El PSM opina. 03/03/2004

La coalició d’esquerres

Analistes molt propers al PSOE han escrit per activa i per passiva sobre la coalició que recentment han signat PSM, EU, EV i ERC. Entestats a ajudar l'expresident Antich, afirmen dia sí dia no que l'obtenció d'un diputat per «Progressistes de les Illes Balears» seria una victòria del PP. Aquests comentaristes entenen com una derrota de la tímida socialdemocràcia espanyola el possible èxit de la coalició formada recentment. Per a acabar d'enredar la troca afirmen quasi diàriament que el PSM s'ha lliurat fermat de peus i mans a EU. Avui mateix he llegit l'article número cent en aquesta línia enfocada a dinamitar la coalició progressista. Teoritzant una inexistent debilitat organitzativa del nacionalisme d'esquerres, comparen el PSM amb els Verds i volen fer creure a l'electorat que, en aquesta coalició, en tot i per a tot comanda EU. Per acabar d'arrodonir les seves interessades afirmacions, els comentaristes abans esmentats afirmen, sense cap mena de vergonya, que qualsevol candidatura d'esquerra que no sigui la del PSOE només ajuda a la dreta, en aquest cas al PP.

El cercle s'ha tancat. Ahir afirmaven que Mateu Morro feia el joc al «feixisme espanyol» per no voler anar a les eleccions amb UM. Ara tot el que no sigui votar Zapatero és «treballar per a la dreta». Recordem com determinats poders fàctics llançaren els seus cans assenyats a la jugular del PSM en no funcionar la tàctica de dissolució del nacionalisme d'esquerra dins l'organització de Maria Antònia Munar. Els sicaris a sou de les màfies polítiques i econòmiques d'aquesta terra, per tal d'enganyar l'elector, solen emprar sempre els mateixos arguments quan es tracta de demonitzar un partit o una persona.

Tot plegat massa barroer, mancat d'ètica, i que mostra a cent quilòmetres de distància qui paga tan interessats «raonaments». Nosaltres, que mai no hem fet cas a sicaris i servils, donam un suport actiu a la coalició demonitzada per l'oportunisme i el menfotisme. Talment com quan donàrem un suport crític a l'expresident Antich i el Pacte de Progrés.

No cal dir que sabem que la coalició s'ha fet en uns moments d'emergència i de crisi i que la unió electoral entre el PSM, Verds, ERC i l'organització de Llamazares a les Illes podria fer intuir un futur incert per al nacionalisme d'esquerra fins i tot sortint elegit un diputat. Malgrat que els dirigents de la coalició diguin que el diputat pot sortir ni que es perdin deu mil vots, el cert és que molta gent considera que hauríem d'estar preparats per a afrontar els resultats fins i tot si aquests no són favorables. Les mateixes persones afirmen igualment que sovint les coalicions fetes massa aviat, no sumen, i en política, moltes vegades, dos i dos són tres. Així i tot, les possibilitats que tenen PSM-EN, EU, EV i ERC de treure Nanda Ramon són prou elevades.

Tots sabem, i els servils no ens han d'ensenyar res, que evidentment, el PSM, el partit que més vots va perdre en les autonòmiques del 2003 amb la pèrdua de més del 22% del seu electorat, no es troba en la seva millor situació històrica. No haver pogut redibilitzar electoralment vuit anys de gestió significa un cop prou fort i que qüestiona moltes coses. El PSM mai no havia deixat de participar en solitari en unes generals. Havia aconseguit, sense mitjans econòmics ni mediàtics, pujar des de sis o set mil vots a prop de vint-i-quatre mil. El perill que coneixem a la perfecció molts dels que donam suport a «Progressistes per les Illes» és que, si no es fan les coses bé, la potencialitat del nacionalisme d'esquerra podria diluir-se en una provatura que, sense tenir en compte tots els factors que hi juguen en l'actual conjuntura, estratègicament, sembla beneficiar solament a EU.

Serà tot plegat el començament de l'eclipsi del PSM? Els comentaristes que treballen per a la tímida socialdemocràcia insisteixen en aquesta qüestió. Però això seria menystenir una direcció històrica, la del PSM, que ha sabut sobreviure i assolir importants quotes electorals i de poder polític en circumstàncies molt més desfavorables que les actuals.