|
La confrontació lingüística
Dia 10 d'agost del 2003, des d'aquestes mateixes pàgines i a
conseqüència de l'anunci de José María Rodríguez referent al
decret que havia de retallar l'exigència del nivell de català
per a accedir a l'administració de la Comunitat Autònoma, havíem
escrit: «La situació del català és delicada i som encara
lluny d'aquella necessària normalització cultural per la qual
fa tants d'anys que lluitam». El transcórrer dels mesos ho ha
fet més que agreujar la problemàtica de la llengua a la nostra
terra. La situació empitjora de dia en dia.
Just ara mateix, dies després del gran èxit de la concentració
convocada per l'OCB davant el Consolat de Mar per a protestar
contra la política lingüística del PP al crit unànime de «rectificau!»,
el conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, anuncia, com
informa la premsa, una llista de sis punts encaminats «a
protegir les modalitats» illenques en l'ensenyament i «a
protegir els drets individuals en l´ús de la llengua» dels
ciutadans.
Maria del Mar Bonet va ser la veu del manifest de l'OCB. Manifest
que, entre moltes altres coses, deia, en relació a les lleis i
decrets anticatalans de l'executiu: Aquesta és la manera com el
president i el Govern de les Illes Balears defensen el bilingüisme:
supremacia del castellà en els àmbits en els quals és
majoritari i imposició del castellà on la llengua pròpia és
la dominant. El Partit Popular ha modificat el bilingüisme
defensat durant la campanya electoral un cop assegut al Consolat
de Mar, sense demanar permís als seus votants, que elegiren
igualtat i no asimetria.
Les mesures anunciades pel conseller Fiol representen un atac ben
premeditat a la línia de flotació de la nostra cultura.
Establir un sistema de «consultes» per tal que els pares puguin
decidir les hores lectives que s'impartiran en català o per a
escollir, de manera individual, en quina llengua els pares volen
que els seus fills aprenguin de llegir i escriure, portarà,
amagat sota la demagògia d'una falsa «llibertat», el verí del
blaverisme.
L'ombra de Zaplana és allargada, i el PP de les Illes ha iniciat
el camí irreversible que el porta directament a obrir la «guerra
lingüística», la batalla de la «blaverització», a les
nostres Illes.
Rebaixar a un nivell bàsic el coneixement de català que es
requereix per a opositar a una plaça laboral de l'Administració
autonòmica és un atac frontal a la llengua davant el qual no
podem romandre indiferents. Fer demagògia i pur i dur
electoralisme amb les consignes de la «llibertat dels pares»
per a decidir la llengua que s'ha d'ensenyar als seus fills,
significa en la pràctica l'atac més greu que s'ha fet contra el
català en molts d'anys; i això per dues raons; perquè allò
just és que la llengua autòctona sigui la pròpia de
l'ensenyament (com a Burgos, ni més ni menys, on no es demana a
ningú en quina llengua volen l'ensenyament dels fills); i perquè
la situació objectiva a què ja ens hem referit (marc legal, inèrcia
social, manipulació ideològica d'autòctons i d'immigrats,
interessos macroeconòmics) provocaria que tot l'ensenyament tendís
a fer-se exclusivament en espanyol.
Finalment, parlar de «potenciar les modalitats eivissenques,
mallorquines, formenterenques i menorquines» representa, en boca
del PP, institucionalitzar el gonellisme més ferotge: la creació
d'una «neutral» àrea de "filologia" dins l'Institut
d'Estudis Baleàrics per damunt els criteris lingüístics de la
Universitat de les Illes Balears (UIB), potser serà el primer
pas important per a aconseguir la definitiva ruptura de la unitat
de la llengua catalana.
El calc de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua no pot ser més
evident. Potser darrere hi hauria de venir la reducció de la
nostra «literatura» exclusivament als autors «baleàrics», i,
amb un poc de temps, la introducció d'un «balear» diferent del
«català» a les escoles oficials d'idiomes...
|
