|
El Gran Cabdill Seattle, de can Duwamish, Washington
Adaptació de fragments del missatge que el Gran Cabdill
Seattle dirigí l'any 1855 al president dels EUA Franklin Pierce
en contestació de la proposta de compra de la seva terra, per a
vendre-la a bon preu als futurs colons. Vos sona la cosa?
-«Sabem que l'home blanc no entén la nostra manera de pensar.
Per a ell, una part de la Terra és igual que qualsevol altra, ja
que ell és un estrany que arriba de nit i s'empara d'allò que
necessita de la Terra. La Terra no és la seva germana, sinó la
seva enemiga, i quan l'ha conquerida, torna a cavalcar. Oblida
les tombes dels seus pares i els drets de naixença dels seus
fills. Tracta la seva mare, la Terra, i el seu germà, el Cel,
com si fossin coses que es poden comprar i arrabassar, i es poden
vendre, com ovelles o perles brillants. Famolenc, s'empassarà la
terra i no deixarà res, tan sols un desert. No hi ha cap mena de
silenci en les ciutats dels blancs, no hi ha cap lloc on es pugui
sentir créixer les fulles a la primavera i el brunzit dels
insectes. Però tal vegada això és perquè tan sols sóc un
salvatge i no entenc res. Què és la vida, si no es pot sentir
el crit solitari de l'enganapastors o el raucar de les granotes
quan es fa de nit en el llac? Jo sóc un pell-roja i no ho entenc.
L'aire té un gran valor per al pell-roja, ja que totes les coses
participen del mateix alè: l'animal, l'arbre, l'home, tots
participen del mateix alè. Allò que esdevé als animals, després
també esdevé als homes. Totes les coses estan estretament
unides. Allò que esdevé a la Terra, també esdevé als fills de
la Terra. Nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, sinó
que l'home pertany a la Terra. Considerarem la possibilitat que
l'home blanc ens compri la Terra. Però el meu poble pregunta: què
és el que vol l'home blanc? Com es pot comprar el Cel, o
l'escalfor de la Terra, o la velocitat de l'antílop? Com us
podem vendre aquestes coses, i com podreu comprar-les? Si
nosaltres no posseïm la frescor de l'aire, la lluïssor de
l'aigua, com ens ho podreu comprar? És que, per ventura, podeu
comprar els bisons, quan ja n'heu mort el darrer? El motiu de
l'home blanc és un enigma per a nosaltres. Tal vegada ho podríem
comprendre si sabéssim què és el que somia l'home blanc, quins
ideals ofereix als seus fills en les llargues nits d'hivern, i
quines visions li bullen a la imaginació i guien els seus passos
per al dia de demà. Però nosaltres som salvatges, i els somnis
de l'home blanc ens estan amagats. No és gaire el que ens uneix.
Puix nosaltres estimem aquesta Terra com el nadó estima el batec
del cor de la seva mare. Aquesta Terra és sagrada per a Déu. Ni
tan sols l'home blanc es pot deslliurar del destí comú. Potser
som germans. Esperem veure-ho». Ho tornava a llegir, això, avui
horabaixa, i, com cada vegada que ho faig, m'ha fet mal al cor la
projectada destrossadissa dels comellars campaneters, els tossals
costitxers, les garrigues sineueres, s'Arritxola, s'Arritxoleta,
Son Estela, Son Creixell, Can Font, s'Abellar, Defla, i, cap a
Ariany, les planures de Son Riera, Son Ferragut, Son Moixeta, els
suaus pujols petrers..., i m'he tornat a posar dins la còrpora
d'en Seattle intentant entendre l'home blanc. M'he sentit pell-roja
just a punt que l'engeguin de ca seva, que li esbocinin l'entorn,
el paisatge, la cultura, la llengua. Més que mai s'ha reforçat
dins mi el salvatge-ecologista envoltat de gent molt civilitzada
que ben segur ja ha venut i cobrat la pell del llop. Però jo i
un bon esplet més, com Seattle, hem pensat: «Estimem aquesta
terra com el nadó estima el batec del cor de la seva mare».
Sembla de conveniència que l'home blanc se repensi moltes coses.
|
