El PSM opina. 03/04/2004

La Televisió de les Illes Balears

Ens estalviarem -i vos estalviarem- una introducció dedicada a constatar la importància que té, avui, la televisió. Tothom sap que allò que no surt per televisió, no existeix o que les coses ja no són com són, sinó com surten per la televisió.

Ho sabem tots i ho saben la colla d'assessors madrilenys que governen aquesta comunitat. Per això han corregut a posar en marxa la tele que va ser incapaç de tirar endavant el Pacte de Progrés.

Una televisió de les Illes Balears és important i positiva perquè pot servir com a cohesionador de la societat de les quatre illes; perquè pot ser un instrument importantíssim per aconseguir la normalitat per a la llengua pròpia de les Balears, la llengua catalana; perquè pot esdevenir la millor tarja de presentació davant la resta de territoris dels Països Catalans; perquè pot ser un important motor per a la creació cultural i per a la indústria cultural i audiovisual de les Balears i perquè pot ser una bona eina per a la recuperació de l'autoestima dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers.

Però perquè això sigui així, perquè la Televisió de les Illes Balears sigui un ens positiu i dinamitzador de la societat, ha de complir una sèrie de requisits imprescindibles per fer un mitjà al servei dels ciutadans i les ciutadanes d'aquesta terra.

Ha de ser en català. Perquè aquesta és la llengua pròpia de Mallorca, perquè, ni que sigui per aconseguir la igualtat amb el castellà, fa falta molta tele en català per arribar-hi. I perquè, en el cas de no ser així, vulneraria la Llei de Normalització Lingüística de l'any 1986: a) art. 27: «El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure el coneixement i el desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes, especialment des de la perspectiva de les Illes Balears, en tots els mitjans de comunicació social»; b) art. 28.1: «El català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió, i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de l'Administració Autònoma o sotmesos a la seva gestió»; c) art. 28.2: «El Govern de la Comunitat Autònoma ha d'impulsar la normalització de la llengua catalana a les emissores de ràdio i canals de televisió estatals o privats, a fi de promoure l'ús del català com a llengua pròpia de les Illes Balears».

Ha d'arribar a la resta de Països Catalans, per promoure que es familiaritzin amb la nostra forma de parlar, cosa que reforçaria la consciència d'unitat de la llengua.

Ha de respectar la llibertat d'expressió, l'objectivitat, la veracitat, la imparcialitat de les informacions, la seva separació nítida de l'opinió, el respecte a l'honor i a la vida privada de les persones, la protecció de la joventut i la infantesa, el pluralisme polític, social, cultural i religiós...

Ha d'assolir el màxim nivell de qualitat tècnica i de continguts, comparable amb el de les millors ràdios i televisions autonòmiques, per captar l'atenció de l'espectador. Ha de preveure desconnexions per a cadascuna de les Illes, i ha de donar una intervenció significativa als consells insulars. I la seva direcció hauria d'estar sotmesa al Parlament i no a la presidència de l'Executiu. O millor encara, a un consell específic. En aquest sentit, caldria estudiar un bon exemple com és el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que és una autoritat independent, amb personalitat jurídica pròpia, i que és l'autoritat de regulació dels serveis de comunicació audiovisual, competència. La finalitat del CAC és vetllar pel respecte dels drets i les llibertats; garantir el compliment de la normativa reguladora de la programació i la publicitat; i assegurar l'acompliment de les condicions de les concessions i l'observança de la normativa europea i dels tractats internacionals relatius a aquesta matèria. També té per objectiu vetlar pel pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural en el conjunt del sistema audiovisual a Catalunya; també vetla per la neutralitat i l'honestedat informatives.

Ara ho veurem. Si no feim zapping.