El PSM opina. 03/01/2004

Aquest catastrofisme que ens amara...

Hi ha costums que es troben prou arrelats. Fins i tot tenen un punt d'insistència que els arriba a fer, si no desagradables, sí, com a mínim, enfitadors de tan reiteratius que arriben a ser. En aquestes festes, no sé per què no la resta de l'any amb unes altres musiquetes, és costum empalagar-te els passejos betlemers i les fues compradores amb un reiterat so de nadales. Tant és així que la gent, quan no parla pel mòbil, va pel carrer resseguint amb els llavis la cançoneta de torn. Són lletres, les de les cançons, que ens parlen de pau, de felicitat, d'harmonia universal. No sé si de tant d'entonar-les ens ho arribam a creure, que som una mica més feliços o si la felicitat ens prové de les vegades que som capaços de fer estremir la banda magnètica de la nostra tarja de crèdit al seu contacte adeseriat per un terminal bancari. Potser és un impuls primari el creure'ns que assolim allò que tantes vegades repetim o ens repeteixen...

Potser aquest impuls és el que ha fet servir el PP per fer-nos creure que, segons com els bufa el vent, vivim en el pitjor dels móns possibles i que tota la culpa la tenen els quatre anys que ha governat el Pacte de Progrés. Encara no fa gaire vaig llegir a la premsa que els quatre anys del Pacte varen portar les Balears a la coa de no sé quins índexs econòmics. M'agradaria que tant de catastrofisme anàs avalat per algun estudi seriós d'alguna entitat tan seriosa com independent. Millor dit, m'agradaria que quan diuen i proclamen això ho fessin no des del visceralisme més malentranyat sinó des de l'asèpsia d'unes proves que degotin contundència. Tret de les boques del PP, no ho he sentit a dir a ningú més. I la meva percepció visual és que durant aquests quatre anys l'economia ha funcionat. Tenc coneguts que són camioners, fusters, picapedrers i no els ha faltat un bri de feina, ans al contrari he hagut d'esperar devuit mesos perquè el fuster em fes un armari nou. I trobar una empresa constructora per realitzar una obra pública -una escola, per exemple- era tota una gesta. També m'agradaria que fossin capaços de contextualitzar el tema i que diguessin, abans d'amollar la bocanada fètida, que la nostra economia és dependent, depèn del context occidental on està inserida. Tal vegada té la culpa el Pacte de Progrés que la borsa d'aquí, la de Frankfurt, la de Londres, la de París i la de Nova York hagin anat a la baixa durant aquests quatre anys. No és això un indicador contextualitzat? Però ells apliquen el vell conte de fer por, de cridar que ve el llop, que ve el llop. I ara els ha sortit bé, però la saviesa popular del conte ens diu que això no sempre dóna bons resultats. I aquest suposat catastrofisme que ells imposen és el que justifica bona part de les seves polítiques.

Una prova, a petita escala d'aquest fet que deim, la trobam a Marratxí mateix. Amb menys de mig any de govern del PP en aquest municipi l'acció més contundent que han duit a terme no ha estat la construcció d'una escola, d'un PAC o qualsevol altra obra pública d'interès general, sinó que ha estat la requalificació d'uns terrenys que l'anterior consistori havia desclassificat. Han tornat a fer urbà el que uns altres havien reconvertit en rústic. I l'argument que han fet servir davant el poble ha estat el de la por, el del catastrofisme. Si no ho feim així, han dit, hipotecarem el futur del terme perquè l'empresa propietària -una urbanitzadora molt coneguda- demanda a l'Ajuntament 25 milions d'euros. I amb aquesta cantarella han iniciat els tràmits per signar un conveni elaborat per l'empresa -per tant fet a mida- urbanitzadora. Sabeu quin ha de ser el benefici net (descomptant totes les despeses d'urbanització, dotació de serveis, cessions a l'ajuntament, etc. etc.) sobre cada un dels habitatges per guanyar el mateix que haurien guanyat amb el contenciós? Idò quasi set milions de pessetes en cada un. Voleu dir que una empresa que pot guanyar aquesta xifra en els tribunals, sense moure una palada, s'avé a signar un conveni on a més fa un seguit de concessions a l'ajuntament: una escoleta de 0 a 3 anys valorada en 50 milions de pessetes; un solar per a construir-hi 60 habitatges de protecció oficial? Però ha estat l'argument de la por i el catastrofisme allò que ha justificat la política al serveis d'uns interessos particulars que executa el PP. Allò que l'Ajuntament tenia guanyat ho presenta al poble com a perdut i a més com una gran desgràcia per afavorir els interessos d'una promotora. Així, tristament, s'escriu la nostra història quotidiana. Potser, als Reis d'Orient els demanem una mica de coratge per resistir tantes fantasmals pors i, si pot ser, un petit antídot per desemmascarar-les. Que així sigui!