"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 04/01/2004

Un pobre home que se cerca i no se sap trobar

I vostès diran: què punyemes fa en Biel xerrant per escrit coses d'en Michael Jackson? Idò mirin, explicar-ho és el que provaré de fer avui, precisament el primer diumenge de l'any 2004. Des de fa molts anys l'he anat observant, estudiant, seguint-li la trajectòria humana, gens ni mica l'artística, ja que confés amb la humilitat vertadera dels que sabem reconèixer les pròpies limitacions, que: no m'agrada com canta, ni la fina, subtil manera de tocar-se el «paquet» damunt l'escenari a qualsevol concert, ni les coreografies, focus i watts a rompre, tot i una certa habilitat a fer estranyíssims i perillosos girs amb els peus i els turmells, les estrambòtiques camies de seda i els pantalons de cuiro d'animal mort, els atapeïts maquillatges que s'enverga quan fa com que canta. És evident que no és aquest, el cupletista-malabarista, que em mou la curiositat. El que m'encurioseix és la persona que alena, que ha de fer el possible per sobreviure darrere tots aquests muntatges publicitaris de les més que dubtoses pederàsties, és l'home de pell de color molt negre que jo record de fa una trentena d'anys, quan ell era una criatureta de devers deu, amb tots els trets diferencials de la seva raça africana: ulls molt obscurs i rodons, cara rodonenca també, llavis molsuts en escreix, cabells caragoladíssims i molt gruixats, durs, com de càrritx rissat, que amb quatre germans més grans, tots de les mateixes traces subsaharianes, que se'n diu ara, conformaven un grup que a l'al·lotea d'aquell temps i moment, no li sonaven gens malament. Els «Jackson's Five» em sembla recordar que s'anomenaven, la tropeta, el conjunt. Ell, en Michael, ja borinejava damunt els escenaris amb els mateixos aires d'ara, però encara no es palpava el «paquet» amb la mà dreta, l'infant que era aleshores. Ara, com vos ho diria, per mi que no se'l poden mirar tot el temps que volen. És com una cosa en lloc d'un home, i que em disculpi, si vol i pot. La seva pell, la del rostre i la de les mans, que sembla que és l'única que s'atreveix a ensenyar, és d'una color indefinida, destenyida, com la tela d'uns texans que ja duen molta rentadora. Pareix a ser que ell diu que és degut que hi té una malaltia, a la pell, si és així, pitjor està ell, pobre home. Però jo no ho duria a Lluc. El rostre li han deixat com una mescladissa entre James Dean amb més cara de bambet malcriadetxo, i Marlene Dietritch de dilluns i mal depilada. L'assumpte és que no s'agradava com era, i anà fent proves fins a arribar al deplorable i actual estat físic. Del mental, judicial, policíac, som de l'opinió que, qui té la més mínima oportunitat, li pega destralada econòmica, que, ben sovint, un ha de beure quan hi ha brou, no quan empeny la set. El passat mes de novembre, el pare d'un nin amb càncer que sembla que també havia «dormit» amb Michael, li fot una esxinglonada de tres milions de dòlars. I la pregunta és: on acaba una carícia i comença un abús sexual? Ara, un altre papà el torna a acusar de pedòfil perquè el seu filló també ha «dormit» amb el rei del pop, (massa son oportuna) que tot plegat fa un tuf de negoci brut que espanta. Dimiteix el seu portaveu, Stuart Backerman, per diferències amb la resta de l'equip que l'assessora. I el súmmum, la guinda: una secta anomenada Nació de l'Islam, formada per negres radicals, va i se solidaritza amb ell, un desertor declaradíssim de la seva raça, anau a saber fins a quin punt econòmic, la solidaritat, el còctel. Amb una paraula, queda reafirmada la meva opinió que l'habitant de «Neverland» (País de Mai), tendrà tots els dòlars que vulgui, però per mi sols és allò que deia al títol: un pobre home que se cerca i no se sap trobar. I tothom que s'hi acosta, s'hi endidala. Que li arribi el que es mereix, tant si és bo com si és mitjancer. I per a tots vostès els meus millors desitjos per aqueix any que estrenam.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: