El tancament de Somrà dio, un atac a com som
La creació de Somrà dio partà de la voluntat d'afavorir el
procés de normalització lingüÃstica donant resposta a
diverses necessitats: a les Balears no hi havia cap emissora que
emetés en català les 24 hores i que arribàs a tot el
territori, ni cap plataforma radiofònica que servÃs per a la
difusió permanent dels intèrprets, la música i la producció
discogrà fica de les Illes Balears. Per cobrir aquestes
necessitats, pel reduït cost i perquè era una manera d'arribar
als joves (els qui asseguren el futur de la nostra llengua), es
va optar per una rà dio fórmula musical, en què la música en
català aparegués inclosa en una programació normal, amb música
en altres llengües i que els oients l'escoltassin no sols perquè
era en català , sinó també per la qualitat. Amb el canvi de
govern, s'alterà la programació; reduïren l'espai dedicat a la
música, que substituïren per altres continguts, i sembla que
iniciaren censura de cançons (la primera, «En s'estiu» d'Antònia
Font) i d'informació. Fa un mes, en una intervenció en el
Parlament, el conseller d'Educació va dir que del pressupost del
COFUC es donava de baixa una partida de 151.000 euros perquè
clausuraven Somrà dio, «per diversos motius, però sobretot per
un, la completa il·legalitat». En què consisteix aquesta «completa
il·legalitat?». Quan decidÃrem crear la rà dio, el govern no
disposava de cap freqüència lliure perquè el govern anterior,
l'octubre del 1998, havia distribuït les nou noves freqüències
que l'Estat havia creat per a les Illes Balears i no se n'havia
reservat cap. No hi deu haver gaire governs autonòmics que en
aquests casos no se n'hagin reservat (per fer-ne ús o en previsió
de futures necessitats). Per la manca de freqüències, per tant,
es va treure a concurs públic la realització de la programació
d'una rà dio fórmula. El setembre del 2000 començaren les
emissions de Somrà dio, gestionades per UH Radio. El 2002,
l'empresa adjudicatà ria va comunicar que, per no poder disposar
més de les freqüències que destinava a Somrà dio, a partir del
mes de juny no continuaria emetent. Davant aquesta situació, i
després que des de l'à rea de Comunicació es fessin gestions,
infructuosament, perquè altres concessionaris de freqüències
donassin continuïtat a Somrà dio, es va cercar una solució per
no tancar, ni que fos temporalment, Somrà dio. Per això el
Consorci per al Foment de l'ús de la Llengua Catalana i la
Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC),
d'acord amb els seus objectius, n'assumà la gestió i s'optÃ
per ocupar provisionalment unes freqüències lliures (que no
interferien cap altra emissió). Moltes de televisions i rà dios
d'arreu, institucionals i locals, han passat per aquesta fase (si
no hi continuen); lluny de ser una via excepcional, és
l'habitual. També es va suprimir la publicitat comercial i, per
tant, d'aquest punt de vista, s'allunyà del perfil comercial per
acostar-se al d'una rà dio local o cultural. Des de la inauguració,
Somrà dio emetia breus butlletins informatius i agendes
culturals, perquè els oients poguessin estar informats de les
principals notÃcies. Quan el Consorci n'assumà la gestió, des
de la Conselleria d'Educació i Cultura es va enviar un escrit al
president del Parlament de les Illes Balears en què demanà vem
que s'establÃs per a Somrà dio un mecanisme de control vinculat
al Parlament.
Com ja hem vist, pel nou conseller la supressió de Somrà dio
significa poder estalviar 151.000 euros. 151.000 euros són 414
euros diaris, que són 17,3 euros per hora o, tenint en compte
que ha arribat a tenir una audiència de prop de 20.000 persones,
0,02 euros per persona i dia; per tant, si una persona l'escolta
dues hores, surt a 0,01 euros/hora. No hi deu haver acció,
festa, refrigeri, castell de focs d'artifici en què la relació
cost/persona sigui tan bona. I hi hem d'afegir els beneficis de
la promoció de la producció discogrà fica i dels intèrprets de
les Balears, o dels missatges relacionats amb campanyes
institucionals i dels actes culturals; i també la contribució a
la projecció exterior (a través d'Internet ja se sentia des de
fora de les Illes). Ni que fos el doble o quatre vegades més, la
inversió encara sortiria ben a compte.
A qui feia mal Somrà dio? Als músics i discogrà fiques? Als
oients? A les altres rà dios, si no els disputava publicitat? Als
organitzadors dels actes culturals que tenien ressò a l'Agenda?
O als contraris a la normalització de la nostra llengua? A
aquests darrers serveix el govern amb seva la decisió. Davant
aquesta situació, un govern que no va en contra de la
normalització del català , no tanca Somrà dio; sinó que cerca
solucions per reforçar-la (ara que el govern d'aquà té tan de
bo a Madrid i que han fet tantes promeses d'inversions de l'estat
a les Balears, no hi podrien afegir les freqüències que ocupa
Somrà dio?). No tanquen Somrà dio perquè sigui il·legal (no els
preocupa l'incompliment de la Llei de Normalització LingüÃstica,
per exemple). Aquesta és una baula més de la cadena de
decisions del Govern del PP per avançar en l'extermini, no sé
si d'una llengua, d'un poble, d'una gent que pensa que els
mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers som molt
importants (tant com les altres persones) o de tot junt; sigui
quina sigui la resposta, no té perdó de Déu.
|