|
Per una plataforma unitària
El Consell Polític del PSM va aprovar fa pocs dies l'inici de
les converses amb EU per a anar plegats a les eleccions generals
de març del 2004. No és, evidentment, la plataforma unitària,
l'ampli bloc progressista i nacionalista que, amb participació
de col·lectius de l'esquerra alternativa, de sindicats,
associacions de veïns, grups culturals, organitzacions
professionals i personalitats independents voldríem la get que
hem donat un suport actiu al Pacte de Progrés. Les exigències
de l'esquerra social van en el camí de demanar una unitat molt més
àmplia que la de la unió conjuntural de les burocràcies
fracassades dia vint-i-cinc de maig. Aquesta exigència unitària
era la que demanava la gent en la passada campanya electoral
quan, des dels més diversos sectors, per a provar de salvar
l'experiència progressista es demanava, si no un programa
unitari, almanco una fotografia que fes visible, als ulls de
l'electorat la possible unitat de criteris entre les forces que
havien governat les Illes els darrers quatre anys. Aleshores,
aquestes burocràcies fracassades no varen servir ni per a fer-se
una fotografia juntes. Privà l'interès de partit, la
salvaguarda de les respectives cadiretes, els llocs de poder
aconseguits en les negociacions entre organitzacions, que no pas
la voluntat de crear il·lusió entre els electors. I així ens
va anar. Les bregues internes, la manca d'unitat d'acció, de
programa i d'interessos entre els partits del Pacte facilitaren,
i molt!, el triomf de la dreta.
No cal dir que els quatre partits implicats en aquest inici de
negociacions, el PSM, EU, Verds i possiblement ERC farien molt bé
de no tancar les portes a una ben necessària ampliació de la
coalició electoral. Si no lluiten aferrissadament per ampliar
aquest principi d'acord, l'elector resta amb la impressió que es
tracta, senzillament, d'una unió conjuntural per a provar de
salvar els mobles en les properes generals. La crisi interna
motivada per la pèrdua de sous i cadiretes és tan forta que,
vist des de l'exterior, des del senzill votant nacionalista i
d'esquerres, aquesta possible coalició sembla feta exclusivament
per a no haver comptar els vots per separat. I els sectors
d'esquerra social que lluitam per anar bastint un programa
alternatiu a la dreta de sempre, el que volem és anar molt més
enllà de les tàctiques porugues per provar d'amagar, entre
tots, les misèries electorals. No. D'aquesta manera, amb
aquestes mancances, amb aquesta por burocràtica, no es pot anar
bastint un programa alternatiu als poders conservadors de la
nostra terra.
Aquestes darrers mesos hem pogut anar comprovant com la por, les
debilitats històriques de l'esquerra oficial, no se solucionaven
amb els pas dels mesos. Mig any després del fracàs d'aquests
aparells burocràtics no s'ha vist per part ni banda cap article
dels seus dirigents analitzant els errors del Pacte, la forma de
solucionar els problemes en el futur. Durant aquest mig any cap
del responsables que han fet malbé la nostra experiència
progressista no ha dimitit. Ans al contrari, s'han afermat encara
molt més en les seves cadiretes ocupant, com hem vist, els
primers llocs de les llistes electorals per a poder continuar
fruint en la propera legislatura dels substanciosos sous que
cobren com a polítics professionals. En sis mesos llargs no han
estat capaços d'unificar, ni que fos mínimament, les forces de
l'esquerra alternativa. Cap programa d'unitat contra la dreta.
Cap plataforma de tots els col·lectius socials d'esquerra de les
Illes que, més enllà de sigles, volen un canvi real per a la
nostra societat, un món més just i solidari.
Vagi per endavant que no diem que aquestes provatures simplement
conjunturals i electoralistes no siguin un pas per a anar
endavant. Que ningú no tengui la mala bava d'interpretar
malament les nostres paraules. Oportunistes i panxacontents solen
ser especialistes en la mentida, en la tergiversació de fets i
paraules. El que estam dient és que l'esquerra oficial, els
grups dirigents dels partits fracassats dia vint-i-cinc de maig,
han d'anar molt més enllà d'una raquítica unitat de circumstàncies.
|
