"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 30/11/2003

Noms propis: Gonçal Castelló

Recordava els anys cinquanta. En els replecs més llunyans de la meva memòria, el nom de Gonçal Castelló em retorna, des de la distància, lligat a les amagades converses de postguerra entre el meu pare, l'alferes republicà Paulino López, i el meu oncle José.

Però qui és, per a la història, per a la literatura catalana contemporània, per a nosaltres mateixos, Gonçal Castelló, l'escriptor mort a Barcelona recentment?

Just iniciada la guerra civil, el general republicà Martínez Monge nomena Gonçal Castelló cap provisional de la 22 Brigada fins que s'incorporà a l'Estat Major de la unitat el mític Francisco Galán (germà d'aquell heroi de la sublevació republicana de Jaca: Fermín Galán).

L'oncle José López pertanyia, igualment que Gonçal Castelló, a l'Estat Major: era el responsable de transmissions. Els oficials i soldats que s'encarregaven d'aquesta feina tan difícil eren els que havien de garantir (i garantiren durant els tres anys que durà la guerra!) que les ordres dels caps arribassin de seguida a primera línia del front o als indrets de rereguarda on hi havia les unitats de reserva (o d'intendència i infermeria).

Per√≤ no avancem esdeveniments. Gon√ßal Dionis Castell√≥ i G√≥mez-Trevijano va n√©ixer a Gandia (comarca de la Safor), el nou d'octubre de l'any 1912. La seva fam√≠lia paterna era origin√†ria de l'Alqueria de la Comtessa, i la materna d'Alberite (La Rioja, Castella). El web de l'AELC dedicat a aquest escriptor valenci√† ens informa que ¬ęva cursar els estudis primaris a Val√®ncia, a un col¬∑legi dels 'Hermanos Maristas¬Ľ, va fer el batxillerat a l''Institut de Segon Ensenyament' ubicat al casalot de Sant Pau, on havia ingressat l'any 1924, i obtingu√© pel pla d'estudis Callejo, el t√≠tol de batxiller elemental i despr√©s el de batxiller universitari¬Ľ.

Ja de ben jove va participar activament en el moviment estudiantil contra la dictadura primoriverista. Coneix el mallorquí Sbert quan aquest és un jove estudiant i, de seguida, s'apropa a la FUE, que és l'organització d'estudiants que lluita més activament contra la dictadura del general Primo de Rivera. Estudia Dret i Filosofia i Lletres en la Universitat de València, fa uns cursos de francès i és destinat a l'institut de Cervera del Río Alhama (La Rioja) i, després, el curs 1934-35, al de Felanitx.

A Mallorca estableix contacte amb els sectors republicans i socialistes del moment. √Čs amic √≠ntim del professor de dibuix Joan Pla Balbastre, de la mestra Josefa Garc√≠a Mart√≠nez (companya de l'anterior). Recordem que ambd√≥s s√≥n els pares de l'escriptor, periodista i pintor Joan Pla.

Castelló intimà amb el polític, pedagog i científic Andreu Crespí Salom, històric membre del comitè de l'organització socialista de Palma i de l'executiva de la Federació Socialista Balear. Andreu Crespí fou secretari d'aquesta Federació des de 1932 fins a desembre del 1933. Fou elegit regidor de l'Ajuntament de Palma el juny de 1932, i va ser nomenat tinent de batle.

Quan es produ√≠ l'aixecament feixista, Andreu Cresp√≠ va ser detingut, igualment que Joan Pla Balbastre, i condemnat a 30 anys de pres√≥. Finalment, va ser desterrat a Alzira i inhabilitat per a l'ensenyament p√ļblic. Es la mateixa sort que pat√≠ Joan Pla Balbastre. Aquest darrer, empresonat a Can Mir, ens ha deixat els dibuixos m√©s impressionants i esfere√Įdors dels presoners d'esquerra mallorquins detinguts en aquest t√®tric recinte i en altres llocs d'internament. Un document √ļnic de la mem√≤ria gr√†fica del nostre poble.

El 18 de juliol l'agafa a Madrid i surt amb els primers camions cap al front de Somosierra, on t√© lloc el seu ¬ębaptisme de foc¬Ľ.

Un any abans, per indicació del seu amic Josep Renau, visita Louis Aragon a París i col·labora en la fundació de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP); forma part dels escriptors que editen la revista mensual Nueva Cultura.

Acabat el conflicte b√®l¬∑lic, passa pel camp de presoners d'Albatera i despr√©s √©s recl√≤s sis anys a la Model de Val√®ncia. Quan surt, el ¬ęTribunal especial de delitos de la Masoneria y el Comunismo¬Ľ el desterra a Madrid. Al cap de deu anys, obt√© perm√≠s per a exercir la professi√≥ d'advocat-procurador judicial. Treballa en el despatx de l'advocat Antoni Pedrol Rius.

L'any 1973 publica un recull d'articles aplegats en volum amb el t√≠tol de Viure a Madrid. Aquest √©s el seu primer llibre i despr√©s el segueixen un altre recull el 1977, sota el t√≠tol Dia a dia des dels Pa√Įsos Catalans, publicat per Edicions de La Magrana. El 1979 edita Sumar√≠ssim d'urg√®ncia, que narra els horrors i les humiliacions de la repressi√≥ franquista al Pa√≠s Valenci√†. En un concurs de contes guanya un premi amb Sopar de roders; en el ¬ęConte del Diumenge¬Ľ, l'any 1981, apareix el seu titulat I tant que volava!; i el 1982 guanya el Premi ¬ęJaume Roig¬Ľ amb la novel¬∑la La clau del temps.

Fora dels contes, que tenen un contingut social i hum√† molt notables, la seva obra abasta la hist√≤ria i evoluci√≥ de la ciutat de Val√®ncia, dels anys 1930 al 1945, q√ľesti√≥ cabdal i important poc divulgada. L'objectiu de la novel¬∑l√≠stica de Gon√ßal Castell√≥ √©s intentar salvar de l'oblit fets cabdals de la hist√≤ria del Pa√≠s Valenci√† que intencionadament han estat silenciats. En resum, l'obra de Gon√ßal Castell√≥ √©s una gran aportaci√≥ a la nostra mem√≤ria col¬∑lectiva. L'autor de la trilogia que formen La clau del temps, Sumar√≠ssim d'urg√®ncia i Val√®ncia dins la tempesta va viure intensament, participant en tots els moviments revolucionaris del moment, la d√®cada de 1930-40, una de les m√©s convulses i interessants tant de la nostra hist√≤ria.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: