El PSM opina. 24/12/2003

Una trista obra de teatre

Sovint, en constatar el que fan o deixen de fer els dirigents de la fracassada esquerra acomodada que perdé les eleccions el passat dia vint-i-cinc de maig, ens ha semblat contemplar una comèdia o una coneguda obra de teatre. Es fa difícil de creure que molts d'aquests especialistes en tantes renúncies i abandonaments d'idees i principis siguin tan insensibles i restin tan mancats de receptivitat davant les exigències de la base del Pacte de Progrés. Si abans de les eleccions del mes de maig no escoltaren les veus que demanàvem, almanco, una fotografia de tots els partits del Pacte per a poder visualitzar davant l'elector d'esquerra la necessària unitat de tots enfront la dreta, ara, més de mig any després de les eleccions, tampoc no arriben a concretar una plataforma unitària. Plataforma que, formada per totes les forces d'esquerra, nacionalistes i ecologistes, hauria de tenir al costat, igualment, les més diverses organitzacions socials i culturals de les Illes. Així es podria pensar en la possibilitat de fer front a la dreta de sempre. Però ningú no escolta el votant i militant d'esquerra. Tothom continua immers en la particular guerra interna, la que cada burocràcia té a l'interior del seu partit.

Durant el mig any que ha passat d'ençà l'ensorrada del Pacte no hem vist, i ho hem escrit per activa i per passiva, cap anàlisi del perquè del fracàs electoral de l'esquerra oficial, cap dimissió dels responsables polítics d'aquest fracàs i, menys encara, un mínim de programa electoral comú per a poder anar a les generals amb un mínim de coherència política i possibilitat d'èxit. No en parlem del retard a concretar la plataforma unitària de totes les forces d'esquerra de les Illes!

Com si estiguéssim contemplant una mala obra de teatre, una comèdia de fer riure, el PSOE pareix que es conforma amb anar fent, penjat dels percentatges electorals que els dóna ser un partit estatal que viu de les rendes de Madrid. Als seguidors de Zapatero sembla que ja els va bé el que tenen i no volen "diluir-se", com diuen, en dubtoses experiències que acaben, com hem pogut comprovar, en continuats fracassos.

I pel que fa als altres partits de l'esquerra oficial, l´únic que hem vist han estat un parell de reunions dels òrgans de direcció del PSM i d'EU demanant l'aliança d'ambdós partits, juntament amb ERC i els Verds, per a anar plegats a les eleccions... del proper mes de març. Però no s'ha parlat d'un programa bastit a llarg termini, d'una unitat amb llarga perspectiva. Tot és molt conjuntural, com de circumstàncies, per amagar les vergonyes de la derrota. Evidentment, n'hi ha que ja es conformen amb aquests gestos. Però nosaltres pensam que si de veritat es vol vèncer la dreta no basten aquestes declaracions propagandístiques per a la galeria. Són unes afirmacions fetes amb sordina, porugues, sense ànims d'anar més endavant, mancades d'alè combatiu. Com si els dirigents del PSM i EU, els mateixos que s'estavellaren dia vint-i-cinc de maig, no s'atrevissin a comptar els vots per separat i, per aguantar el cop del proper març, volguessin dissimular els previsibles resultats amb aquesta unitat feta com d'amagatois i predicada en veu baixa i amb temor.

Pensam que no és aquesta la millor forma de fer front a l'onada de vots de la dreta que s'apropa inexorablement. S'han perdut sis mesos que podrien haver servit per a concretar programes, trobar nous dirigents no cremats pel fracàs de dia vint-i-cinc de maig, agrupar el màxim de forces socials i col·lectius d'esquerra i, tots plegats, com fan cada dia les plataformes contràries a les autopistes, es podria haver fet feina per aportar més gent a aquest ampli projecte unitari, nacionalista, ecologista i d'esquerra tan necessari.

Una amiga meva creu que els minvats esforços que constatam vers una hipotètica unitat electoral per part de dues de les burocràcies fracassades només són cortines de fum, una comèdia, una trista obra de teatre per a innocents que no contempla de veritat la lluita per a anar bastint l'ampli programa comú que comentam. Per a aquesta amiga meva, l´únic que pretenen els que no fan res per a bastir la unitat enfront de la dreta és... sortir en els diaris!