Un negre als jutjats de Palma
Els fets succeïren fa uns mesos als jutjats de Palma, als que
estan situats a la Via Alemanya, concretament.
Un jove (uns trenta i pocs, li posaria) es dirigà al número de
jutjat al qual pocs dies abans l'havien citat per via telefònica.
Va entar al despatx de secretaria, es va identificar i va fer
saber a una senyora que hi havia allà asseguda que ja havia
arribat. La secretà ria li pregà que esperàs una estona defora,
ja que la persona que l'havia d'atendre no hi era en aquells
moments i que ja el cridarien.
Mitja hora després, una al·lota el cridà pel nom i el convidÃ
a passar. Ella s'assegué davant un ordinador i es disposà a
prendre declaració al jove. De sobte el mirà i sembla quedar-se
glaçada, se li trasmudà el rostre i els ulls eren a punt de
botar-li de les conques. Es veia regirada i sorpresa. No donava
crèdit a allò que estava veient: el jove era negre.
Finalment, la funcionà ria reaccionà , s'alçà d'una revolada i
digué a l'al·lot que ella no el pensava atendre, que enlloc no
deia que està obligada a prendre declaració a negres i que, per
descomptat, no pensava fer cap esforç per fer-ho.
La perplexitat havia canviat de cos i ara era el jove el qui no
es podia creure allò que veia i allò que estava sentint. Una
funcionà ria, que, se suposa, està al servei dels ciutadans, li
estava dient totes aquelles nicieses. Una treballadora de
l'Administració de JustÃcia, precisament i paradoxalment, de
l'administració encarregada d'impartir justÃcia, estava
perpetrant aquella greu injustÃcia, aquella demencial ignomÃnia.
L'al·lot, indignat, ofès i un pèl sorprès per la situació (probablement
no era la primera vegada que es sentia discriminat o insultat pel
fet de ser negre, però segurament pensava que als jutjats no es
podien produir situacions com la que estava vivint en primera
persona), recordà a la funcionà ria que, segons les lleis
vigents, ningú no el podia discriminar per ser tal com és. Que
la Llei prohibeix explÃcitament qualsevol tipus de discriminació
pel fet de tenir la pell d'un color o d'un altre. La funcionà ria
repetia una vegada i una altra que cap llei no l'obligava a haver
d'atendre una persona de pell negra i, a més a més adduïa que
l'al·lot, en ser citat per a la declaració, en cap moment no va
dir que era negre.
Les altres dues funcionà ries que compartien despatx amb ella,
lluny de reprovar-li l'actitud de menyspreu envers un ciutadà ,
de discriminació cap a una persona, lluny d'advertir-li que
estava adoptant una postura clarament xenòfoba, li donaren
suport i corroboraren la tesi de la seva companya: és possible
que la llei digui que ningú no pot ser discriminat per raó del
color de la seva pell, però no és escrit enlloc que elles, en
tant que funcionà ries, tenguin l'obligació d'atendre un negre.
Aixà les coses, el jove prengué una determinació: no es mouria
d'allà fins que qualqú li prengués declaració o fins que li
donassin per escrit el motiu pel qual, tot i haver acudit a la
citació, no l'havien deixat prestar declaració.
La situació es feia cada vegada més tensa i a l'al·lot, que
havia anat fins als jutjats amb l'única intenció de
complimentar com més aviat millor el trà mit de la seva
declaració, li semblava estar vivint dins un malson tan increïble
com insuportable.
La fermesa de l'al·lot va fer que les funcionà ries cedissin i
redactassin una nova citació per a un altre dia, la qual incloïa
els motius pels quals el jove no havia pogut fer la seva
declaració.
Sembla mentida, és increïble, però uns fets tan greus,
lamentables i perseguibles legalment com els narrats aquÃ, varen
ocórrer, com ja hem dit, fa pocs mesos als jutjats de Palma.
Només heu de canviar negre per catalanoparlant.
|