"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 16/04/2004

En defensa d'Espanya

El nostre molt honorable president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va dir fa uns dies que hauríem d'inventar un nou nom per Espanya per quan les seleccions catalanes participin de manera oficial en competicions internacionals. Què volia dir el president? Que Espanya deixa de ser Espanya quan nosaltres no hi som? Creu realment el president que, sense nosaltres, la resta dels espanyols deixen de ser el que han estat durant tant de temps? O potser s'està referint al fet que els catalans som i representem l'essència de l'espanyolitat? Perquè, si és així, no acabo d'entendre què fan el Congrés de Diputats i tots els ministeris del govern a Madrid en comptes de Barcelona, com tampoc no entenc l'absència i la no-oficialitat de l'espanyolíssima llengua catalana a tot l'Estat, per posar només un parell d'exemples.

El president diu que hauríem de fer com a Gran Bretanya, on totes les nacions que la integren (Gal·les, Escòcia, Anglaterra i fins i tot Irlanda del Nord) tenen representació internacional i no per això deixen de ser part del Regne Unit. Aquesta és una gran idea. Jo fa anys que defenso que un Estat plurinacional ha de ser aquell que respecti i defensi igual cada una de les nacions que té sota la seva custòdia i no la imposició d'una d'aquestes a la resta de les nacions del seu territori. Així, el que ara entenem per Espanya podria passar a dir-se, per exemple, Ibèria o Gran Ibèria o Estat de les Nacions Ibèriques. Però no, la solució de Maragall és nada mas ni nada menos que deixar sense nació tots aquells espanyols que no són ni catalans ni bascos ni gallecs i que sobretot no tenen cap problema a ser-ho, és més, n'estan orgullosíssims.

De fet diu, indirectament, una cosa que el seu predecessor a la Generalitat ja deia, i que tant va ofendre tots aquells que se senten simplement espanyols: que Espanya no és una nació.

El president té un problema. No pot anar en contra del seu país, al qual representa i presideix, i per tant, ha de defensar les seves seleccions siguin oficials o no. Però a la vegada no vol que els seus col·legues de Madrid, que coneix bé, s'emprenyin amb nosaltres per ensenyar al món les vergonyes i contradiccions d'un Estat que encara es capfica a ser una única i gran nació. No tenen por de la independència jurídico-política de Catalunya. Això encara és massa utòpic per poder ser temut. Tenen simplement pànic al fet que el món comenci a veure Espanya com el que és i no com a ells els agradaria que fos. És obvi, per tant, que per a la majoria d'espanyols i dels seus representants polítics, la plurinacionalitat de l'Estat és acceptable mentre sigui pura retòrica política, però mai una realitat internacional. Maragall sap millor que ningú que a Madrid es diuen unes coses i se'n pensen unes altres. Tant és així que el CSD ha amenaçat de retirar Espanya de totes les competicions en què Catalunya sigui oficial per no haver-s'hi d'enfrontar. És increïble, però abans d'admetre la diversitat nacional del seu Estat estan disposats a autoimmolar-se. Si això no és fanatisme, ja em direu què és. Un fanatisme, per cert, que se'm fa terriblement familiar.

Però llavors Maragall, en un intent desesperat de contentar tothom, surt amb la idea d'inventar una nova identitat per a tots aquells que ja en tenien una i que, per cert, no en volien cap altra. Jo no tinc cap problema que tots aquells espanyols que no són ni catalans ni bascos ni gallecs es passin a anomenar el que ells creguin més convenient. Però, qui som nosaltres per decidir-ho? No és un pèl arrogant aquesta actitud? Després encara ens sorprenem de no caure gaire bé més enllà de la Franja.

Maragall confon l'amor que sent per Espanya, cosa que puc entendre i respectaré sempre, amb la sotmissió de Catalunya respecte a Espanya. Maragall creu que Espanya només ens estimarà si estem sota els seus peus. Per tant, davant el fet consumat de l'oficialització internacional de la Federació Catalana de Patinatge, vol deixar tan clar el seu vassallatge que és capaç de deixar sense nom tota una nació i els seus ciutadans.

En defensa de la nació espanyola i del poble espanyol penso que el president de Catalunya no té cap dret a dir que els espanyols deixin de ser-ho únicament perquè nosaltres volem ser reconeguts mundialment com a catalans i no com a espanyols. O és que Catalunya deixaria de ser Catalunya si un dia els aranesos volguessin ser representats per les seves pròpies seleccions? Buscaria llavors el nostre president un nom per a la "resta de Catalunya" que no fos Catalunya?





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: