El PSM opina. 30/11/2003

Qüestió de confiança: Déu ajudi l'enganat

Dins els meus esquemes mentals d'home garrut, però ben curiós encara, s'hi belluguen caparruts un parell de valors que, així, d'entrada, sempre m'han semblat indiscutibles, inviolables, intocables. Un d'ells és sense cap mena de dubte ni reserva mental: la fiabilitat i la independència del poder judicial. Però, clar, allò que repetesc tantes vegades: som de terra i terrejam, o sigui, els jutges són homes i dones ben susceptibles d'equivocar-se, encara que ells qualque vegada tendeixin a pensar que no, més que res perquè per fer la feina que fan han hagut de superar unes oposicions fotudíssimes i tal i tal, que diria aquell que en coneix tants, de jutges. A part que, en les més altes instàncies, hi estan, perquè qui pot els hi ha posat. I sí, de vegades s'equivoquen de manera ben vistable. Per exemple: resulta culpable a l'Audiència de Barcelona un home que va quedar tetraplègic a conseqüència d'un esclat del segon pis d'una obra on feia feina; argumentació del jutge: si no hi havia mesures de seguretat, s'hauria d'haver negat a fer feina a l'obra, malanat d'ell. També i pels mateixos motius resulta culpable un altre que va morir en la caiguda en una construcció; els familiars que reclamaren una indemnització encara estan bocabadats de tan somerina sorpresa. En canvi és innocent un home que va tenir relacions sexuals amb un menor deficient menta, a Barcelona; va fer el que va fer al menor de manera voluntària i consentida, segons el jutge, ostres! A la vegada resulta innocent un multimilionari de New York acusat d'haver assassinat i esquarterat un veïnat seu; va ser absolt per un jurat de Texas; Robert Durst va admetre haver matat Morris Black, el cos del qual va esquarterar i llençar a la badia de Galverston, al·legant que ho havia fet en defensa pròpia. Ah, així mateix va manifestar que lamentava els fets. Innocent. I jo, que això d'esquarterar un cadàver i llençar al riu els trossos en defensa pròpia, què volen que els digui... Ara que, anomenar-se Black (negre) de llinatge a Texas pot justificar qualsevol silvestrada, ben segur.