El PSM opina. 04/01/2004

La hipocresia del Pla Territorial de Mallorca

El proppassat desembre UM aprovava inicialment el Pla Territorial de Mallorca (PTM), amb presses i amb l’únic suport del PP. Un document, sens dubte cabdal per a Mallorca, que hauria de comptar amb el màxim consens d’entre totes les forces polítiques. Però únicament obtenia el vistiplau del PP, el mateix partit que progressivament ha portat les Illes a una conjuntura d’innegable insostenibilitat. Actualment, aquest desequilibri general és reconegut per qualsevol estudi mínimament seriós. De fet, a la mateixa memòria del PTM (pàg.11) s’hi pot llegir clarament, a tall d’introducció del model tendencial, les següents frases —excusau el canvi, però el Consell lliura la memòria i les diagnosis prèvies, en castellà; una bona mostra de tenir esguard envers la nostra llengua—. “El modelo territorial imperante, con fuertes desequilibrios, se caracteriza por: - Ocupación del territorio con infraestructuras de fuerte impacto paisajístico y falta de aplicación de políticas alternativas (potenciar el transporte público...) - Proliferación de residencias secundarias y turismo residencial que provoca un mayor consumo de territorio y incremento del coste del suelo, que impide desarrollar otros sectores y encarece el precio de la vivienda. - Presión urbanizadora sobre el suelo rústico, sobreexplotación de recursos naturales y efectos negativos sobre el patrimonio natural y el paisaje� (...) “De continuar esta tendencia, la presión indiscriminada sobre el territorio disminuirá la calidad ambiental y generará un proceso sin retorno que afectará al principal motor económico: el turismo. Se perderá la oportunidad de generar mayor riqueza sin deteriorar el territorio y la identidad de la isla.� I segueix amb altres reflexions... Però, sorprenentment, quan qualsevol persona interessada acaba de llegir la memòria, i molt especialment la normativa del PTM, se n’adona que una cosa són els objectius i una altra, de ben diferent, són les intencions i els compromisos reals. Ben al contrari, les actuacions que s’hi estableixen corresponen a un PTM tradicionalment desenvolupista, un Pla en la més pura línia PP. A les encertades reflexions abans esmentades s’imposen les “mesures centrades� de la “legislatura de les solucions� d’UM (o del PP ?). Com a mostra, observau les següents: - El PTM defensa el Pla de carreteres, o sigui, 4 noves autopistes (Llucmajor, Peguera, Inca-Manacor, Inca-sa Pobla), el nou traçat d’un 2n cinturó, un futur 3r cinturó, 6 carrils a l’autopista central, diverses variants de 4 carrils, etc. Una veritable política alternativa i una gran potenciació del transport col·lectiu. - A fi de frenar el consum de territori, estimular altres sectors (agrari, etc.) i abaratir el sòl per a habitatge, decideix incrementar els camps de golf (i amb oferta residencial!), potenciar els ports esportius, permetre urbanitzacions ja desclassificades, les reconversions amb augment significatiu del nombre de places, els hotels de luxe en sòl rústic, etc. - Per tal de contenir la pressió urbanitzadora, augmenta un 7% el sòl urbanitzable i irresponsablement no actua en absolut sobre el sòl vacant actual, que ara mateix permet un augment del 50% del que ja està edificat a Mallorca. Cal recordar que a la passada legislatura UM va impedir la reforma de les DOT i la possibilitat d’una llei de quotes. - El PTM no aposta per nous parcs naturals, quan amb els vots del PP-UM s’han reduït vergonyosament els espais protegits. Únicament recull un seguit de mesures que augmenten tímidament la parcel·la de construcció en algunes figures territorials que tenen poca representació o bé no es tradueix en protecció efectiva. En tot cas, són mesures d’edificabilitat (no de protecció de patrimoni natural) que serveixen per a la demagògia, però d’escassa repercussió territorial. I així podríem seguir. Heus aquí una mostra de les grans solucions del PTM. Sincerament, bravejar d’uns objectius políticament correctes i ecològicament assenyats, i després establir una normativa continuista, és una gran hipocresia. No obstant això no passeu pena, de la mateixa manera que fan creure a la gent que el camí més curt per anar de Palma a Manacor és fer una volta per Inca, igualment ens faran creure (quatre xifres i dos percentatges) que avançam cap a l’equilibri territorial. Tot plegat és decebedor... i injust. �