"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 11/12/2003

El tancament de Somràdio, un atac a com som

La creació de Somràdio partí de la voluntat d'afavorir el procés de normalització lingüística donant resposta a diverses necessitats: a les Balears no hi havia cap emissora que emetés en català les 24 hores i que arribàs a tot el territori, ni cap plataforma radiofònica que servís per a la difusió permanent dels intèrprets, la música i la producció discogràfica de les Illes Balears. Per cobrir aquestes necessitats, pel reduït cost i perquè era una manera d'arribar als joves (els qui asseguren el futur de la nostra llengua), es va optar per una ràdio fórmula musical, en què la música en català aparegués inclosa en una programació normal, amb música en altres llengües i que els oients l'escoltassin no sols perquè era en català, sinó també per la qualitat. Amb el canvi de govern, s'alterà la programació; reduïren l'espai dedicat a la música, que substituïren per altres continguts, i sembla que iniciaren censura de cançons (la primera, «En s'estiu» d'Antònia Font) i d'informació. Fa un mes, en una intervenció en el Parlament, el conseller d'Educació va dir que del pressupost del COFUC es donava de baixa una partida de 151.000 euros perquè clausuraven Somràdio, «per diversos motius, però sobretot per un, la completa il·legalitat». En què consisteix aquesta «completa il·legalitat?». Quan decidírem crear la ràdio, el govern no disposava de cap freqüència lliure perquè el govern anterior, l'octubre del 1998, havia distribuït les nou noves freqüències que l'Estat havia creat per a les Illes Balears i no se n'havia reservat cap. No hi deu haver gaire governs autonòmics que en aquests casos no se n'hagin reservat (per fer-ne ús o en previsió de futures necessitats). Per la manca de freqüències, per tant, es va treure a concurs públic la realització de la programació d'una ràdio fórmula. El setembre del 2000 començaren les emissions de Somràdio, gestionades per UH Radio. El 2002, l'empresa adjudicatària va comunicar que, per no poder disposar més de les freqüències que destinava a Somràdio, a partir del mes de juny no continuaria emetent. Davant aquesta situació, i després que des de l'àrea de Comunicació es fessin gestions, infructuosament, perquè altres concessionaris de freqüències donassin continuïtat a Somràdio, es va cercar una solució per no tancar, ni que fos temporalment, Somràdio. Per això el Consorci per al Foment de l'ús de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC), d'acord amb els seus objectius, n'assumí la gestió i s'optà per ocupar provisionalment unes freqüències lliures (que no interferien cap altra emissió). Moltes de televisions i ràdios d'arreu, institucionals i locals, han passat per aquesta fase (si no hi continuen); lluny de ser una via excepcional, és l'habitual. També es va suprimir la publicitat comercial i, per tant, d'aquest punt de vista, s'allunyà del perfil comercial per acostar-se al d'una ràdio local o cultural. Des de la inauguració, Somràdio emetia breus butlletins informatius i agendes culturals, perquè els oients poguessin estar informats de les principals notícies. Quan el Consorci n'assumí la gestió, des de la Conselleria d'Educació i Cultura es va enviar un escrit al president del Parlament de les Illes Balears en què demanàvem que s'establís per a Somràdio un mecanisme de control vinculat al Parlament.

Com ja hem vist, pel nou conseller la supressió de Somràdio significa poder estalviar 151.000 euros. 151.000 euros són 414 euros diaris, que són 17,3 euros per hora o, tenint en compte que ha arribat a tenir una audiència de prop de 20.000 persones, 0,02 euros per persona i dia; per tant, si una persona l'escolta dues hores, surt a 0,01 euros/hora. No hi deu haver acció, festa, refrigeri, castell de focs d'artifici en què la relació cost/persona sigui tan bona. I hi hem d'afegir els beneficis de la promoció de la producció discogràfica i dels intèrprets de les Balears, o dels missatges relacionats amb campanyes institucionals i dels actes culturals; i també la contribució a la projecció exterior (a través d'Internet ja se sentia des de fora de les Illes). Ni que fos el doble o quatre vegades més, la inversió encara sortiria ben a compte.

A qui feia mal Somràdio? Als músics i discogràfiques? Als oients? A les altres ràdios, si no els disputava publicitat? Als organitzadors dels actes culturals que tenien ressò a l'Agenda? O als contraris a la normalització de la nostra llengua? A aquests darrers serveix el govern amb seva la decisió. Davant aquesta situació, un govern que no va en contra de la normalització del català, no tanca Somràdio; sinó que cerca solucions per reforçar-la (ara que el govern d'aquí té tan de bo a Madrid i que han fet tantes promeses d'inversions de l'estat a les Balears, no hi podrien afegir les freqüències que ocupa Somràdio?). No tanquen Somràdio perquè sigui il·legal (no els preocupa l'incompliment de la Llei de Normalització Lingüística, per exemple). Aquesta és una baula més de la cadena de decisions del Govern del PP per avançar en l'extermini, no sé si d'una llengua, d'un poble, d'una gent que pensa que els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers som molt importants (tant com les altres persones) o de tot junt; sigui quina sigui la resposta, no té perdó de Déu.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: