No és petita de talla, sols és lluny l'esperança
Qualcú de vostès em dirà que som massa reiteratiu, i si no
ho diu, almanco ho pensarà , amb tota seguretat. Però és que no
puc donar passada que la gent mati i mori a l'Iraq, cada dia,
tots els dies, i a més amb un ritme frenètic i un crescendo
grotesc, esfereĂŻdor, dramĂ tic. Siguin els difunts espanyols,
nord–americans, salvadorenys, hondurenys, iraquians,
anglesos o apĂ trides. Quan es mata una persona es romp una baula
irrecuperable en la gran cadena de la VIDA. I no n'hi a la venda,
de vides; de morts sembla que sĂ. I ben barates, per cert. Ja ho
vaig dir l'any passat, i repetir, i tornar a repetir, quan els
primers morts de la «pau» bushblairaznariana: això mos
rebentarĂ a la cara, es vietnamitzarĂ . I vet acĂ l'endemesa.
Hi feim molta més nosa que companyia per allà baix. Una busca
dins un ull. És tan evident i notori que escarrufa. No mos
estimen gens ni mica, no mos hi volen. I molt menys després del
que va passar el diumenge passat. Els papers parlen d'una batalla
enfront del quarter espanyol de Naiaf, la ciutat santa xiĂŻta,
quan el lĂder del turbant blanc MĂşqtada al Sáder, metralladora
en mĂ , enfront d'un escamot amb pedres i garrots, afuava la seva
gent contra els «infidels». Resultat: una altra golejada: vint
morts iraquians a dos dels altres: un salvadoreny i un ianqui.
També hi havia bales espanyoles als cossos dels morts estesos
enmig del carrer polsĂłs i amb sang fresca, de l'hora com aquell
que diu. Bales pagades amb els doblers dels nostres imposts.
Homes i bales que eren allà perquè aquells errats de comptes
que es pensen representar–me a mi, a nosaltres, havien manat
que hi fossin. El que no saben ells, els bel·licistes superbs,
és que cada dia que passa es fa més nombrós un contingent gens
ni mica especial, talment com diu el poeta Jordi Guardans i canta
meravellosament na Maria del Mar Bonet: un exèrcit per la pau.
Diu: «Un exèrcit al costat/ d'un paĂs sense fronteres...» I
diu: «Un exèrcit d'un paĂs/ que tĂ© la llum com a banderes».
I insisteix: «Un exèrcit al costat/ que fa guerra a la guerra...»
ť
|