"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 28/12/2003

Obrir-nos a la nova Mallorca

* Antoni Mir és president de l'Obra Cultural Balear

L'Obra Cultural Balear és més necessària que mai, ara i aquí. No només pels vents uniformadors i globalitzadors, tot en un, que bufen des de Madrid, des del Consolat de Mar i fins i tot des de Brussel·les i des d'Amèrica del Nord. També perquè la societat mallorquina no és ni la dels anys fundacionals de l'OCB ni la del zenit del boom turístic. Ja no és ni la de finals del segle XX. És a dir, Mallorca ja no és ni tan sols la de fa només cinc anys. Ha canviat, és diferent.

Podem mirar cap a una altra banda, i adoptar o mantenir per inèrcia una línia estratègica resistencial, basant-nos únicament en components de llengua i cultura aïllats del context social, que és allà on la llengua viu o mor, creix o minva. Però, aleshores, la nostra tasca correrà el risc d'esdevenir, a curt termini, testimonial, inútil. Servant allò que és la raó d'existir de l'entitat fundada per Francesc de Borja Moll, s'imposa, i aquest seria el meu balanç i la meva recomanació, després de dotze anys de Presidència que estan a punt de finir per donar lloc a noves persones i a plantejaments més agosarats i, n'estic segur!, més eficaços, una obertura a nous sectors socials i a una nova saba que la reforçarà i la rejovenirà. Serà mallorquí, menorquí o eivissenc o formenterer tot aquell que vulgui ser-ho i que admeti i respecti el paper central i seminal de la llengua i la cultura pròpies que volem no només conservar sinó promoure, potenciar i difondre. Això no voldrà dir que un mallorquí no pugui sentir-se alhora europeu, llatinoamericà o andalús i aquest fet serà independent de la seva llengua materna o d'aquella que usi amb més freqüència en les seves relacions interpersonals. Els nouvinguts se sentiran d'aquí si troben una societat forta, orgullosa d'ella mateixa i clarament definida en els seus valors, no híbrida, i eficaç a donar els serveis que necessiten per desenvolupar-se com a persones. Hem de fer pinya, hem de fer una gran entesa entre tots els que estimen Mallorca i la senten com a seva, i la volen defensar de depedradors, especuladors i responsables socials, econòmics i polítics de qualsevol signe que obliden el seu nord. El vent de la història anirà a favor dels pobles que sàpiguen unir-se en allò de veres important i fer front als qui se'n foten de veure'ls esquilmats, empobrits i sense autoestima. Acabem amb les disputes semàntiques i amb els protagonismes personalistes, i també amb la submissió incondicional davant suposades ineluctabilitats i fatalismes històrics que ens comdemnarien a ser un país petit, en tots els sentits, i menor d'edat. Anem a pensar en gran, perquè si volem, podem fer tot allò que ens proposem. A vegades pens si els mallorquins serem capaços d'afrontar els reptes de futur. D'on podem treure la força per reaccionar? La resposta és clara: sí, podrem. Perquè la llengua és viva, perquè hi ha la gent i perquè hi ha els valors més pròxims als drets de la persona humana i al sentit de justícia que han duit dotzenes de milers de persones a participar a les Diades per la Llengua dels darrers 10 anys. Perquè hi ha uns valors profunds que ens duen a estimar Mallorca i l'idioma que conreà Ramon Llull, Joan Fuster o Marià Villangómez, i que podem assaborir gràcies als nostres antecessors que l'han conservat i ens l'han llegat enriquint-se amb el pas dels segles; l'idioma amb el qual hem pogut viure alguns d'aquells moments de felicitat que donen sentit a l'existència i amb el qual desitjam continuar assaborint la vida. L'idioma amb el qual deim 'bon dia' i amb el qual deim 't'estim', amb què ho podran dir les generacions futures. Amb tot això no hi pot acabar ni un Estat ni tan sols un govern en contra.

Durant els anys vinents caldrà lluitar de bon de veres 'per tot això tan evident', com diria el poeta, i fer sentir la nostra veu en les qüestions més concretes i més pròximes, que avui poden ser l'exigència d'una televisió autonòmica de tots, de qualitat i en llengua catalana; retornar a la funció pública autonòmica el domini del català que els és exigible; la reobertura de Somràdio, l'única emissora que emetia per tot Balears en la nostra llengua i que promocionava la creació musical i cultural pròpia; una tasca eficaç a l'ensenyament, imparcial i gens sectària que promogui els valors que recull el nostre Estatut d'Autonomia. Tot això ho anirem a demanar, just passat festes, de manera cívica i respectuosa, però ferma. Serà un acte de testimoniatge al qual quedau tots convidats, un acte que ningú pot defugir. Però també l'OCB ha d'actuar en altres camps i davant totes les institucions insulars, comarcals i municipals i davant tots els col·lectius que d'alguna manera dirigeixen l'esdevenir del nostre poble. Tots som cridats a participar en aquesta tasca que sembla no tenir mai fi i la consciència de cadascú ens valorarà per les nostres actituds i també pels nostres silencis. Endavant i fora por ni peresa! Tenim dret i obligació a somniar una comunitat rica i plena. Rica en benestar dels ciutadans i plena dels valors que fan més feliç la nostra existència i que, en bona part, podem fer possible amb el nostre compromís.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: