|
El descansat esport d'observar el que passa
Quan era al·lot pucer mon pare m'ensenyà que si siulaves una
miqueta a l'ase quan tenia el poal d'aigua davant, ell bevia més
de gust, tan si tenia molta set com poca. A mi em passa el mateix
amb els diaris: el veig, alguna cosa dins el meu cap em fa un
siulet i, au, ja l'he glapit. I qualque pic compareixen a la
vista articles ben llegidors o notícies que em deixen un poc
confús, o dubitatiu, o jo que sé... Per exemple ara mateix: una
plataforma (no n'hi havia hagudes tantes mai, d'això) que de
manera oberta i lliurement, així com toca, es manifesta a favor
del segon cinturó i de l'autopista Inca-Manacor, la de s'Arenal-Llucmajor,
i tantes com se'n puguin arribar a planificar a Mallorca mentre
mani aquest govern progressador. La foto representa un senyor
anomenat Gabriel Moragues, que es diu portaveu del col·lectiu, i
la senyora Cabrer, consellera de la cosa. El portaveu explica que
es tracta d'un grup d'una cinquantena de persones, transportistes
quasi tots, molt preocupades per la seguretat de conductors i
vehicles, d'aquí el seu nom complet «Volem Carreteres Segures».
I he pensat, així, de prompte, estava molt bé això de tornar a
les arrels, a la gènesi de la vertadera democràcia: la
participació ciutadana, gremial, plural, idealista... Amb una
paraula, que dóna cara, és feinera i lluitadora pel bé i
profit de la col·lectivitat. Encara que no expressi «rechazos
rotundos» a res en absolut, que no és mala manera de nedar i
guardar la roba. Lleguesc: «Mostraron a la Consellera Cabrer su
apoyo a los proyectos contenidos en el Plan de Carreteras». «Nosotros
nos hubiéramos inclinado más, como muchos ciudadanos, por una
autopista Palma a Manacor, señaló Moragues, matizando no
obstante que no se oponen al proyecto. Referente al segundo
cinturón, nosotros no decimos cual debe ser el trazado y
entendemos la oposición de los afectados, peró és preciso».
Tot plegat, que això ho diguin uns senyors que es guanyen la
vida al volant, traginant grava -i el que sigui- cap aquí i cap
allà, trob que està bé, és una opinió més. I una cosa és
mirar de surar i una altra jugar amb les paraules. O no? I allò
que he sentit sovint a dir a la gent de la mar: pescar a prop
d'un capser, és peix segur dins el covo, però fer-ho no està
gens ni mica bé.
|
