14 de febrer, 14 de març, 14 d’abril
* Josep Juárez
és secretari general de la CGT de Balears.
La casualitat ha fet concatenar, en els tres darrers mesos i en
dia 14, tres fites de la lluita social: en el marc de les
intenses mobilitzacions socials dels darrers dos anys, el passat
14 de febrer la ciutadania de Mallorca va omplir els carrers de
Palma per aturar els projectes de destrucció de la nostra Illa,
i reclamar un model de desenvolupament just i sostenible. Ara fa
un mes, el 14 de març, els neo franquistes varen ser escombrats
en les eleccions generals, obrint-se d’aquesta manera noves
perspectives per a la pau, la justÃcia, la transparència democrà tica
i els drets socials de la població.
I avui, dia 14 d’abril de 2004, es commemora el setanta-tres
aniversari de la proclamació de la II República. Una data de
referència que, a pesar de dècades de dictadura i repressió,
de pactes de vergonya, d’amnèsia planificada i de degradació
servil de la majoria de la classe polÃtica actual davant la
institució monà rquica, encara es manté viva dins la memòria
col·lectiva de la població, en forma de reivindicació plena
dels valors democrà tics, i de llavor d’esperança de que
aquests valors facin realitat una societat sense exclosos ni
privilegiats.
És avui un dia per continuar reivindicant la memòria històrica,
per recordar la dignitat de totes i cada una de les persones,
milers i milers, que varen ser assassinades, moltes d’elles
encara soterrades en fosses anònimes. O dels que varen patir
persecució, empresonament i exclusió social. Morts i
represaliats per haver mantingut un compromÃs de fidelitat a la
legalitat democrà tica republicana. Més enllà de
sentimentalismes estèrils, la seva memòria i el seu exemple són
avui, sobretot, un testimoni valuós en la lluita a favor de la
llibertat i de la democrà cia, en el seu sentit més ample.
I és la plena vigència dels valors democrà tics republicans,
present per tot arreu en les intenses mobilitzacions socials, i
també en part expressada en les urnes el mes passat, el que més
preocupa als defensors d’aquesta democrà cia de cartró
pedra, al cap de la qual es situa la monarquia borbònica
espanyola. Perquè no es tracta només d’un debat teòric,
sinó d’arribar a la conclusió de com una institució anacrònica,
masclista i antidemocrà tica, com ara la monarquia, no només ens
resulta una cara bijuteria, sinó que a més a més la seva existència
és coherent amb un sistema econòmic i polÃtic injust i
insolidari, basat en el manteniment dels privilegis d’uns
pocs, mentre es va imposant la precarietat, de manera
estructural, a la majoria de la població, sobretot de les noves
generacions.
Per tot això avui a Mallorca, i per tot arreu de l’Estat,
es multipliquen els actes d’homenatge a aquells lluitadors
per la llibertat, i de reivindicació dels valors republicans per
al futur de la nostra societat. La flama de l’esperança mai
no s’ha apagat al si de les nostres consciències, i avui s’expressa
en la imperiosa necessitat d’una segona i veritable transició,
ara sÃ, cap a la plena democrà cia.
|