tanmateix, no crec que se’n surtin, per diverses raons. Per començar, si ara s’omplissin només la meitat de les cases buides que hi ha a Mallorca, sense que se’n construís cap més de nova, ja superaríem amb escreix els vuit-cents mil habitants. Es tracta de cases (o pisos, o apartaments) que tenen propietari; algunes són de residents temporals que no computen en el padró d’habitants (estrangers, la majoria comunitaris, que vénen a passar sols una temporada aquí), i ningú no els prohibeix traslladar-se permanentment aquí o vendre la seva casa a un altre (estranger o nacional) perquè ho faci. En segon lloc, si es construís i s’omplís allò que ja està planificat i aprovat, amb independència de la nova regulació que pugui introduir el Pla Encimentador, també superaríem de bon tros l’esmentat límit que aquest pretén imposar. En tercer lloc, ni els economistes més agosarats s’atreveixen a pronosticar les necessitats del mercat de treball illenc per a un termini tan llarg. Què passaria si Mallorca necessitàs més mà d’obra nova que aquests 121.011 nous habitants-treballadors? Se’ls prohibiria l’entrada o el naixement? I en quart lloc, la ciència demogràfica fa projeccions de creixement de població a partir del creixement experimentat fins el moment present, i tot apunta a que si no s’atura el desenvolupisme (i el camí que ara empenyen els nostres governants és exactament l’invers), el ritme de creixement poblacional serà, si fa no fa, el mateix de la darrera dècada, cosa que ens situaria en una xifra d’habitants considerablement superior a la pronosticada pel Pla Encimentador. I novament, la mateixa pregunta: què es farà amb els indesitjats habitants que passin de la quota?

En fi, que ens trobam davant una pura i simple beneitura, que el temps s’encarregarà de posar en evidència. Tanmateix, seria desitjable que des de les disciplines que tenen a veure amb la qüestió (geografia, arquitectura, enginyeria, economia) no s’esperàs el judici del temps, i ja des d’ara posassin en evidència la insuportable lleugeresa d’alguns aspectes del PEM. Que Déu n’hi do: si això del sostre poblacional, que és una de les propostes estrella d’aquest Pla, és un bluf, què ens deu reservar la lletra petita?