|
Els recursos públics
Fa poques setmanes hem pogut llegir com un alt càrrec del
Govern declarava públicament que no entenia com una associació
cívica que rep doblers públics no l'havia «deixat» parlar en
un dels seus actes (hauria estat més exacte i assenyat agrair
als responsables de l'associació que li estalviassin la xiulada
i escridassada que sens dubte s'hauria produït). El mateix polític
afirmava que tampoc no entenia com una organització que rep
cabals administrats pel Govern, convoqui una protesta pública
contra aquest Govern.
Més recentment, un batle d'una ciutat mallorquina deia públicament
que retiraria la «subvenció» a una entitat, a causa d'unes
afirmacions, presumptament ofensives, realitzades pel president
d'aquesta entitat contra (atenció!) la direcció del partit polític
al qual pertany el batle en qüestió.
Cap d'aquests dos càrrecs públics no varen dimitir a continuació,
ni demanaren excuses. De fet, ningú no els demanà cap tipus de
responsabilitats.
No hi hem posat noms perquè ens sembla que, desgraciadament,
aquests exemples que ara ens vénen al cap no són els únics, ni
tan sols els més greus, del mal que volem denunciar avui. Un mal
que està plenament instal·lat en l'estructura mateixa del
sistema polític actual i al qual ens hem avesat tant que ja ens
sembla «normal».
No és presentable, en un sitema democràtic, que es pretengui
condicionar políticament les actuacions de les associacions cíviques,
culturals, juvenils, veïnals o del tipus que siguin, els mitjans
de comunicació, els clubs esportius... o les persones, fent
xantatge amb els doblers públics, o sigui, amb els doblers de
tots. I qui diu doblers, diu altres recursos públics.
De totes maneres, en aquesta qüestió, allò que falla, allò
que no funciona no són les persones, sinó el sistema. I que
ningú no pensi que aquest joc pervers de negociar amb els
doblers de tots, és patrimoni d'un partit. Totes les
generalitzacions són falses (i això també és una
generalització), però hi ha poques formacions polítiques que
se'n salvin.
Actualment, la gestió dels recursos públics està massa sotmesa
a l'arbitrarietat del polític de torn. Pel bé del sistema
democràtic, és necessari establir sistemes equànimes i
imparcials de repartiment i accés a aquests recursos públics.
És necessari trobar fórmules a través de les quals els serveis
a la col·lectivitat fets des d'associacions, mitjans de
comunicació o persones a títol individual, així com la creació
cultural i artística, es puguin desenvolupar amb independència
política i sense control partidista. Unes fórmules que siguin
útils per quantificar i qualificar aquests serveis i que
permetin establir uns barems segons el suport social que tenen
aquestes iniciatives i no segons el suport social que hagi
tengunt un determinat partit polític en el moment de les
eleccions.
Només d'aquesta manera es garantirà la independència de la
societat civil, i només així es reforçarà el sistema democràtic.
|
