"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 06/12/2003

Un patriotisme inconstitucional

Avui, dia 6 de desembre, ara fa vint-i-cinc anys, jo em vaig quedar a casa i no vaig anar a votar la Constituci√≥ espanyola. Reconec que l'abstenci√≥ no tenia gran m√®rit, ni era gran pecat, at√®s que per aquell temps jo residia als Estats Units d'Am√®rica, a la id√≠l¬∑lica ciutat de Princeton, Nova Jersey, on ja havien caigut les bell√≠ssimes fulles de la tardor atl√†ntica, i comen√ßava el fred. √Čs clar que podia haver acudit al consolat de Nova York, que √©s ben a prop, o haver votat per correu, segons la carta oficial que vaig rebre. No ho vaig fer, i crec que tampoc no hauria votat si hagu√©s viscut al regne neoconstitucional d'Espanya. De manera que un servidor de vost√®s no t√© previst sumar-se a les m√ļltiples celebracions, festes, concerts, traques, discursos i visques que aquests dies es dediquen a les bodes de plata de la Constituci√≥ vigent. Ho lamente: mirar√© de passar el cap de setmana en harmonia i en pau amb mi mateix i amb alguns amics, en algun lloc retirat i si pot ser buc√≤lic. Jo, a la Constituci√≥ vigent, li tinc un gran respecte, com a qualsevol Constituci√≥ de qualsevol pa√≠s que assegure unes m√≠nimes garanties democr√†tiques, uns drets civils, i en general aix√≤ que se'n sol dir la llibertat i la just√≠cia. Supose que, en aquestes mat√®ries b√†siques, les Constitucions no deuen ser tan diferents, i la lleialtat que mereixen deriva justament de la llibertat que asseguren. Quan jo vivia a Princeton els meus fills, cada mat√≠, a l'escola municipal, comen√ßaven el dia posant-se la maneta al pit i recitant all√≤ de "I pledge allegiance to the flag of the United States of America, and to the Republic which it stands for, in liberty and justice..." Els nens prometien lleialtat a la bandera, perqu√® la bandera representa la rep√ļblica, i la rep√ļblica √©s la llibertat i la just√≠cia. Una mica dram√†tic potser, perqu√® els juraments a la bandera solen ser perillosos, per√≤ supose que la idea era bona: el fonament de tot, en √ļltim terme, √©s la llibertat i la just√≠cia -l'√ļs que en fan els governants, com ara el senyor George W. Bush, √©s tota una altra q√ľesti√≥.

El problema, si jo he de jurar lleialtat a la Constituci√≥ espanyola, √©s que no es basa en aix√≤, sin√≥ que comen√ßa amb una professi√≥ de fe que em resulta dif√≠cil d'assumir: una professi√≥ tan rigorosament i metaf√≠sicament nacional i patri√≤tica, que cal ser fidel creient per acceptar. Diu, en efecte, l'article 2: "La Constituci√≥ es fonamenta en la indissoluble unitat de la naci√≥ espanyola, p√†tria comuna i indivisible de tots els espanyols", en versi√≥ meua del text de l'√ļnica llengua oficial de l'Estat, que tinc l'obligaci√≥ de con√®ixer. De manera que primer hi ha la Naci√≥ espanyola, en maj√ļscula, no sabem des de quan, des de quin any o segle; a continuaci√≥, o simult√†niament, aquesta naci√≥ √©s declarada indissoluble, se suposa que per ella mateixa (ontol√≤gicament, per la pr√≤pia subst√†ncia, i els pobres humans no podem fer-hi res). La qual naci√≥ indissoluble, possiblement eterna, √©s no solament naci√≥ sin√≥ p√†tria (termes no se sap si sin√≤nims o complementaris), i p√†tria comuna i reiteradament indivisible: la unitat de la naci√≥ espanyola √©s indissoluble, la p√†tria espanyola √©s indivisible i √ļnica, i aquest √©s el fonament de la Constituci√≥. Com que a mi aquest fonament doctrinal, nacional i patri√≤tic em desperta alguns dubtes racionals i escasses adhesions emocionals, i com que sense aquesta base la Constituci√≥ pareix que no en t√© cap, la constitucionalitat de la meua persona o esperit potser resulta una mica problem√†tica.

I m√©s problem√†tic encara resulta el meu patriotisme: jo m'he de recon√®ixer espanyol a tots els efectes nacionals i patri√≤tics, inclosa la defensa de la p√†tria i naci√≥, √ļnica, indivisible i comuna (article 30: "Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya"), he d'acceptar que la meua √ļnica p√†tria √©s la naci√≥ espanyola, i que no tinc m√©s naci√≥ que aquesta naci√≥. D'aix√≤, per si alg√ļ n'ha sentit a parlar, se'n diu patriotisme constitucional, el qual, o t√© aquesta base, o no √©s ni constitucional ni patriotisme. Per tant, qui pense que la seua naci√≥ √©s, posem per cas, la naci√≥ catalana, i que aquesta √©s igualment la seua p√†tria, far√† molt santament d'assegurar-se abans contra el risc i perill de tal idea. Perqu√® pensar aix√≤ √©s contrari, rigorosament contrari, als fonaments de la Constituci√≥ vigent. I qui damunt de pensar-ho ho sent, √©s a dir qui no se sent part de la p√†tria espanyola sin√≥ d'una altra p√†tria amb un altre nom, ha de saber que √©s un patriota inconstitucional. A mi em sembla molt b√© que, aprofitant la festa d'aquests dies, es parle de reformar alguns articles de la Constituci√≥. Perfecte. Per√≤ no passen pena, que si n'hi ha algun d'intocable √©s l'article del fonament, l'article 2. I mentre el fonament siga el que √©s, els qui no som patriotes de la p√†tria espanyola ens hem de resignar a ser eternament, fonamentalment, inconstitucionals. Potser en la vida quotidiana aix√≤ no vol dir res, per√≤ no em negaran que √©s una estranya condici√≥, una inconstitucionalitat ontol√≤gica, insoluble. D'aquest pecat metaf√≠sic, no ens pot absoldre ni el Papa de Roma.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: