El PSM opina. 29/11/2003

Som i serem

«Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules
perquè no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
La necessitat de parlar i sobrevingui,
inevitablement, la catàstrofe».

Preclars versos de Miquel Martí i Pol, desaparegut fa pocs dies i que, per cert, ben aviat rebrà l'homenatge de diverses associacions mallorquines (OCB, Grup Blanquerna, Joves de Mallorca per la Llengua...).

Preciosos i precisos versos que esdevenen, cada vegada que són llegits, una descarnada denúncia de les agressions del poder envers la llibertat d'expressió.

Imprescindibles versos, que ens vénen al cap, ara, quan una nova galtada, des del poder, amenaça de fer desaparèixer un mitjà de comunicació.

Aquesta remor que se sent no és de Som Ràdio. Volen tancar Som Ràdio.

Ens hem pronunciat, des d'aquesta talaia, cada vegada que s'ha atacat des del poder, la lliure expressió. I amb la legitimitat que ens dóna haver denunciat la injusta, arbitrària i absurda destitució de Pere Joan Cabot, com a coordinador de Ràdio Jove, fa prop de tres anys, encenem l'alarma per denunciar una nova arbitrarietat i abús del poder, que pretén acabar amb una de les poques ràdios que emeten en català.

El tancament de Som Ràdio és una barrabassada per diversos motius. En primer lloc perquè afegeix el nom del Govern de les Illes Balears a la trista i, per sort, curta, llista d'institucions públiques del món occidental, que clausuren un mitjà de comunicació. En segon lloc, perquè deixa sense feina una dotzena de professionals, la qual cosa no casa gaire amb les promeses de feina per a tothom del Partit Popular a la passada campanya electoral. En tercer lloc, i no per això el menys important, el tancament de Som Ràdio és un fet negatiu perquè és una nova passa enrere (i en van...) en el procés de normalització lingüística. Tancar Som Ràdio no significa, tan sols, acabar amb una de les poques emissores que fan la seva programació en català, sinó que significa aturar en sec un dels principals motors de la modesta però incipient indústria musical de les Balears. Per ser un bon músic has de poder viure de la música, per poder viure de la música has de sortir a compte a la discogràfica, per sortir a compte has de vendre discs, per poder vendre discs has de donar a conèixer la teva feina i per poder donar a conèixer la feina de la gent d'aquí, hi ha d'haver ràdios musicals que apostin pels músics d'aquí. Som Ràdio ho ha fet sempre.

El missatge sembla clar: «Jove, deixa't de cançons i posa't a fer de cambrer. O de picapedrer». La cultura que ens la duguin de fora, tu.

Ens volen tancar Som Ràdio i no els ho podem permetre, ni ens ho podem permetre. I no perquè Som Ràdio fos el model de ràdio pública que necessitin les Balears, sinó perquè mentre aquest no arribi, no podem fer aquesta passa enrere.

Amb l'objectiu d'evitar aquesta errada governamental tan greu, s'ha constituït la plataforma Som i Serem. Perquè no ens facin callar. Perquè la remor de Som Ràdio persisteixi.

«I tanmateix, la remor persisteix».