El PSM opina. 18/04/2004

Finançament autonòmic i coherència política

Una vegada més, els fets demostren que en aquest país tenim menys memòria que els peixos: d'ençà que el PP ha perdut les eleccions espanyoles, l'Executiu balear ha fet un autèntic gir copernicà en el seu discurs sobre el finançament autonòmic i la despesa de l'estat a les Illes Balears, passant de la més absoluta aquiescència envers el tracte que l'estat dispensa a la nostra Comunitat, a exigir més inversions i un millor finançament. I ho fan al més pur estil Matas: sense complexos, que en llenguatge comú vol dir sense vergonya; és a dir, sense avergonyir-se per les greus incoherències que comporta un canvi de postura tan ràpid i radical. Sense tallar-se un pèl, ara fan seves les reivindicacions i arguments d'aquells que sempre hem insistit en la necessitat d'un canvi en profunditat en la política inversora, fiscal i financera de Madrid envers les Illes Balears, quan encara no fa un mes érem acusats de maximalistes, insolidaris i separatistes. I no passa res. Aquí, ningú no se n'aixeca una cella.

Podran marejar la perdiu volent-nos convèncer que érem nosaltres els que no els enteníem, però les seves paraules i la pràctica política que han dut a terme fins ara mateix els desmenteixen. Fixem-nos-hi: ara exigeixen més doblers de Madrid per a Educació, però quan governava el Pacte de Progrés i demanava la renegociació del finançament en Educació, el PP s'hi va negar sistemàticament. Ara demanen una millora del finançament de la Sanitat, però quan en el marc de la negociació del nou sistema de finançament autonòmic (estiu de 2001) demanàvem una inversió complementària en sanitat per compensar el nostre dèficit històric, se'ns acusava de menysprear la solidaritat entre els territoris de l'estat, i de no entendre que la naturalesa del nou sistema de finançament impedia un tractament específic de la sanitat, ja que aquest capítol s'integrava dins el sistema general de finançament i no podia ser objecte de mercadeig. Aleshores van presentar aquest sistema de finançament com a definitiu (Aznar, Matas, Montoro), i ara diuen que si les altres comunitats aconsegueixen millores en el seu finançament, el Govern de les Illes Balears no es quedarà a la cua...

Podríem seguir: l'hemeroteca i els diaris de sessions, tant del Parlament de les Illes Balears com de les Corts espanyoles, són una font inesgotable d'exemples que evidencien la doble moral (falta de moral, al cap i a la fi) i la profunda incoherència política del partit de la dreta. Però tampoc no cal. L'important és que, al capdavall, amb el seu canvi de discurs no fan altra cosa que donar la raó a aquells que sempre hem dit el mateix: que el dèficit fiscal de les Illes Balears, la migradesa de les inversions de l'estat a les nostres illes i la insuficiència del nostre finançament autonòmic exigeixen, per una elemental qüestió de justícia i d'igualtat, un canvi radical que compensi la situació de greuge que patim en relació a la resta de l'estat.

Cal esperar que el partit que ara governarà l'estat, el PSOE, no caigui en l'extrem contrari: el de passar de la justa reivindicació d'un tracte just envers les Illes Balears, com ha estat fent fins ara, a justificar, per interès partidista, una continuïtat en el menyspreu del govern central cap a les nostres illes. I no s'hi valen operacions de maquillatge. Ells han creat unes expectatives en la nostra societat que ara no poden defraudar.