En defensa d'Espanya
El nostre molt honorable president de
la Generalitat, Pasqual Maragall, va dir fa uns dies que hauríem
d'inventar un nou nom per Espanya per quan les seleccions
catalanes participin de manera oficial en competicions
internacionals. Què volia dir el president? Que Espanya deixa de
ser Espanya quan nosaltres no hi som? Creu realment el president
que, sense nosaltres, la resta dels espanyols deixen de ser el
que han estat durant tant de temps? O potser s'està referint al
fet que els catalans som i representem l'essència de
l'espanyolitat? Perquè, si és així, no acabo d'entendre què
fan el Congrés de Diputats i tots els ministeris del govern a
Madrid en comptes de Barcelona, com tampoc no entenc l'absència
i la no-oficialitat de l'espanyolíssima llengua catalana a tot
l'Estat, per posar només un parell d'exemples.
El president diu que hauríem de fer com a Gran Bretanya, on
totes les nacions que la integren (Gal·les, Escòcia, Anglaterra
i fins i tot Irlanda del Nord) tenen representació internacional
i no per això deixen de ser part del Regne Unit. Aquesta és una
gran idea. Jo fa anys que defenso que un Estat plurinacional ha
de ser aquell que respecti i defensi igual cada una de les
nacions que té sota la seva custòdia i no la imposició d'una
d'aquestes a la resta de les nacions del seu territori. Així, el
que ara entenem per Espanya podria passar a dir-se, per exemple,
Ibèria o Gran Ibèria o Estat de les Nacions Ibèriques. Però
no, la solució de Maragall és nada mas ni nada menos que
deixar sense nació tots aquells espanyols que no són ni
catalans ni bascos ni gallecs i que sobretot no tenen cap
problema a ser-ho, és més, n'estan orgullosíssims.
De fet diu, indirectament, una cosa que el seu predecessor a la
Generalitat ja deia, i que tant va ofendre tots aquells que se
senten simplement espanyols: que Espanya no és una nació.
El president té un problema. No pot anar en contra del seu país,
al qual representa i presideix, i per tant, ha de defensar les
seves seleccions siguin oficials o no. Però a la vegada no vol
que els seus col·legues de Madrid, que coneix bé, s'emprenyin
amb nosaltres per ensenyar al món les vergonyes i contradiccions
d'un Estat que encara es capfica a ser una única i gran nació.
No tenen por de la independència jurídico-política de
Catalunya. Això encara és massa utòpic per poder ser temut.
Tenen simplement pànic al fet que el món comenci a veure
Espanya com el que és i no com a ells els agradaria que fos. És
obvi, per tant, que per a la majoria d'espanyols i dels seus
representants polítics, la plurinacionalitat de l'Estat és
acceptable mentre sigui pura retòrica política, però mai una
realitat internacional. Maragall sap millor que ningú que a
Madrid es diuen unes coses i se'n pensen unes altres. Tant és
així que el CSD ha amenaçat de retirar Espanya de totes les
competicions en què Catalunya sigui oficial per no haver-s'hi
d'enfrontar. És increïble, però abans d'admetre la diversitat
nacional del seu Estat estan disposats a autoimmolar-se. Si això
no és fanatisme, ja em direu què és. Un fanatisme, per cert,
que se'm fa terriblement familiar.
Però llavors Maragall, en un intent desesperat de contentar
tothom, surt amb la idea d'inventar una nova identitat per a tots
aquells que ja en tenien una i que, per cert, no en volien cap
altra. Jo no tinc cap problema que tots aquells espanyols que no
són ni catalans ni bascos ni gallecs es passin a anomenar el que
ells creguin més convenient. Però, qui som nosaltres per
decidir-ho? No és un pèl arrogant aquesta actitud? Després
encara ens sorprenem de no caure gaire bé més enllà de la
Franja.
Maragall confon l'amor que sent per Espanya, cosa que puc
entendre i respectaré sempre, amb la sotmissió de Catalunya
respecte a Espanya. Maragall creu que Espanya només ens estimarà
si estem sota els seus peus. Per tant, davant el fet consumat de
l'oficialització internacional de la Federació Catalana de
Patinatge, vol deixar tan clar el seu vassallatge que és capaç
de deixar sense nom tota una nació i els seus ciutadans.
En defensa de la nació espanyola i del poble espanyol penso que
el president de Catalunya no té cap dret a dir que els espanyols
deixin de ser-ho únicament perquè nosaltres volem ser
reconeguts mundialment com a catalans i no com a espanyols. O és
que Catalunya deixaria de ser Catalunya si un dia els aranesos
volguessin ser representats per les seves pròpies seleccions?
Buscaria llavors el nostre president un nom per a la "resta
de Catalunya" que no fos Catalunya?
|