Som i serem
«Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules
perquè no posin en perill
la frà gil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
La necessitat de parlar i sobrevingui,
inevitablement, la catà strofe».
Preclars versos de Miquel Martà i Pol, desaparegut fa pocs dies
i que, per cert, ben aviat rebrà l'homenatge de diverses
associacions mallorquines (OCB, Grup Blanquerna, Joves de
Mallorca per la Llengua...).
Preciosos i precisos versos que esdevenen, cada vegada que són
llegits, una descarnada denúncia de les agressions del poder
envers la llibertat d'expressió.
Imprescindibles versos, que ens vénen al cap, ara, quan una nova
galtada, des del poder, amenaça de fer desaparèixer un mitjÃ
de comunicació.
Aquesta remor que se sent no és de Som Rà dio. Volen tancar Som
RÃ dio.
Ens hem pronunciat, des d'aquesta talaia, cada vegada que s'ha
atacat des del poder, la lliure expressió. I amb la legitimitat
que ens dóna haver denunciat la injusta, arbitrà ria i absurda
destitució de Pere Joan Cabot, com a coordinador de Rà dio Jove,
fa prop de tres anys, encenem l'alarma per denunciar una nova
arbitrarietat i abús del poder, que pretén acabar amb una de
les poques rà dios que emeten en català .
El tancament de Som Rà dio és una barrabassada per diversos
motius. En primer lloc perquè afegeix el nom del Govern de les
Illes Balears a la trista i, per sort, curta, llista
d'institucions públiques del món occidental, que clausuren un
mitjà de comunicació. En segon lloc, perquè deixa sense feina
una dotzena de professionals, la qual cosa no casa gaire amb les
promeses de feina per a tothom del Partit Popular a la passada
campanya electoral. En tercer lloc, i no per això el menys
important, el tancament de Som Rà dio és un fet negatiu perquè
és una nova passa enrere (i en van...) en el procés de
normalització lingüÃstica. Tancar Som Rà dio no significa, tan
sols, acabar amb una de les poques emissores que fan la seva
programació en català , sinó que significa aturar en sec un
dels principals motors de la modesta però incipient indústria
musical de les Balears. Per ser un bon músic has de poder viure
de la música, per poder viure de la música has de sortir a
compte a la discogrà fica, per sortir a compte has de vendre
discs, per poder vendre discs has de donar a conèixer la teva
feina i per poder donar a conèixer la feina de la gent d'aquÃ,
hi ha d'haver rà dios musicals que apostin pels músics d'aquÃ.
Som RÃ dio ho ha fet sempre.
El missatge sembla clar: «Jove, deixa't de cançons i posa't a
fer de cambrer. O de picapedrer». La cultura que ens la duguin
de fora, tu.
Ens volen tancar Som RÃ dio i no els ho podem permetre, ni ens ho
podem permetre. I no perquè Som Rà dio fos el model de rà dio pública
que necessitin les Balears, sinó perquè mentre aquest no
arribi, no podem fer aquesta passa enrere.
Amb l'objectiu d'evitar aquesta errada governamental tan greu,
s'ha constituït la plataforma Som i Serem. Perquè no ens facin
callar. Perquè la remor de Som Rà dio persisteixi.
«I tanmateix, la remor persisteix».
|