El PSM opina. 10/04/2004

No oblidar

Record que, ara fa uns quatre anys i mig, quan algunes persones conegudes i amigues accediren a certs càrrecs del Govern de les Illes Balears quedaren amb els pèls drets de veure les barrabassades i corrupteles que havien fet els seus antecessors en el càrrec, amb el pressupost públic. Obviaren els consells en el sentit que ho havien de fer públic, però s'estimaren més no remenar-ho gaire.

Al cap de quatre anys, el 2003, el govern tornà a canviar de signe i els nous càrrecs aprofiten la més petita menudència per escampar-ho pertot on poden. I si no anam vius es passaran quatre anys responsabilitzant de tot allò que vagi malament l'anterior administració.

Sense arribar a aquests extrems, crec que com a ciutadans estam en el nostre dret de demanar conèixer tota la veritat de moltes actuacions obscures dels darrers vuit anys, i especialment, dels quatre darrers.

Ha arribat l'hora de la memòria, l'hora de no oblidar, l'hora de saber la veritat que ens han amagat aquests darrers anys.

Sabem que l'autocitació és una pràctica poc recomanable en l'article periodístic, però demanam als lectors la pietosa comprenssió pròpia de les dates que vivim. El primer de març de l'any passat escrivíem: «ni que fos només per dignitat partidista, o fins i tot personal, cal demanar als dirigents d'aquests partits nacionalistes que prenguin bona nota de totes les humiliacions a les quals han estat sotmesos pels partits espanyolistes. Sobretot, perquè ben aviat es girarà la truita. Aleshores, caldrà tenir la memòria ben esmolada.

No som partidaris d'utilitzar els espais destinats a opinió per fer-nos inútils i avorrides palles mentals i especular amb resultats electorals quan encara falta tant de temps per a les eleccions i poden passar tantes coses que facin variar els resultats en un sentit o l'altre. Malgrat això, no sembla gaire aventurat pensar en un futur escenari polític en què cap dels dos grans partits espanyols no disposi de majoria absoluta (les enquestes d'aquests dies parlen d'empat tècnic). Llavors la majoria parlamentària, passarà ineludiblement per un pacte amb els nacionalistes «perifèrics», o sigui el Bloc Nacionalista Gallec, el Partit Nacionalista Basc i Eusko Alkartasuna i l'organització política que hereti la força del pujolisme, que pot ser Convergència i Unió o, en un escenari en què aquesta federació hagués perdut la Generalitat i per tant, la representació-identificació amb Catalunya, pot ser Esquerra Republicana de Catalunya, que, a més a més, participant del govern de la Generalitat podria reclamar per a si mateixa el vot útil catalanista.

Arribats a aquest punt, serà el moment de recordar el quadrienni totalitari pel qual ens ha fet passar aquell que, quan aquí hem anomenat caudillín, algú ha pensat que exageràvem i que ara governa en contra de la voluntat majoritària dels ciutadans de l'estat.

Serà l'hora de fer recitar Foix a Rodríguez Ibarra en la intimitat. De parlar d'AVEs i de gasoductes, d'espoliació fiscal...».

No confiam gaire en el PSOE, però sí en el fet que no gaudeixi de majoria absoluta en el Parlament espanyol. Ha arribat l'hora de retirar les tropes d'Iraq, ha arribat l'hora d'obrir investigacions per conèixer la veritat del cas Prestige, del cas Gescartera, del cas Formentera... Ha arribat l'hora de conèixer la veritat sobre les privatitzacions de les empreses de telefonia, d'electricitat... Ha arribat l'hora de fer públiques les xifres vertaderes de l'espoliació fiscal a què estan sotmeses les comunitats de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. És el moment de recordar els plans del PP, però també de Rodríguez Ibarra i altres Psoecialistes per fer desaparèixer del mapa institucional els partits nacionalistes.

És l'hora de fer aflorar els mecanismes de poder de la ultradreta espanyola i de les seves sectes religioses. És l'hora de descobrir les seves xarxes d'influències.

No fer-ho és arriscar-se que tornin a tenir el poder absolut ben aviat.