Obrir-nos a la nova Mallorca
* Antoni Mir és president de l'Obra Cultural Balear
L'Obra Cultural Balear és més necessà ria que mai, ara i aquÃ.
No només pels vents uniformadors i globalitzadors, tot en un,
que bufen des de Madrid, des del Consolat de Mar i fins i tot des
de Brussel·les i des d'Amèrica del Nord. També perquè la
societat mallorquina no és ni la dels anys fundacionals de l'OCB
ni la del zenit del boom turÃstic. Ja no és ni la de finals del
segle XX. És a dir, Mallorca ja no és ni tan sols la de fa només
cinc anys. Ha canviat, és diferent.
Podem mirar cap a una altra banda, i adoptar o mantenir per inèrcia
una lÃnia estratègica resistencial, basant-nos únicament en
components de llengua i cultura aïllats del context social, que
és allà on la llengua viu o mor, creix o minva. Però,
aleshores, la nostra tasca correrà el risc d'esdevenir, a curt
termini, testimonial, inútil. Servant allò que és la raó
d'existir de l'entitat fundada per Francesc de Borja Moll,
s'imposa, i aquest seria el meu balanç i la meva recomanació,
després de dotze anys de Presidència que estan a punt de finir
per donar lloc a noves persones i a plantejaments més agosarats
i, n'estic segur!, més eficaços, una obertura a nous sectors
socials i a una nova saba que la reforçarà i la rejovenirà .
Serà mallorquÃ, menorquà o eivissenc o formenterer tot aquell
que vulgui ser-ho i que admeti i respecti el paper central i
seminal de la llengua i la cultura pròpies que volem no només
conservar sinó promoure, potenciar i difondre. Això no voldrÃ
dir que un mallorquà no pugui sentir-se alhora europeu,
llatinoamericà o andalús i aquest fet serà independent de la
seva llengua materna o d'aquella que usi amb més freqüència en
les seves relacions interpersonals. Els nouvinguts se sentiran
d'aquà si troben una societat forta, orgullosa d'ella mateixa i
clarament definida en els seus valors, no hÃbrida, i eficaç a
donar els serveis que necessiten per desenvolupar-se com a
persones. Hem de fer pinya, hem de fer una gran entesa entre tots
els que estimen Mallorca i la senten com a seva, i la volen
defensar de depedradors, especuladors i responsables socials,
econòmics i polÃtics de qualsevol signe que obliden el seu nord.
El vent de la història anirà a favor dels pobles que sà piguen
unir-se en allò de veres important i fer front als qui se'n
foten de veure'ls esquilmats, empobrits i sense autoestima.
Acabem amb les disputes semà ntiques i amb els protagonismes
personalistes, i també amb la submissió incondicional davant
suposades ineluctabilitats i fatalismes històrics que ens
comdemnarien a ser un paÃs petit, en tots els sentits, i menor
d'edat. Anem a pensar en gran, perquè si volem, podem fer tot
allò que ens proposem. A vegades pens si els mallorquins serem
capaços d'afrontar els reptes de futur. D'on podem treure la força
per reaccionar? La resposta és clara: sÃ, podrem. Perquè la
llengua és viva, perquè hi ha la gent i perquè hi ha els
valors més pròxims als drets de la persona humana i al sentit
de justÃcia que han duit dotzenes de milers de persones a
participar a les Diades per la Llengua dels darrers 10 anys.
Perquè hi ha uns valors profunds que ens duen a estimar Mallorca
i l'idioma que conreà Ramon Llull, Joan Fuster o Marià Villangómez,
i que podem assaborir grà cies als nostres antecessors que l'han
conservat i ens l'han llegat enriquint-se amb el pas dels segles;
l'idioma amb el qual hem pogut viure alguns d'aquells moments de
felicitat que donen sentit a l'existència i amb el qual desitjam
continuar assaborint la vida. L'idioma amb el qual deim 'bon dia'
i amb el qual deim 't'estim', amb què ho podran dir les
generacions futures. Amb tot això no hi pot acabar ni un Estat
ni tan sols un govern en contra.
Durant els anys vinents caldrà lluitar de bon de veres 'per tot
això tan evident', com diria el poeta, i fer sentir la nostra
veu en les qüestions més concretes i més pròximes, que avui
poden ser l'exigència d'una televisió autonòmica de tots, de
qualitat i en llengua catalana; retornar a la funció pública
autonòmica el domini del català que els és exigible; la
reobertura de Somrà dio, l'única emissora que emetia per tot
Balears en la nostra llengua i que promocionava la creació
musical i cultural pròpia; una tasca eficaç a l'ensenyament,
imparcial i gens sectà ria que promogui els valors que recull el
nostre Estatut d'Autonomia. Tot això ho anirem a demanar, just
passat festes, de manera cÃvica i respectuosa, però ferma. SerÃ
un acte de testimoniatge al qual quedau tots convidats, un acte
que ningú pot defugir. Però també l'OCB ha d'actuar en altres
camps i davant totes les institucions insulars, comarcals i
municipals i davant tots els col·lectius que d'alguna manera
dirigeixen l'esdevenir del nostre poble. Tots som cridats a
participar en aquesta tasca que sembla no tenir mai fi i la
consciència de cadascú ens valorarà per les nostres actituds i
també pels nostres silencis. Endavant i fora por ni peresa!
Tenim dret i obligació a somniar una comunitat rica i plena.
Rica en benestar dels ciutadans i plena dels valors que fan més
feliç la nostra existència i que, en bona part, podem fer
possible amb el nostre compromÃs.
|