|
Ells no es cansen mai
Arriba a aquesta columna un nou tríptic guerrer que
l'Organització pel Multilingüisme ha distribuït ara que el
govern espanyol ha decidit homologar i civilitzar tècnicament el
passaport de tots els seus súbdits i contribuents -els de la
vocació i els de l'obligació-. La campanya Documents plurals
brega des de fa tres anys per "la incorporació de les
llengües espanyoles diferents del castellà als documents
d'identificació personal de tots els ciutadans espanyols. La
campanya afecta el DNI, el passaport, el permís de conduir, la
targeta de resident estranger, les llicències de les federacions
esportives espanyoles, etc.". És a dir, la campanya afecta
tot allò afectable que té com a origen l'administració
obsessivament monolingüe de l'Estat.
Segons els senyors de la protesta persistent, els 323.583
habitants de Nova Zelanda -el 8,27 del total- que tenen alguna
competència lingüística en maorí veuen reconeguts els drets
lingüístics en els passaports del país, redactats en bilingüe.
També són bilingües, trilingües o quadrilingües els
documents belgues -en neerlandès, francès i alemany-, els
finlandesos -en finès i suec-, els irlandesos -en gaèlic i anglès-,
els luxemburguesos -en francès i en luxemburguès- i els suïssos
-en alemany, francès, italià i romanx-. Això és civilització
i progrés de la humanitat. Aquí vivim mirant amunt sense
descans, no perquè sigui Nadal a Barcelona, sinó perquè, si
ens en descuidem, encara rebem.
Els senyors de l'Organització pel Multilingüisme tenen prou
motius per cansar-se'n i llançar el barret a la cara del
monolingüe i monogestual Aznar. Bregar cansa. Tot i que ells no
se'n cansen mai. Correus, que s'havia civilitzat lingüísticament,
ha tornat a l'era primària del castellà i prou, amb l'excusa
del logo i la marca. Aquests dies el ministeri de Cultura ha
escampat uns cartells per tots els Països Catalans on commina a
llegir, majoritàriament en la llengua de l'imperi del capità
Alatriste. Podien llegir ells. Tot i que se suposa que la lectura
és una competència local. Aquesta gent ens guanyaran amb
contundència per cansament. Els que voldrien una realitat menys
hostil se n'han de cansar a la força. Els recalcitrants de la
llengua prioritària no ho fan mai. El cas de Nova Zelanda és
paradoxal. Els maorís ho tenen documentalment millor que els indígenes
del català. I si cultivéssim kiwis?
|
