|
«Lo riu és vida»
Terres de l'Ebre, 19 de novembre de 2002. Benvolgut Gabriel.
Com a defensor i enamorat de l'Ebre, t'enviem informació per tal
de donar-te a saber el desenvolupament del conflicte i per donar-te
les gràcies per la manera que ens defenses a la teva columna,
cosa que hem escampat per tot l'Ebre.- Una abraçada de Carme i
Cinta, venedores del Mercat Central de Tortosa, a tu i a la Neus.
Lo riu és vida, no al transvasament
Palma, gener 03.- Benvolguts, admirats companys de la Plataforma
en defensa de l'Ebre, en especial a les senyores -en tots els
sentits de la paraula- Carme, Cinta i Paquita, del Mercat central
de Tortosa.- Una mica tard, us adjunto fotocòpia d'un altre
article que vaig publicar el passat mes de desembre, poc després
d'haver rebuts els vostres dossiers. Sincerament, tinc l'esperança
que la feina que fem entre tots servesqui per qualque cosa.-
Sempre a la vostra disposició: Gabriel Florit Ferrer.
Tortosa, 24 de febrer de 2003.- Companys mallorquins Gabriel i
Neus.- Ni afluixem ni afluixarem. Com diem a l'Ebre: primer la
sang que l'aigua.- Estem en uns moments crítics esperant la
resolució d'Europa, perquè no done diners per al «Transvasament
de l'Ebre».- Lo dia 6 d'abril tornarem a Barcelona, sense
subvencions, ni «Generalitat», ni res. A pèl, que ja hi estem
avesats.
No al transvasament! No a la guerra! no a Matas (Jaume)! Per una
nova cultura de l'aigua! Lo riu és vida! Paquita (bar), Carme i
Cinta, venedores del mercat.
Ah!: guanyarem!
Tortosa, desembre 2003.- Companys Neus i Gabriel: Una de les
dites més antigues que tenim a Tortosa diu el següent: «Que
vingue el que Déu vulgue mentre no vinguen els francesos».
Aquesta dita fa referència a les maleses que es van fer en
aquestes terres durant la guerra del Francès, però ara aquesta
dita ha canviat i diem: «Que vingue el que déu vulgue mentre no
torne Matas».- El nostre vot va ser molt sever i com sempre en
contra d'esta dreta pura i dura que ens governa i ens vol robar
l'aigua.- Potser a les nostres terres no s'ha castigat prou, però
a Tortosa, el nostre poble, i a Roquetes, el poble de Paquita, déu
n'hi do si n'ha perduts de vots CIU. El que passa és que, en
habitants, natros som quatre gats.- La lluita no para i com tu
dius: «guanyarem», o com diu mon germà: «moralment ja hem
guanyat». El dia 7 de desembre tornarem a Brussel·les, perquè
les coses a Europa ens van bastant bé.
Lo riu és vida. no al transvasament.- Paquita, Carme i Cinta.
Al Jaume Matas ara ens toca aguantar-lo altre pic a nosaltres,
amigues i amics. I el més fumut de tot: assessorat pel Zaplana,
el seu valedor i amic de l'ànima. I fan ciència-ficció amb la
llengua, amb la cultura de l'aigua, amb l'obligatorietat de la
religió catòlica a les escoles. Fins i tot fa molt poc, a una
conferència va tractar de Hitler a Carod-Rovira. Què us sembla
el passerell? Aquest menyspreu, l'escopir la cara a tot qui no
estigui d'acord amb ell, la fatxendaria descontrolada, l'halitosi
cerebral, li hauria de passar factura somerina, com diem aquí.
Si encara resta un gram de justícia no manyuclada, ho farà. Ja
ho veurem! Quasi sols per la transcripció.
|
