"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 08/12/2003

Ja n'hi ha prou

* Eliseu Climent és president d'Acció Cultural del País Valencià
* Antoni Mir és president de l'Obra Cultural Balear
* Jordi Porta és president de l'Òmnium Cultural


Si l'Estat espanyol fos un Estat normal i respectu√≥s amb el seu car√†cter plurinacional i pluriling√ľ√≠stic, la publicaci√≥ d'un reial decret que pret√©n establir per a les escoles oficials d'idiomes uns estudis i una titulaci√≥ de valenci√† diferent de la de catal√† seria -i ja √©s prou- una desqualificaci√≥ d'un ministeri que es diu d'Educaci√≥ i Ci√®ncia.

Però, sense deixar de ser això, i vista la reiterada actuació de l'Estat espanyol i, sobretot, del govern del Partit Popular, aquesta mesura cal interpretar-la, a més, com un atac a la llengua catalana i als ciutadans que la tenen com a pròpia; una agressió que ens afecta igualment al País Valencià, a les Illes Balears i al Principat de Catalunya. I es tracta d'un pas més en l'estratègia del divideix i impera, al qual la salut democràtica i la dignitat com a ciutadans catalanoparlants ens exigeix una resposta concloent.

Perqu√®, a m√©s, l'aprovaci√≥ d'aquest reial decret faria ara un salt determinant en la divisi√≥ de la nostra llengua amb grav√≠ssimes conseq√ľ√®ncies legals: oficialitzaria en titulacions oficials el valenci√† i el catal√† com si fossin dos idiomes diferents, quan fins ara els t√≠tols es consideraven plenament homologats, amb la doble denominaci√≥ de valenci√† al Pa√≠s Valenci√† i catal√† a les Illes, a Catalunya i a la resta de l'Estat.

La gravetat de la mesura prevista no es deu nom√©s a l'aberraci√≥ filol√≤gica que √©s oposar un valenci√† a un catal√†. √Čs, a m√©s, un aut√®ntic desprop√≤sit legal, que provoca la discriminaci√≥ entre lleng√ľes i ciutadans i la contradicci√≥ dins la legislaci√≥ del mateix Estat. √Čs una flagrant discriminaci√≥ que la discrep√†ncia de noms entre castell√† (que √©s l'√ļnic adm√®s en la Constituci√≥) i espanyol (com se l'anomena en les escoles oficials d'idiomes: espa√Īol para extranjeros) no porti el ministeri d'Educaci√≥ i Ci√®ncia, en justa correspond√®ncia, a tractar-los com si fossin idiomes diferents, amb la qual cosa ens haur√≠em de demanar si hi ha lleng√ľes i ciutadans de primera i de segona.

Per√≤, a m√©s, el reial decret entraria en oberta contradicci√≥ amb altres normes. Ja hem dit que fins ara els t√≠tols de valenci√† i catal√† de les escoles oficials tenien, malgrat el nom distint, plena equival√®ncia. Per√≤ hi ha m√©s: tamb√© en el camp de les titulacions de llengua i al m√†xim nivell acad√®mic, hi ha, reconeguda per l'Estat, una √ļnica llicenciatura en filologia catalana, a la qual queden homologades les anteriors de filologia hisp√†nica (secci√≥ valenci√†).

I, finalment, en l'aniversari aparentment tan celebrat de la Constitució pels qui diuen defensar-ne els drets i els deures, és molt pertinent recordar l'existència d'una sentència del més alt rang, del Tribunal Constitucional espanyol, la 75/1997, de 21 d'abril del 1997, que confirma que són plenament constitucionals tant la denominació acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l'Estatut d'Autonomia, valencià, tal com apareix en els estatuts de la Universitat de València.

Per tant, els qui es pretenen tan èmfaticament legalistes no poden invocar, si no és amb mala fe manifesta, el pretext que l'Estatut d'Autonomia valencià només es refereix amb el nom de valencià a la llengua pròpia. La doble denominació equivalent de català i valencià, no sols té tot l'aval de la filologia i la història, sinó que el té també en el dret.

En comptes de presentar-se interessat pel catal√† nom√©s pel cant√≥ de la manipulaci√≥ del seu nom i per l'enfrontament social, el partit que governa l'Estat espanyol i les autonomies valenciana i balear faria b√© de demostrar el seu comprom√≠s real per la nostra llengua promovent-ne i garantint-ne l'√ļs efectiu. L'administraci√≥ de l'Estat i la Generalitat Valenciana coincideixen a ser tan excepcionalment sensibles als formalismes nominalistes i disgregadors com excepcionalment insensibles a usar la llengua pr√≤pia amb normalitat en l'ensenyament i els mitjans de comunicaci√≥.

En aquesta mateixa l√≠nia, constatem que l'Acad√®mia Valenciana de la Llengua es va presentar a la societat com l'ens creat per superar un conflicte atiat artificialment des del debat partidista. Era -asseguraven els promotors- l'entitat que havia de deixar fora del debat les q√ľestions de la normativa i de la unitat de la llengua, que quedaven pactades i establertes en la mateixa llei de creaci√≥ d'aquesta Acad√®mia.

Cap dels punts del pacte ni de la llei en qu√® es basa l'AVL no ha estat respectat. Pitjor encara: el Partit Popular ha usat l'Acad√®mia com a ap√®ndix pol√≠tic per promoure el mateix conflicte, per√≤ amagant-se darrere de la presumpta neutralitat d'aquesta: censura en els llibres de text d'ensenyament primari i secundari a tota refer√®ncia a la unitat i el nom catal√†, censura dels programes de literatura de tots els autors no nascuts al Pa√≠s Valenci√†, imposici√≥ d'un model ling√ľ√≠stic de m√†xima dialectalitzaci√≥ i m√†xima diferenciaci√≥ de la resta de la llengua, no reconeixement dels t√≠tols de llicenciatura de filologia catalana, no reconeixement dels certificats administratius de catal√† emesos a les Balears i a Catalunya, etc√®tera.

En conseq√ľ√®ncia, Acci√≥ Cultural del Pa√≠s Valenci√†, Obra Cultural Balear i √ímnium Cultural fan p√ļblic que tenen la determinaci√≥ de prendre totes les iniciatives possibles per impedir al govern espanyol que aprovi aquest decret i continu√Į amb l'estrat√®gia de fragmentaci√≥, des√ļs i hostilitat contra el catal√†. Criden els seus milers de socis i tota la societat civil dels Pa√Įsos Catalans a mobilitzar-se contra aquestes mesures. Apel¬∑len els governs auton√≤mics i els partits pol√≠tics del Pa√≠s Valenci√†, les Illes Balears i el Principat de Catalunya a assumir com un punt fonamental de la seva actuaci√≥ la defensa expl√≠cita de la unitat del catal√†, el reconeixement legal d'aquesta unitat i el ple √ļs social i institucional de la llengua.

I, finalment, fan una crida a l'Institut d'Estudis Catalans a fer valer la seva autoritat com a instituci√≥ que, per hist√≤ria, per llei per manament dels seus estatuts, t√© encomanada la normalitzaci√≥ coherent del catal√† arreu del l'√†mbit ling√ľ√≠stic.

Si en l'emf√†ticament celebrat aniversari de la Constituci√≥ espanyola -que hauria de ser dels drets, de les llibertats i dels deures democr√†tics- l'Estat no vol acceptar una q√ľesti√≥ tan b√†sica com el respecte i la promoci√≥ de la llengua de milions dels seus ciutadans; si l'Estat dit de les Autonomies nom√©s serveix per reduir la nostra llengua a parles auton√≤miques separades i confinades a les respectives fronteres i a l'√ļs subordinat; en definitiva, si l'Estat espanyol no assumeix els drets fonamentals dels catalanoparlants com a tals i no tracta com a pr√≤pia la nostra llengua, els ciutadans dels Pa√Įsos Catalans haurem de comen√ßar a proposar-nos, en justa correspond√®ncia, un tracte similar per a un Estat que no vol ser el nostre.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: