El PSM opina. 20/01/2004

Sort que es retira

I tant que en tenim de sort, perquè si ara resulta que esta d’acord en modificar sa Constitució, tots els deus ens valguin si ell o algú com ell té oportunitat de ficar ma a la ja per se castigada Constitució.

El tarannà del encara avui President del Govern, és una de les coses que més clares ha quedat al llarg d’aquests darrers quatre anys, quant no ha hagut de menester els vots del PNB i CIU per governar.

Perquè n’hi ha molts que ho obliden en això, el PP de Aznar va governar els primers quatre anys gràcies als vots dels nacionalistes, quina errada!! De fet, quasi més grossa que la del PSM, quan ha permès les malifetes de UM els darrers vuit anys, així ens ha lluït el pel.

Si hem de recordar errades, potser que recordem que el 78 el que aleshores era el PSI (PSM) demanava l’abstenció per a la entrada en vigor de la Constitució, és a dir, errada a mitges, el PSI no s’errava en absolut quan deia que aquesta no era la Constitució més desitjable, de fet s’obviava la realitat de una Espanya formada per pobles molt distints i que, sense cap mena de dubte, no es resolien els problemes que això creava.

Però si recordem l’entorn en el qual es trobava l’Espanya del 78, no podem més que convenir que en aquelles circumstàncies, amb els poders franquistes amplament arrelats als llocs de poder real de l’Estat, hi havia poques possibilitats de fer gaires filigranes, si no es volia posar en perill l’èxit de la transició.

Amb la qual cosa, l’errada en tot cas fou d’oportunitat, ja que no es va demanar l’oposició explícita a la Carta Magna. Però entre això, i els incendiaris escrits de un PPmari Aznar hi ha encara una distància molt notable, de fet, enorme. El pretès Guardià del Sant Grial de la Constitució, que l’ha utilitzada covardament contra una part dels ciutadans que representava, no la volia ni en pintura, el mateix que es volia embotir en els llençol vermell i groc, el mateix llençol que representa a tants i tants de ciutadans de bona fe, aquells que responen a un perfil molt concret, ofereixen als altres, el mateix respecte que els és reconegut, i ofert amb la diligència i bonhomia que assenyala, i no poc, als éssers civilitzats. Persones que es podrien sentir un poc culpables, si deixen que l’actual estratègia de confrontació que han seguit el PP i el PNB - uns perquè els beneficia a la resta de l’Estat, i els altres perquè dins el País Basc, els va d’allò més bé per continuar creixent en vots i poder – es perpetuí en el pròxim futur.

La resta de l’Estat no és precisament l’àmbit al quan es volen adreçar, els companys del PNB, més aviat aquell del qual volen fugir. I aquesta confluència d’interessos ha creat el pitjor ambient d’aquesta jove democràcia.

A la vegada no hem d’oblidar la generositat amb la qual han estat receptats els llençols vermells i grocs desgraciadament - però gràcies als que ho permeteren, i encara ho fan, i massivament en contra dels desig de la major part dels ciutadans de l’Estat, al qual diuen servir - als servents reals dels ciutadans espanyols, aquells que haurien de ser presents per a la defensa de la nostra democràcia i en defensa dels drets humans arreu del mon, en lloc de ser utilitzats com a amenaça de les forces polítiques dominants contra les minories, tan democràtiques com aquelles, si no més. I que encara es troben com a forces de repressió, presents a una guerra ja finalitzada, que ningú no volia, excepte en Bush i la seva quadrilla de ultradretes, per poder reactivar l’economia dels EEUU, i fer oblidar el cas Enron.

I ara, quan el monarca que va promoure la Constitució que ell rebutjava, el força amb el seu discurs a davallar en el plànol mortal, i reconèixer els milers d’errors que ha comès, provocant una tensió no coneguda al conjunt de l’Estat d’ença del cop del 23 de Febrer, diu que s’han de canviar coses sense importància, que hi ha conceptes intocables.

Idò bé, mirusté, això ho decidirem noltros, els que tenim el dret i el deure de votar el mes de Març, es més, possiblement no sigui aquest el moment més adequat per a escometre la reforma, però per una raó ben distinta a la que vostè mantindria, i és que, fins que un parell d’anys de Govern a l’Estat amb esperit de concòrdia, germanor i comprensió cap a tots els pobles de l’Estat espanyol hagin passat, no hi hauria l’escenari adequat per a que la consulta als pobles i nacions sota el Govern de l’Estat espanyol, poguessin arribar en aquesta en pau i serenor, sense haver de recordar l’amenaça de presó contra referèndums, i tantes d’altres follies que han salpicat els seus anys de mandat.

Senyor Aznar, em queda la dubta de si de veritat creu en allò que ha fet, o senzillament ha utilitzat l’enfrontament com a eina de creixement per al seu partit, i la veritat, no sé molt bé què és més perillós, si aquell que no té esment en les eines per a aconseguir el seu objectiu, o aquell il·luminat que provoca desgràcies per la seva manca de contacte amb la realitat.

Tant en un cas com en l’altre, rebi la meva més intima gratitud per a la millor decisió dels seus vuit anys com a President, la de deixar de intentar ser-ho de nou, el meu maltractat coret no ho suportaria.