El PSM opina. 29/11/2003

El selecte club dels bons vivants

Fa només un parell de setmanes, un col·lega de boires havanes, em va sorprendre quan em va dir que, li havien parlat de jo en uns termes definitoris, concretament com a membre del selecte grup de “bon vivant�.

Això dic, em va sorprendre perquè la definició que jo li hagués donat al terme específic, no casava gaire amb els paràmetres de una persona que ha de, forçosament, treballar i no poc, per poder treure endavant els seus compromisos i petits plaers.

Però, una vegada hi penses, essent com jo som, d’aquells que creuen que només arriben a ser una mica feliços, els que saben conformar-se amb el que son capaços de treure a la vida, que una vegada satisfetes les necessitats primàries, amb pocs recursos per petits plaers és més que suficient, arribes a entendre on és la diferència.

I, on ens duu això?, és ben senzill, a la dicotomia essencial, la que veritablement ens definiria als bon vivants, per damunt de qualsevol altre consideració, el fet fe saber treballar per viure o bé la suma equivocació, la de viure per treballar.

És evident que hi ha períodes a la vida que ens exigeixen esforços excepcionals per a aconseguir determinades fites, però l’esforç, com tota la resta a la vida, és negociable, s’ha de saber donar satisfacció en aquells mínims que un mateix s’ha imposat, el contrari crea insatisfacció, i persones infelices, la qual cosa és mala inversió per a nosaltres i per aquells que ens envolten, però a la vegada s’ha de saber també, harmonitzar aquests mínims amb aquells que se’ns exigeix, els necessaris per les altres persones i infants que conformen el nostre cercle més íntim.

I, una vegada ben interpretat el que vol dir “bon vivant�, he de confessar que si, que en som orgullosa part d’aquest selecte grup de persones més allunyades del risc d’infart per dèries laborals, mal que pesi a alguns, és més, en som conscient que aquesta mala salut de ferro, d’aquells que pensen i es preocupen per quelcom més que els tristes diners, provoca força mal de caps a persones de baix, molt baix perfil humà.

Però, cada vegada n’hi ha més en aquest grup, i així també n’hi haurà cada vegada més, que entenguin el que és de bon de veres una vida plena, cada vegada més important la conciliació de les expectatives personals i de l’entorn familiar, que no una falsa aparença d’èxit social, al qual massa vegades hi arriben delinqüents no descoberts, i mafiosos amb bons professionals de la imatge pública, ben segur que coneixen alguns exemples.